Tenim un repte, com a societat i també com a ciutat. Un repte colossal que alhora pot ser una oportunitat: afrontar la immensa crisi econòmica i social que ja estem patint i sortir-nos-en.
És moment de la política en majúscules. A tot el país i també a la nostra ciutat. Tots hem de fer l’esforç d’aparcar la motxilla que portem i centrar-nos en oferir una resposta de ciutat, és absolutament imprescindible fer-ho i fer-ho així, sinó -i no ho oblidem!- qui més ho pagarà serem els ciutadans i, sobretot, els més febles.
Òbviament, i això és políticament elemental, hem d’exigir com a territori que tinguem les inversions i ajudes per part de les administracions superiors: consells comarcals, diputacions, govern de la Generalitat i govern de l’estat espanyol. És de justícia i ho mereixem, més quan la Conca ha estat la “zona zero” de Catalunya enmig d’aquesta dramàtica pandèmia. Aquest treball l’hem de fer tots. Però més enllà de la reivindicació, convé no enganyar i parlar als ciutadans amb claredat: Els territoris que se’n sortiran millor seran aquells on els governs siguin capaços de generar pressupost i mesures pal·liar els efectes devastadors de la nova crisi econòmica. És així. Els governs municipals en cap cas, sota cap concepte, poden amagar el cap sota l’ala i esperar que vinguin de fora a resoldre’ns els problemes. Quina és sinó la funció d’un ajuntament? No n’hi ha prou amb gestionar fires medievals i organitzar curses. Cal, sens dubte, que els governs municipals formin part de la solució d’una manera activa i compromesa, sense excuses i fent mans i mànigues per evitar que ningú, absolutament ningú quedi enrere.
Som en aquest punt. Som a la cruïlla entre seguir fent el mateix, que no ens servirà, o canviar i transformar les prioritats com a resposta a la crisi social i econòmica. Fer gàrgares amb mel i llimona ja no serveix. Cal fer política, en majúscules, de consens i amb solucions concretes per problemes concrets. I, és evident, Igualada no només haurà de fer això sinó també exercir el lideratge de la comarca.
Aquests últims dies, un cop afrontada la crisi sanitària més greu, tots els grups polítics hem començat a fer propostes per encarar la crisi econòmica i social. Tots, i tots amb bones idees. No us intentaré convèncer de les benaurances de les propostes d’ERC, no es tracta d’això. Es tracta de dur a terme, junts, les millors propostes per la ciutat, independentment de qui les proposi.
Cal que el govern lideri un treball majúscul de consens de ciutat. Amb els grups polítics i també amb les entitats, econòmiques i socials. Cal que hi siguem tots i cal fer-ho amb urgència.
Tots, absolutament tots els partits de l’oposició hem estès la mà al govern municipal, sense exigències, cap ni una. Hem ofert el treball comú per consensuar la solució. De fet el mateix govern verbalitza que cal remar plegats. Doncs cal passar de les boniques paraules als fets. Fets i no paraules.
Fins a dia d’avui el govern municipal no ha comptat per res amb els grups de l’oposició quan, insisteixo, tots ens vam posar a la seva disposició i hem sigut més que lleials, comprensius i respectuosos. I n’estic segur que tant nosaltres, ERC, com Igualada Som-hi, Poble Actiu i Ciutadans tenim la ferma convicció que cal afrontar els reptes amb consens, diàleg i acords de ciutat. Per nosaltres no quedarà, això segur. Ara toca estar a l’alçada i exercir la responsabilitat. Fem-ho!.