La vilanovina Noemí Trucharte, regidora del PSC a l’Ajuntament de Vilanova del Camí des de 1999 i alcaldessa des de 2017, és, des del passat estiu, presidenta del Consell Comarcal de l’Anoia, substituint Jordi Parcerises en virtut del pacte entre Junts i PSC per formar govern.
Per primera vegada hi ha una dona com a presidenta del Consell Comarcal. Des de la creació dels Consells Comarcals, l’any 1987, amb la Llei de Consells Comarcals, això no s’havia produït, i no serà que no hi hagi hagut força alcaldesses a la comarca. Què suposa per a vostè?
Doncs primer de tot suposa un gran honor i una gran responsabilitat. És veritat que tenim moltes alcaldesses que haguessin estat a l’altura d’aquest càrrec, estic seguríssima, perquè fan una feina ingent als seus municipis.
És un camí fàcil, el de les dones que volen participar activament en la direcció d’institucions públiques? Què els diria a les que es volen posar en aquest camí?
Doncs jo, per ser dona, també haig de dir-ho, no he tingut cap problema ni he patit mai discriminació, per això. Personalment, el que els diria és que mai es posin un sostre, sigui el motiu que sigui, vinguin del món laboral que sigui. Jo venia de l’administració pública i durant el període que vaig començar la trajectòria política inclús vaig ser mare de bessons i llavors, a vegades, és molt complicat, sacrifiques moltes hores de la família, més quan són nenes o nens petits. Que no es posin aquest sostre, que busquin el suport, evidentment, de la parella. Però si es vol, es pot.
Tenir voluntat de ser un servidor públic.
Sí, és així. Primer de tot, el més important, és que t’ho has de creure molt. Ser servidor públic, per a mi, és una fita que hauria de passar a tothom, ni que sigui un temps reduït, perquè a vegades no sabem què fa una administració; els ajuntaments som la primera instància on ve el veí a trucar a la porta, i tothom hauria de saber què significa això de veritat. Viure-ho.
Com s’ha pres aquest repte de la presidència comarcal?
Al Consell Comarcal ja he passat per tots els papers de l’auca: primer quatre anys a l’oposició, del 2015 al 2019, del 2019 al 2023 vam estar a govern -amb el pacte amb Junts, era vicepresidenta- i ara, en aquest mandat, hem partit la presidència dos anys cadascú, en Jordi Parcerises de Junts i jo. Pensem que a l’Anoia tenim 33 municipis, i 14 són micropobles. Això vol dir, per exemple, que aquests petits municipis no tenen arquitecte municipal, algú que firmi una llicència d’obres, per exemple. O no disposen de serveis socials, que és el gruix que crec que val la pena explicar a la ciutadania.
Tenim més de 90 treballadores de serveis socials que donen servei a 32 dels 33 municipis, perquè Igualada, per nombre d’habitants, ha de tenir els seus propis. I no parlo de serveis socials a famílies vulnerables, sinó de l’acompanyament a la infància, l’acompanyament a la gent gran. Tramitem 3.300 beques menjador… Per fer tot això, molts municipis no disposen de personal o de força econòmica suficient. Un dels meus reptes és posar-me a disposició de tots els ajuntaments. Han començat les visites institucionals i he dit als alcaldes que no em vull quedar només en això, sinó que cal treballar moltes coses. Hi tornaré per veure com van les peticions que hem rebut, i, abans d’acabar el mandat, aniré una tercera vegada als municipis.
Els Consells Comarcals sempre diuen que no tenen diners.
No tenim la vareta màgica ni els recursos il·limitats, perquè som finalistes. Tant contracten els ajuntaments, tants serveis podem donar. Però sí que m’he ofert de fer de pont amb les altres institucions, com la Diputació, Generalitat, i acompanyar-los o fer les demandes conjuntes.
L’anterior president deia en una entrevista que existeix un projecte important per gestionar la neteja dels boscos del sud de la comarca per crear biomassa.
