És l’hora de la declaració d’independència – Josep M. Palau
É

24 d'octubre de 2014

Aquest dimarts el President de la Generalitat de Catalunya ha plantejat una proposta pròpia, diferent a la de l’acord de desembre del 2013 per portar a terme una consulta popular no referendària, d’acord amb la llei catalana de consultes. A la pràctica això significa que el 9-N viurem una nova mobilització popular que tindrà un valor semblant als tres darrers onzes de setembre, la campanya signa un vot, o les consultes populars del 2009, però res més.

Això ja no és un projecte consensuat i acordat per part de sis partits polítics i la majoria de la societat civil que ens el puguem sentir com a plenament nostre. Salvant les distàncies, aquest dimarts he tingut una sensació força semblant a la que vaig tenir el 21 de gener del 2006, quan Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero van arribar a un acord per a rebaixar l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, al marge del President Maragall i de les forces polítiques i socials que havien acordat aquell primer intent de canvi de l’estatus-quo polític, després de 23 anys d’autonomisme de peix al cove. Perquè hem tornat a cedir abans d’hora ?

Sabem que les classes dominants i les elits extractives catalanes continuen promovent i pressionant per tal que qualli un acord entre Unió, una part de CDC i el PSC, amb la voluntat d’aïllar a ERC i la CUP.  Davant d’això, és l’hora de mullar-se amb claredat, sense eufemismes ni fugides endavant, i posar-se finalment al servei de la majoria social independentista amb fets i gestos d’exercici de la sobirania real que enterrin definitivament l’ambigüitat i el doble joc.

Passar la responsabilitat als partits polítics, establint el requisit de que en un futur siguin capaços de donar caràcter plebiscitari a unes eleccions al Parlament, sense concretar cap data ni termini per a fer-ho, deixa el procés independentista sense cap objectiu clar ni cap horitzó temporal concret.

Aquest procés participatiu no és l’eina, l’eina són unes eleccions per fer la declaració unilateral d’independència quan més aviat millor.

La situació d’urgència social en que vivim les classes populars catalanes, requereix d’uns representants polítics que s’afanyin a resoldre els nostres problemes.

I les millores eines per a poder-ho fer, tothom ho sap, són les eines d’un Estat independent, disposant dels propis recursos que generem els treballadors i les treballadores, evitant que siguin acumulats per les elits d’allà i d’aquí.

Si el president Mas vol estar amb les prioritats de la majoria social, ha de convocar unes eleccions per a declarar unilateralment la independència, que obrin un procés constituent i de negociació amb la comunitat internacional i l’Estat espanyol, i que permetin començar a organitzar una democràcia avançada, una societat més justa que trenqui amb l’estatus-quo i les oligarquies que amenacen la nostra llibertat i el nostre benestar.

Josep Maria Palau –

@josepmariapalau

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Et semblaria bé fer el debat electoral a la Catalunya Nord?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta