30.1 C
Igualada
Dissabte, maig 28, 2022

Escac a l’Estat – Manel Ramoneda

Déu n’hi do com s’ha mobilitzat tot l’aparell logístic de l’Estat espanyol llevant-se la pell de xai i mostrant-nos el llop que duu a dins. Amb tot el meu respecte a xais i llops als quals n’atribuïm naturalesa de pols oposats, l’un per mansuet i l’altre per sanguinari i cruel. Antagonisme en animals com en humans ho és democràcia i franquisme. De fet al regne dels Borbons que patim i mantenim això d’amagar, tergiversar, dissimular i apropiar-se de persones, de terrers, de ‘menjar-se’ nens i de canviar noms, no els ve de nou; forma part d’una malaltia crònica amb components tumorals i traces de pesta bubònica. Castella es camuflà d’Espanya i l’idioma propi el castellà l’investiren d’espanyol. Decidint també que, lluny de la pleta, els que haurien de ser notables i ambaixadors es transformin en llorigada i mers colonitzadors de xandall, pipes i xiclet a les ordres de la llopada que des de l’altiplà els adoctrina dirigeix i a manca de creu a uns arma fusell en mà i a d’altres instrueix asseguts al sofà. On aquest contrast es fa més evident és avui al Parlament, rector primer de la cosa pública: «pepé, ciudadanos, pesaceóè, …» qui es considera colon tan li fa color i nom. Igualment ho veiem a peu de carrer on a banda de paquet i metralleta els reconeixem pel tocat la bandereta i la tanqueta.
I és que hem fet escac a l’Estat. Hem fet Història en majúscula. En un principi, l’inici del procés de desafecció de la societat catalana respecte l’actitud altiva i de supremacia del «venidvosotrosaquí» i «todoparami» de Madrid, va ser amagat al confiat poble espanyol distret amb sessions televisives de faules i de país de les meravelles. I malgrat que tot apuntava que no eren davant un joc de competències i de sentiment d’identitat sinó d’un procés de dignitat i rebuig a un espoli sense parangó a Europa, les més altes instàncies funcionarials, polítiques, clavegueram i l’aparell propagandístic de l’Estat, casa reial inclosa, ho van mantenir ocult i silenciat al llarg i ample del seu corral hispànic. I com més denunciàvem l’estafa, robatori, espoli i malversació i creixia la voluntat de canviar el sistema injust empobridor i desigual amb els residents a Catalunya, més ens menystenien, menyspreaven, amenaçaven i insultaven. L’ànima negra els sobresurt en obrir o badar boca; l’afer intern és gangrena, l’afer intern és de budells i hereus, de rendistes d’un franquisme viu. D’enriquits a l’ombra del règim i mercès al milió de morts la depuració i el pagament de favors i delacions amb càrrecs i bons salaris i dotats de la legalitat atorgada per militars i civils colpistes i sediciosos que van escapolir-se de la responsabilitat criminal amb insòlita impunitat. Ajudats uns per sous sobres i desmemoria, d’altres obedients creients que cregueren que passant pàgina se’ls obririen les portes del cel i d’altres esporuguits davant una llopada prodigada en bufetades, porres i queixalades. Tots ells van ajudar-los a escorxar la innocència democràtica i dotar-la d’una Constitució feta a mida per continuadors del règim i titelles. El monstre va ser transvestit però ara la pell morta s’ha podrit i ja li tornem a veure’n el pelatge bru i brut a la dictadura. Bèstia ferotge i enfollida que veu que passarà gana -no podrà pagar el deute, ni podran viure els seus barruts de franc- si el tall, Catalunya, protegint el seu espai de supervivència, s’independitza. Està clar que un 20 de novembre, a Madrid, a la capital del fum i de la màgia -a diferència de les que ho són de la llum i de la il·lustració- a la mort del cap de la manada no van dubtar en sacrificar un be -de fet matar era el que millor se’ls hi donava- llevar-li la pell i utilitzar-la com a parany i engany.
No hi ha dubte que els milers de casos de corrupció, prevaricació, malversació i robatori de fons públics que impregnen les Espanyes i per desgràcia esquitxen també el Principat són fruit d’un model i d’una manera delictiva de fer i desfer, centralista i de sotmetiment. Sistema persistent amb uns partits polítics creats per elements franquistes i per fills i nets de falangistes. Evidentment amanit tot plegat amb personatges de l’extrema dreta i civils de dubtosa santedat provinents de sectes religioses enfortides sota la dictadura militar i ben instruïts pel l’ideari i els valors fanàtics i integristes. Un cop situats al capdavant dels sectors financers, energètics i de telecomunicacions del país han continuat fent el que havien interioritzar en formació a casa i a escola. No van trigar massa a podrir amb dietes, festes i prebendes als joves polítics que pujaven al carro de la democràcia a canvi de fer la vista grossa a comissions, alteracions comptables, urbanístiques, manipulació de les finances públiques a voltes en benefici particular a voltes per a finançaments irregulars, a voltes per pagar silencis. I això més tard o més d’hora tot ho emmerda. Quan és caca l’Estat, l’enroc demora la neteja, l’escac i mat és fa més difícil i si no podem canviar de tauler de peces i de contrincant, millor deixar de jugar amb el trampós. Plegar depèn ara de nosaltres, de 72 diputats escollits democràticament a les urnes amb aquesta única premissa.
Manel Ramoneda

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir