15 C
Igualada
Dilluns, octubre 18, 2021

“És important que els usos i les ubicacions dels polígons industrials siguin consensuats amb el territori”

La tousenca Natàlia Mas i Guix és secretària d’Economia de la Generalitat de Catalunya. En aquesta entrevista, explica el seu posicionament a l’entorn de la situació econòmica del país arran de la crisi motivada per la pandèmia de la covid-19.

Com veus l’evolució econòmica de Catalunya?
Cal tenir present que abans de l’esclat de la covid-19 veníem d’un període de forta recuperació després de la crisi financera. En el període 2014-2019 l’economia catalana havia encadenat sis anys de creixement econòmic molt significatiu (2,8% de mitjana anual), per sobre del de la zona euro.

Un dels fets més destacats d’aquesta fase expansiva ha estat l’ampliació de la base exportadora de l’economia catalana. Comptem amb 17.039 empreses exportadores regulars i venim d’anys de xifres rècord en exportacions. Aquest és un aspecte destacat que suposa un canvi estructural molt positiu per l’economia catalana i que jugarà al nostre favor en la recuperació.

Certament la pandèmia de la covid-19 ha generat un xoc sense precedents de l’economia catalana, especialment el segon trimestre del 2020 quan les restriccions a l’activitat i la mobilitat van ser més estrictes, el que va fer caure el PIB un 21,6% respecte un any enrere. En el global de l’any, el PIB català s’ha reduït un 11,4% respecte el 2019. És un impacte molt sever, que s’explica pel pes que tenen els serveis més exposats a la interacció social en l’economia catalana (com la restauració i l’hostaleria o la importància del turisme estranger, que havia batut rècords fins arribar als 19 milions de visitants el 2019).

Tanmateix, les previsions per a l’economia catalana el 2021 (en línia amb les de tot el món) preveuen un rebot important en el creixement, d’entre el 4,5 % i el 7,7%, en funció de l’evolució de la pandèmia, desplegament de la vacunació i les cicatrius econòmiques i socials que hagi deixat la pandèmia. Força economistes preveuen una sincronització en positiu de moltes economies i una acceleració forta del creixement a partir de l’estiu.

També cal tenir en compte que s’estan acumulant bosses d’estalvi considerables que, un cop desapareguin les restriccions, es poden traduir en un augment del consum i la inversió. L’activació dels fons europeus Next Generation a partir de l’estiu accelerarien també la recuperació a partir de la segona meitat de l’any.

La pandèmia ha deixat moltes empreses tancades. Els ERTOS han evitat el tancament. S’hi han acollit més les grans empreses, les petites o els autònoms?
Efectivament, els ERTOs han mitigat l’impacte de la crisi en el mercat laboral. Gràcies a aquest instrument, l’ocupació ha registrat una caiguda inferior a la del PIB i també menys pronunciada que en anteriors crisis. A l’abril es va registrar el màxim nombre d’ERTOs amb gairebé 1 de cada 4 persones treballadores afectades. A tancament de febrer de 2021 hi ha unes 190.000 persones afectades per ERTO a Catalunya (un 5,7% del total d’afiliats).

Les dades també ens mostren com el nombre d’empreses petites (aquelles fins a 5 assalariats) van reduir-se un 9,5% el 2020, mentre que en les empreses de més de 250 treballadors la reducció va ser del 2,3%.

Les pimes continuen dominant el teixit empresarial català, representen el 99,8% de les empreses existents i el 69% del total d’ocupació. La dimensió de les empreses és important perquè aquelles més petites són més vulnerables en moments de xoc econòmic. A part d’afavorir la resiliència, la mida d’una empresa també és important perquè hi ha una relació bidireccional entre dimensió, productivitat i internacionalització.

Hi ha por que moltes no podran tornar a obrir. Com ho veus?
Arran de la pandèmia moltes empreses han vist com es mantenien els seus costos fixos i alhora disminuïa la seva facturació. Això ha tensionat la seva tresoreria i ha posat en risc la seva supervivència. És el cas, per exemple, de les empreses relacionades amb el turisme internacional. Els governs juguen un paper clau perquè els tancaments d’empreses no s’acabin materialitzant. En aquest sentit el govern de la Generalitat ha utilitzat dues vies per ajudar a les empreses que estan tenint dificultats financeres. D’una banda, els préstecs i avals públics. A Catalunya, l’Institut Català de Finances ha contribuït amb 1.100 milions d’euros, i Avalis ha concedit garanties per valor de 283 milions d’euros. D’altra banda, el govern ha activat ajuts directes a les empreses i autònoms que s’han vist més afectats per la crisi. Amb molta diferència, la Generalitat és el govern de l’estat que més ajuts directes ha activat. A finals de febrer, les ajudes directes de la Generalitat superaven els 1.600 milions d’euros, seguit de les del País Valencià amb 554.000 euros o les de la Comunidad de Madrid amb 351.000 euros. Els ajuts directes són imprescindibles per evitar la destrucció de teixit empresarial i pensem que des del govern central l’esforç en aquesta direcció ha estat molt limitat.

