La Coll@nada és l’entitat que des de fa més de 10 anys s’encarrega d’organitzar la Festa Major alternativa de la ciutat. Van començar amb un esperit crític que encara mantenen i demostren en el seu programa. Hem parlat amb el seu president, Pau Duran, i el seu vocal, Bernat Enrich, perquè ens expliquin en quin moment d’èxit es troba l’entitat a dia d’avui i per comentar els canvis que hi ha hagut de cara a aquesta Festa Major.
L’associació ja té més de 10 anys, esteu en el millor moment?
Ara fa 13 anys, ha sigut un trajecte pels qui l’han viscut i pels qui l’estem vivint estupend. Crec que sí sense cap mena de dubte, però cada etapa té els seus moments. La il·lusió que li poses en començar una cosa ja no hi és, però és l’etapa en què ens consolidem. No sé fins a quin punt hem arribat al sostre. Estem vivint un moment genial.
Com us organitzeu internament, a mode horitzontal o hi ha jerarquies?
Hem volgut i especialment amb aquesta nova junta introduir canvis d’horitzontalitat. El mes de febrer es van fer unes assemblees per veure com ens definíem a nivell horitzontal, on la participació amb les coses era molt important. La junta quedava en un segon terme, és a dir, es limitava a gestionar el programa. Però en qualsevol cas, qualsevol activitat que surti de la junta serà decidida per tothom.
Hi ha uns càrrecs per què hi ha de ser o també tenen la seva funció real?
A la Coll@nada hi ha una cosa molt bona, cadascú sap molt bé el que ha de fer en cada moment, ho tenim tot molt ben definit. Els càrrecs hi són en mesura perquè legalment hi ha de ser i a nivell representatiu doncs una entitat ha de tenir una junta. Però en qualsevol cas, a l’hora de decidir l’horitzontalitat passa per davant de qualsevol cosa. Si una cosa hem intentat treballar aquest any i mig que portem és intentar trencar la jerarquia que hi ha hagut sempre. Una jerarquia que en el seu moment era bona perquè era molt funcional, era una junta molt decisòria que assumia un gran volum de feina, però això feia que a la gent jove li costés molt entrar a dins. Una altra cosa molt bona és el relleu generacional.
Quin és l’objectiu primordial de l’entitat a la ciutat?
Donar una alternativa a l’oci nocturn, recuperació del carrer… La Coll@nada permet a la gent jove entrar en un espai molt participat i així entrar en la dinàmica de ciutat i entendre la participació. També és un espai juvenil que genera activitats i moviment per un cert públic. I sobretot cal tenir sempre clar que la Coll@nada té un esperit molt crític amb la ciutat amb la voluntat de crear un jovent que no sigui només el que consumeix alcohol i sigui purament “discotequera”. Vol ser un espai lúdic però també transformador.
Cada cop les activitats que aneu fent tenen un caire més crític?
Més crítica no perquè sempre ho ha estat. Cal tenir en compte que l’entitat va néixer amb la crítica, amb la reivindicació del carrer, la voluntat d’un espai on sentir-se’l propi, voluntat d’una ciutat per ser viscuda. No crec que hi hagi moments més crítics i d’altres de menys, és fruit de la dinàmica del moment. Si hi ha una realitat que a tu et porta enfrontar-t’hi pel motiu que sigui, llavors tindràs un moment més crític. Si perdem aquest esperit i voluntat crítics, perdem la raó de ser.
Creieu que es pot arribar a confondre amb política?
Bé, és que tot és política. La reivindicació del carrer és política, en la mesura que fem una festa al carrer i la fem d’una certa manera, és política. Fem un protocol antisexista amb la mesura que ens considerem feministes. D’entrada la manera de comportar-nos ja és política. Però no se’ns ha de confondre amb la secció festiva d’un partit, som apartidistes.
El perfil de la gent que entra ja és un tipus concret.
Sí, no deixa de tenir un perfil típic. Però és una cosa que intentem treballar i intentem trencar perquè tampoc volem caure en certs cànons estètics o de formes d’actuar. S’ha d’entendre la Coll@nada com un espai plural, on tothom hi té cabuda, i des de l’entitat es fa una crida a què el jovent s’hi sumi. Com més heterogenis siguem més ofertes podrem donar.
Com va la relació amb l’Ajuntament? Des de fora sembla que una mica millor.
