És de justícia

21

jaume singlaTot i que no en sóc membre, l’Antic Gremi de Traginers m’ha fet un gran honor: permetre’m parlar al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Igualada, en convidar-me a fer l’acte institucional de l’inici de les festes de Sant Antoni d’aquest any. Fins ara, mai havia tingut ocasió de fer-ho. Ha estat un gran honor. Val a dir que l’acte de divendres passat va ser molt emotiu en coincidir en el primer acte de la nova presidenta del Gremi i en el darrer de l’antic president que, sóc dels que opino que en els seus deu anys de mandat, ha deixat el llistó molt alt.

El tema del meu parlament va ser el recull biogràfic, un breu resum, de tres traginers igualadins coetanis, que inicialment no volien ser traginers, però que quan varen agafar l’ofici ja mai més el varen deixar. Tots tres també eren treballadors que s’alçaven del llit a les sis del matí, fins i tot els dies de festa.

Efectivament tant en Joaquim Bertran “Gallet”, en Macià Robert “Blaiet” com l’Antoni Ros “Tonet de Cal Ros”, a partir del seu treball, s’implicaren tan a fons en el món dels traginers, que n’han deixat una petja per sempre. Cadascú a la seva manera. I just això és el que -amb més o menys fortuna- vaig voler expressar en el meu parlament.

En redactar el text partint de la documentació existent, de l’ajut d’en Josep Elias i la col·laboració dels fills dels homenatjats, tenia clars els mereixements dels tres protagonistes, i no em varen doldre ni agraïments a la seva tasca i al seu igualadinisme, ni panegírics a la seva vida. No endebades a tots tres els vaig conèixer personalment i amb algun hi vaig tenir amistat.

Podia haver elegit altres personatges tant o més importants dins de l’Antic Gremi de Traginers -per complir dos-cents anys d’història calen molts protagonistes- però pel format de l’acte calia ser molt ponderat i en vaig elegir tres que tenien molts trets en comú. I no sols això, sinó que han sabut transmetre’ls als seus descendents que o bé segueixen la professió dels avantpassats o bé, mantenen la seva fidelitat al Gremi.

Per això, tot i la meva fama de periodista crític, vaig tenir el goig i l’honor de parlar meravelles de les famílies de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada a través dels tres protagonistes del meu parlament. Segur que si mirem les biografies de la majoria de persones que formen l’Antic Gremi, hi trobarem similars mereixements.

Una crítica sí que he de fer: els escons del Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Igualada són molt incòmodes. Ho sento, però algú ho havia de dir!

Jaume Singla