El retard en la vacunació fa que es retardi la recuperació econòmica?
El calendari de vacunació és una de les claus de la recuperació econòmica. En primer lloc, cal posar en valor l’esforç que s’ha fet a nivell mundial per aconseguir desenvolupar una vacuna en temps rècord. La pandèmia ha posat de relleu la importància d’invertir en R+D i de tenir centres de recerca d’excel·lència.

Sobre el ritme de vacunació, no només ve determinat per la capacitat del sistema sanitari d’administrar vacunes (que a Catalunya és elevada) sinó que també depèn de l’agilitat en la compra i distribució. En aquest sentit, a Europa, la CE arriba a compromisos amb els productors de vacunes en nom dels estats membres. Hem vist com aquests compromisos en alguns casos s’han incomplert quan els productors no han servit la vacuna dins del termini establert, i això endarrereix la vacunació. La producció massiva de vacunes és un repte que s’ha subestimat però comptem que en els propers mesos s’augmentarà la capacitat de producció i es podrà accelerar la vacunació.

Avui som més una economia de serveis que productiva. El turisme i tot el que l’envolta està molt tocat. Com veus el futur?
El sector de serveis és el que té més pes en l’economia catalana, amb prop d’un 75% del total. És un sector que en el període 2014-2019 ha tingut un creixement molt estable, a l’entorn del 3%. Es tracta d’un sector molt heterogeni que va des del comerç fins a les activitats TIC, passant per les finances i els professionals artístics. És un sector que ha anat guanyant pes en els darrers anys, igual que ho ha fet en els països del nostre entorn.

Quant al turisme, Catalunya compta amb un entorn i un clima privilegiats que ens fa atractius pels visitants internacionals. El turisme estranger va batre rècords durant el període de recuperació 2014-2019, tant pel que fa al nombre de visitants internacionals com la seva despesa.

El 2019 el nombre de turistes estrangers va ser de 19,4 milions de visitants que van efectuar a Catalunya una despesa de 21.325 M€. En comparació amb altres països europeus, a Catalunya predomina el “turisme receptor” (el que realitzen els no residents). Contràriament, en països com Alemanya, el Regne Unit, França o Itàlia la despesa turística interna té molt més pes. Aquesta diferència ha fet que el sector turístic català s’hagi vist especialment afectat per la crisi sanitària de la covid-19

L’Organització Mundial del Turisme preveu que els fluxos turístics pre-pandèmia es puguin recuperar cap al 2023. El turisme s’haurà d’adaptar al nou context en el qual el turisme sostenible i de proximitat guanyarà rellevància.

Hi ha qui veu que hem de tornar a l’agroalimentari. Com ho veus en general i en concret per a l’Anoia?
El sector agroalimentari és un dels sectors que millor ha aguantat la crisi de la covid-19. A més, és un sector que ja tenia unes perspectives favorables a principis del 2020 i que en termes generals sortirà reforçat d’aquesta crisi. Catalunya destaca per la diversitat i qualitat dels seus productes. Més enllà del sector primari, l’àmbit agroalimentari inclou la indústria transformadora d’aliments i begudes i l’auxiliar. El sector del packaging, per exemple, és un sector amb un elevat potencial, com també ho és el de la gestió de residus alimentaris, que ajudarà a Catalunya a transitar cap a l’economia circular. A l’Anoia, les indústries de productes alimentaris són un dels principals subsectors industrials en termes de nombre d’empreses. Per a aquestes empreses, afrontar el repte de la sostenibilitat serà clau per guanyar competitivitat.

D’altra banda, aquesta crisi ens ha ensenyat la importància de mantenir la seguretat alimentària i abastir a la població d’un bé bàsic com és l’alimentació. En un context de mobilitat limitada, els consumidors hem optat pel consum de proximitat, és a dir, un consum més responsable. Aquest és un canvi d’hàbits que esperem que es consolidi quan la pandèmia estigui controlada.