A veure la Coll@nada tampoc s’ha tancat mai a què hi hagi una relació cordial amb l’Ajuntament. Hi ha una relació cordial amb la regidoria de Promoció Cultural, s’han mostrat dialogants i això s’ha d’agrair, potser amb l’alcaldia no ha estat així. Però la relació que tinguem nosaltres amb l’Ajuntament no té cap efecte a la festa en si i a la ciutat. Tindrem les nostres diferències, però s’ha demostrat que la Coll@nada fa una bona festa major, cosa que a ells els interessa però no podrien fer perquè no poden mobilitzar a tant jovent i nosaltres a canvi d’això rebem una subvenció.
Per tant s’ha passat a la cordialitat.
Sí, però quan passa alguna cosa no deixem de ser crítics. Ara estem fent una campanya “Igualada per qui la festeja” que està criticant un model de ciutat que està molt allunyat del nostre parer. No som la ciutat europea de tot, volem una ciutat que valgui la pena ser viscuda.
Econòmicament sou viables?
Sí, no acaba sent un problema el tema econòmic perquè la Coll@nada acaba fent molta feina durant l’any per poder-ho invertir a la Festa Major. Amb tot el que gestionem, movem, muntem, t’acaba sortint una mescla de diners que et permeten pagar la festa. Això vol dir que l’any següent tornes a fer coses durant l’any per seguir mantenint la festa. S’acaba pagant tot sense cap mena de problema però sí que és un aspecte que et genera una mica d’inquietud. Sempre vas pendent de com va la festa, però respirem, no anem amb l’aigua al coll. Veníem d’una situació justeta però hem recuperat i respirem.
El canvi estructural de Barraques és un acord amb l’Ajuntament, què n’espereu?
Observem que Barraques és un espai massificat i si aquest any hi ha hagut aquest canvi era per donar resposta a una situació que era insostenible. Un model que ha tocat sostre. Aquest any es va intentar treballar amb diferents propostes de les quals aquesta última que n’ha sortit no n’estem del tot satisfets, però ens hi adaptarem. De fet l’únic canvi és treure l’escenari d’allà al mig i que totes les barraques puguin baixar. Nosaltres volíem que l’escenari fos a dins del Museu de la Pell però no ens van deixar, ens van dir que pel tema que és un edifici històric. Es van fer altres propostes però també es van tirar enrere. Ha acabat sent l’acord més dolent, però s’ha de seguir treballant, no és la solució definitiva.
Quin era el problema?
Que l’escenari feia de tap i si alguna vegada passava alguna cosa era perillós. Fa dos anys ens vam trobar en situacions d’estrès. Barraques és un model que s’ha de repensar però encara no trobem les vies per acabar tenint un model clar, que sigui funcional per la ciutat, per la gent que està a Barraques i que sigui un espai segur i còmode per anar-hi de festa. Hem reivindicat que hi hagi alternatives festives a la ciutat per evitar concentrar tota la festa a baix. Però tampoc volem que acabi sent un estat policial. Volem que les mesures es decideixin també des de les mateixes barraques.
Cada cop afegiu més activitats al programa, busqueu arribar a nous públics? Perquè el jovent ja us coneix.
Mai estem tancats a noves activitats. Sí que el públic sempre ha sigut d’entre 15 i 35 anys. Ara afegim una nova activitat, que és el “No em toquis els ous” per la mainada. Però tampoc és una festa feta únicament per a joves, tenim espais que ve gent de totes les edats. El Fes-ta el dinar, que recordem que és nostra, és un dels grans èxits, omplim la Rambla amb famílies, colles d’amics, entitats… Amb el pregó per exemple, també vam al·lucinar, va ser molt participat.
Una Festa Major ideal…
Que convisquin els diferents vessants. És a dir, tota la part lúdica, tradicional, patrimonial. Ara mateix és una festa major d’èxit, però no és el model ideal. Ha de ser treballat per totes les entitats, des de la Coll@nada, FEST-HI, Dessota, etc. i on la institució tingui un paper d’arbitratge just.
Què vol dir paper d’arbitratge just?
Que uns no surtin més beneficiats que els altres, on realment les entitats tinguin la voluntat decisòria, que tinguin la decisió final. La festa és per la gent, la fa la gent, no la fa la institució. També hem reivindicat el tema de Sant Bartomeu, que sigui festiu. Hi ha diverses qüestions obertes.