Sí, són reptes que vam iniciar junts a l’inici del mandat. Estem treballant ara mateix amb la ubicació d’aquesta planta. També ens ha arribat ara a finals de setembre el tema de les subvencions necessàries. Clar, els tempos a vegades no són els que ens agradarien. Estem plantejant ara l’assumpte de la compra del terreny, com ens toca jurídicament fer-ho, conjuntament amb les dues forces que formem el govern.
Tenim una comarca amb moltes particularitats diferents, i repartida en dues vegueries. Això com es gestiona?
Tenim tres realitats molt diferents. Una part de la comarca, l’Alta Anoia, li agradaria ser comarca pròpia. Em proposo, tot i que sé que és molt complicat, revertir aquest sentiment de voler formar una comarca. Vaig parlar amb els alcaldes de l’Alta Anoia i ells ho tenen clar. A la nostra comarca uns miren a la Segarra, altres són a la Conca d’Òdena, altres miren més cap al Penedès, però cal integrar i ser una comarca, convertir-nos en una comarca forta. Respecte de la vegueria, uns municipis són al Penedès i els del nord a la Catalunya Central… En això tenim un problema amb l’agricultura, perquè l’Alta Anoia en això depenen del Penedès. Estem treballant primer per ubicar cada municipi allà on correspongui en aquest assumpte, però tots ens sentim forts si tenim una comarca forta i això crec que és un gran repte i difícil, però no impossible.
Es parla molt ara dels residus, especialment en ciutats de la comarca que encara no disposen d’un servei adequat a la nova normativa europea, cosa que sí que passa en molts petits municipis anoiencs que ja fa temps que tenen el servei que fa el Consell Comarcal, de «porta a porta». Què els diria, a aquests ciutadans que ara protesten?
Bé, és una normativa europea, i de preguntar-nos si volem deixar un municipi i una comarca millor als nostres fills. Tots hem de col·laborar en aquesta sostenibilitat del medi ambient. Cal fer una bona selecció de les nostres escombraries. Molts municipis que tramiten el contracte des del Consell Comarcal es van adherir al porta a porta, i també hem ara d’actualitzar números perquè, clar, el cost cada any és més elevat. Abans ho assumien tot els ajuntaments, però ara per normativa de la UE el 100% ha de repercutir-se en el ciutadà.
És lògic que el ciutadà protesti si li toca pagar més.
Però és que hem de ser el suficientment curosos per intentar que el reciclatge sigui el màxim possible, perquè les tones de residus que s’enviïn a l’abocador costin menys diners, ens abarateixi el cost. Que un ciutadà digui «com que ara em toca reciclar i com que m’apugeu la taxa, doncs ara no reciclo», és el pitjor que es pot fer, perquè llavors la taxa serà molt més alta. Hi ha coses que sí que depenen dels polítics, però aquí no.
Hi ha una gran quantitat de projectes de camps fotovoltaics i parcs solars que es volen posar a l’Anoia. Això ha indignat a molta gent, però no apareixen solucions.
La Generalitat està estudiant la implantació del Pla Territorial, que determina on van ubicats els parcs de plaques fotovoltaiques, molins de vent, plantes de biogàs… A l’Anoia tenim molt terreny, però ho hem de fer bé, no per tenir molt terreny tot ha de venir aquí. Estic recollint, en aquestes visites, instàncies que han arribat o d’instal·lació de parcs fotovoltaics, ja siguin privats o públics, i llavors fer un mapa actualitzat. Evidentment, s’han de posar aquestes infraestructures, perquè és molt important, però fem-ho bé.
