“La feina de blanquer segur que ha influït en el caràcter dels igualadins”
Vinculat durant molts anys al Gremi d’Adobers i a l’empresa Igualadina de Depuració i Recuperació SL, sóc Perit Industrial Químic, Tècnic Diplomat en Curtits i expert en l’aplicació de tecnologies netes en el sector adober i la depuració. M’agrada estudiar tot el que té a veure amb els adobers.
Vostè és una de les persones que més ha procurat estudiar i recollir la història recent del sector adober de la ciutat. Em consta que molta gent li pregunta coses dels curtits igualadins. Hi ha molt material documentat o encara molt s’ha d’aconseguir gràcies a la memòria històrica?
En el Gremi de Blanquers en cada època hi ha hagut persones sensibles amb la història, podem recordar a en Jaume Marcé, Antoni Carner, Josep Mª Riba, Josep Vaqués i l’amic Magí Puig. De material n’hi ha bastant però està molt repartit entre institucions i particulars, des que em vaig jubilar he anat recollint, endreçant i lliurant a l’Arxiu Comarcal o al Museu el que he pogut, i també en participar amb el grup Cerca en el programa “Sota la pell del Rec” de recollida de memòria oral, s’ha fet un bon pas endavant: s’han entrevistat a 30 persones d’entre 70 i 90 anys relacionades amb el barri, entre elles 15 amb el sector adober i han sortit força coses desconegudes. Dels darrers 30 anys hi ha molta informació escrita, penseu que de les actuacions ambientals del Gremi del 1991 a 2016 trobaríem més de 1.000 pàgines.
Quina creu que ha estat la clau que, per centenars d’anys, els adobers hagin sobreviscut a totes les crisis, i continuïn ferms a Igualada? I sense tenir massa aigua!
L’activitat adobera sempre ha tingut cicles bons i cicles dolents, el blanquer sabia guardar i preparar-se per a les èpoques dolentes. Ben segur que ha ajudat el fet que les empreses adoberes no han estat mai grans empreses, sinó de mida mitjana o petita i han tingut una gran capacitat d’adaptació a les necessitats dels mercats i a les circumstàncies de l’entorn en cada moment. Per a l’evolució del sector, ha estat molt important la presència de l’ Escola de Teneria a Igualada, i des dels anys 80 la presència dels blanquers en les fires internacionals del sector.
La millora de les mesures mediambientals han estat el veritable hàndicap, o hi ha hagut lluites encara més importants?
La millora ambiental ha estat tot un repte els darrers 25 anys, però amb l’aplicació de tecnologies netes s’ha regularitzat la producció, s’ha reduït el consum d’aigua en un 40 % per unitat produïda i s’ha reduït la càrrega contaminant en un 40 – 50 % també per unitat produïda, el que ha afavorit l’eficiència de la depuració de les aigües residuals.
Creu que les noves generacions d’igualadins saben apreciar el que la indústria d’adobers ha donat a la ciutat, quant a prestigi, a riquesa de patrimoni arquitectònic? Fins i tot hi ha qui diu, potser mig en broma, que part del caràcter dels igualadins es deu als adobers…
El temps i el coneixement de la història ajuda a què s’apreciïn els esforços fets pels avantpassats, però cal explicar-ho. La feina de blanquer segur que ha influït en el caràcter dels igualadins, el blanquer estalvia per necessitat, ha hagut de estalviar aigua, productes, electricitat, combustible, hores de treball, per ser competitiu, ha hagut d’aprendre a col·laborar amb els companys per compartir compres de cuirs, màquines o compartir instal·lacions de depuració. Tot això marca i ensenya, i és un incentiu per fer les coses cada vegada millor.
El barri del Rec té, des de fa uns anys, un protagonisme especial a la ciutat, i en bona part hi ha ajudat el Rec.0, però també la recuperació de la Cotonera, o l’Adoberia Bella. S’hauria de conservar algun edifici més?
Cara al futur, penso que caldrà adaptar els usos dels edificis a la demanda del mercat en cada moment. Els criteris urbanístics caldria trobar la forma de que fossin flexibles en el temps per poder tenir apunt en cada moment allò que el mercat demani. Si cal conservar algun edifici antic com a patrimoni històric crec que són els tècnics en arquitectura i patrimoni els que han d’escollir, tenint present sempre que la relació cost de recuperació vers benefici social o de patrimoni històric ha de ser correcta i compensada.
Ara ja tenim a sobre les festes de Sant Antoni. Tinc entès que no fa gaire vàreu investigar quants carruatges hi havia a la ciutat transportant pells, quan tot el transport dels adobers es feia amb la força dels cavalls.
Quan tenia 10-15 anys entre 1958-1963 als estius anava a ajudar a la fàbrica del pare, llavors tot el transport es feia en carros . A partir dels 60 varen aparèixer els petits camions i tot va canviar. L’any passat, en llegir la Memòria de la Lliga Econòmica de l’any 1926 on apareix una estadística de mercaderies i productes entrats i sortits d’Igualada aquell any, i en la que també hi havia la llista de vehicles de transport de l’època, parla de 369 carros a Igualada. Recordant la càrrega que portaven els que jo havia vist, em vaig entretenir a calcular quants carros feien falta a Igualada sols per al sector adober i va resultar entre 90-100 carros que portaven cuirs, extracte curtent, escorça, calç, productes químics, cuir a descarnar, carnasses, pel, pells adobades a estirar, sola acabada, fardells de sola a l’Estació , etc.
També heu trobat al Museu de la Pell un catàleg prou interessant, que podríem dir fins ara era del tot desconegut… De què es tracta i què hi podem trobar?
El mes de novembre em vaig oferir al Museu de la Pell per ordenar i catalogar una col·lecció de llibres i catàlegs tècnics propietat del fons del Museu provinent de donacions des de fa 70 anys. Vaig catalogar uns 150 llibres tècnics, històrics, catàlegs o manuals en tres idiomes tots relacionats amb l’ofici adober, tots ells editats entre 1875 i 1960. Entre ells va sortir un catàleg de guarnimentera editat l’any 1912 a Vitòria de l’ empresa Hijos de López i Cia on es veuen 60 làmines a color de gran qualitat, d’articles relacionats amb les cavalleries. El Sr. López era el successor de Juan Alonso, magatzemista de pells i proveïdor dels blanquers d’Igualada i possiblement el catàleg va arribar a mans de algun blanquer que el va donar al Museu. Vaig demanar permís per posar-lo a disposició del Gremi de Traginers i aquest any se’n veurà alguna imatge.