A més, el sector agroalimentari actua com a motor de cohesió social i territorial, i pot ajudar a revertir el despoblament que viuen algunes zones del país.

Segueix la polèmica amb els polígons industrials. Hi ha possibilitats que vinguin o s’implantin noves indústries?
L’Anoia té una llarga tradició industrial, sobretot en el sector tèxtil, el metall, el cuir i el paper. Els polígons juguen un paper clau en la dinamització de la indústria. És important que els usos i les ubicacions dels polígons industrials siguin consensuats amb el territori. Els fons europeus Next Generation ens han d’ajudar a re-industrialitzar el territori, en clau verda i digital.

Es parla molt del fons europeus del Next Generation. Creus que hi ha alguna opció en un procés que es gestiona des de la Moncloa?
Els fons Next Generation (NGEU) són una oportunitat per tal que el llegat de la pandèmia no es limiti a l’impacte sanitari. El que busquen aquests recursos europeus és sacsejar la nostra economia, transformant-la a fons perquè sigui més verda, digital i inclusiva.

És cert que en el cas dels NGEU tenim menys marge de maniobra del que ens agradaria, perquè, idealment, voldríem el traspàs total dels fons i de la seva gestió. Tot i això, comptem amb que la Generalitat pugui executar el 50% del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (la pedra angular dels NGEU) i estem dedicant tots els esforços a identificar, assessorar i recolzar aquells projectes que tenen un major potencial transformador per a l’economia catalana.

A més, cal tenir en compte que també comptarem amb els fons REACT, un altre pilar clau dels NGEU, que són una ampliació de la política de cohesió i es vehicularan a través dels programes FEDER i FSE. Aquests són uns fons dels quals se’n parla menys que de l’MRR però també representaran molts milions per a Catalunya (uns 1.300 el 2021) i ofereixen més autonomia en la gestió.

L’energia sembla que ha de ser un dels motors. Parcs eòlics, fotovoltaica, hidrogen líquid… Com ho veus per l’Anoia?
Sí, una de les missions que hem fixat per orientar l’estratègia Next Generation Catalonia és situar l’eficiència energètica i les energies renovables com dos pilars clau per a la reactivació econòmica del país. Es tracta d’àmbits que ens ajudaran a lluitar contra el canvi climàtic i a esdevenir més competitius. Si ve el projecte de l’hidrogen verd està focalitzat en l’àrea de Tarragona (pels equipaments dels quals disposa), els projectes d’eficiència energètica, i els d’energia fotovoltaica i eòlica estaran més repartits per tot el territori, per tant, l’Anoia també se’n podrà beneficiar.

L’energia també jugarà un paper molt rellevant en el sector de l’automoció, el futur del qual passa per l’electrificació. Per impulsar el vehicle elèctric caldrà desenvolupar una xarxa extensa de punts de recàrrega a tot el país, que es podran ubicar en llocs com ara benzineres i centres comercials. En aquest sentit, una de les empreses més destacades de l’Anoia, Petromiralles, ja ha instal·lat alguns d’aquests punts en les seves benzineres, apostant així per les noves solucions de mobilitat del futur. Fa pocs dies s’ha fet públic un dels primers grans projectes europeus en aquest àmbit, amb l’objectiu ajudar a accelerar l’electrificació de SEAT i impulsar una fàbrica de bateries a prop de Martorell.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Ja es pot visitar l’exposició de fotografies del Concurs de l’EBF

Setanta participants i gairebé dues-centes obres van presentar-se al Concurs de Fotografia convocat per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada coincidint amb la 25a...

Òmnium Anoia convida a fer una immersió en la cultura japonesa

Dins el cicle “Lectures Universals”, Òmnium Anoia ha organitzat un acte per donar a conèixer la literatura japonesa a través de Yukio Mishima, l’autor...

Han començat les obres de remodelació de la plaça de la Unió

Durant els darrers dies han començat les obres de remodelació de la Plaça de la Unió de Vistalegre de Santa Margarida de Montbui. Els...

Marc Solsona (Junts): “A Jorba no ens fa falta més sòl industrial”

El portaveu de Junts a Jorba, Marc Solsona, ha explicat en una entrevista la posició contrària de la seva formació davant la consulta del...

Iniciativa del Consell Comarcal per evitar l’aïllament de la gent gran

El Consell Comarcal de l’Anoia, amb el suport de Diputació de Barcelona i els ajuntaments adherits, han posat en marxa el projecte Anoia Vellesa...
Compartir