No anem una mica tard amb això, ja? Aquestes empreses ja han presentat els projectes. Algun ajuntament no ha tingut més remei que dir que sí, perquè el seu pla urbanístic ho permetia…
Ara, a l’octubre, hem de tenir una reunió amb Generalitat. Fa un any que estan treballant en això. Crec que arribarem tard a algun municipi en concret, però l’important és que puguem veure què volen fer a la nostra comarca i poder plantejar-ho a la Generalitat. També tenim la línia MAT (Molta Alta Tensió), que travessa la comarca. Vam fer una reunió la setmana passada amb els alcaldes implicats. Havíem ofert el Consell per fer de pont i tramitar el recurs que es va instar davant de la petició. Fa quinze dies ens va arribar la resolució, i era desfavorable, ens ho denegaven tot… Ara estem treballant per fer el nou recurs, per presentar-lo al contenciós administratiu.
I mentrestant? Perquè aquestes coses requereixen molt temps…
Demanarem unes cautelars. Efectivament, els contenciosos administratius solen trigar bastant a resoldre i les cautelars són perquè durant el termini de resolució no ens facin la MAT. En alguns llocs pensem que ha de ser soterrada, depenent de les necessitats. Tenim molt clar des del Consell que no podem ser un territori que ens ho aboquin tot, o sigui, com que al cinturó de Barcelona no tenim espai, doncs tot cap a l’Anoia. Això no pot ser d’aquesta manera.
Creu que a la comarca hi ha prou consens? No només polític, sinó també amb els agents socials i econòmics. Se’ls consulta?
Si no anem tots a l’una, és molt complicat. Necessitem tots els sectors, des del social a l’econòmic. Començo a veure’m amb sectors diferents, per veure com podem treballar conjuntament. Ja va quedar palès amb els alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, durant la covid. Ens va donar molta força. També, amb 70.000 habitants que som, hem treballat un PDUECO (Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena) i crec que a nivell de comarca també seria molt important treballar així. Però, clar, acabo d’aterrar, estic recollint necessitats, però crec fermament que és la unió el que fa la força, independentment dels colors polítics.
El Consell Comarcal és una amalgama ideològica força diversa. Governa una «sociovergència», hi ha hagut enrenou gros amb Esquerra Republicana durant un temps llarg, però ara sembla una bassa d’oli.
Una absoluta bassa d’oli. Perquè el que vam buscar quan vam fer el pacte i vam decidir governar Junts i PSC, no en aquest mandat sinó en l’anterior, va ser trobar les coses que ens unien, les que ens separaven o la ideologia que puguem tenir, el pensament diferent, no dona resultat a la comarca. El que ens uneix són les problemàtiques dels nostres conciutadans. I això ens uneix amb Esquerra i segurament inclús amb la CUP o Ara Montbui. Amb l’oposició també hi ha bona entesa, bon rotllo, cadascú fa la seva feina. Els agraeixo la predisposició. Hi ha temes que treballarem conjuntament perquè a mi m’agrada. És el que he estat fent a Vilanova. Em vaig comprometre amb l’oposició a asseure’m primer amb ells per parlar dels pressupostos del Consell, que són molt diferents dels d’un Ajuntament, perquè no hi ha ingressos directes.
El PSC no va guanyar a l’Anoia per un grapat de vots a les últimes eleccions municipals, teniu alcaldies molt importants a la comarca, la Diputació, el govern de la Generalitat, el d’Espanya… Viviu un bon moment.
Estem en un moment dolç, sí, però aquests moments no són per casualitat, s’han de treballar. Els anys van canviant, hi ha gent que arriba nova i hi ha circumstàncies que fan que treguis aquest resultat. Llavors, tot plegat és fruit de molt treball, de companys, molts que estan a primera línia i es veuen, i molts que mai s’han vist… Espero que a les properes eleccions el resultat encara sigui millor, independentment del moment històric que estem vivint, perquè també seran eleccions més complicades, per la irrupció d’altres forces polítiques, amb uns discursos d’odi, de ruptura i catastrofistes, que porta molts joves a votar altres formacions que fins ara no hi eren, amb un discurs fàcil. El PSC sempre treballarà pel benestar social de tots els nostres veïns.
