Entrevista a Maria Senserrich (JuntsxCatalunya), número 27 a la llista del president Puigdemont
E

18 de desembre de 2017
Maria Senserrich, en l’acte de Junts per Catalunya a Igualada. / MANEL MARIMON

Diputada en les darreres legislatures per Convergència i Unió i JuntsxSí, la igualadina Maria Senserrich ocupa en aquesta ocasió el lloc 27 de la candidatura de JuntsxCatalunya que encapçala Carles Puigdemont. És molt difícil que surti escollida altre cop a la cambra catalana, però està decidida a seguir treballant per al seu país.

Us veieu obligats a participar en uns comicis que no hauríeu volgut que existissin?

Sí, aquestes eleccions no haurien d’haver-se convocat, amb part d’un govern a l’exili i una altra a la presó, amb persones pacífiques d’entitats sobiranistes a la presó… Són unes circumstàncies que mai ens havíem imaginat, i amb el record dels cops de porra de l’1 d’octubre. No són les eleccions de la nostra vida, sinó per salvar la nostra vida. Si no guanyem el 21D, ens trepitjaran.

La candidatura de Puigdemont és atípica, molt oberta i transversal. D’aquí que ocupi el lloc 27 de la candidatura. Ha estat un sacrifici?

Més que un sacrifici, és un acte de generositat i de responsabilitat. Recordo un dels dies que ens convocaven a la plaça de l’Ajuntament, en defensa de la llibertat dels empresonats, i com tothom cridava “Puigdemont president”. Hem escoltat el que diu el poble, i hem fet un pas al costat donant tot el suport al nostre President.

Tan difícil ha estat fer una llista unitària?

Bé, nosaltres era el que volíem. No hi havia cap inconvenient en fer un pas com hem fet la gent del Pdecat. Les circumstàncies són el que són, i hem d’adaptar-nos i mirar endavant. Farem el que ens digui el President. Ell ha complert i estarem al seu costat.

Si es guanya el 21D, què hi ha després?

Sempre hem apel·lat al diàleg, i continuarem fent-ho, però hem de guanyar les eleccions. Si no, tindrem un problema. Cal un darrer esforç, no ens ho posaran fàcil, ja ho hem vist aquesta setmana amb el tema de Sixena. Hem de ser més que mai per guanyar als del 155, que són els de la violència, els segrestos, els dels xantatges i de fer mal a la gent. Si no guanyem el 21, no hi haurà 22. No oblidem el que va passar l’1 d’octubre. Hi ha una generació que hem obert els ulls.

Hi ha gent, però, que corre el risc de llençar la tovallola, perquè creu que el govern espanyol sempre s’imposarà.

No, sempre no. L’altre dia estava amb un historiador, i curiosament en tots els conflictes amb Espanya es repeteixen tres situacions: sempre hi ha un Rei Felip, sigui segon, cinquè o sisè; sempre hi ha una força opressora, sigui exèrcit, policia o guàrdia civil; i sempre hi ha la qüestió econòmica de fons, amb consellers empresonats. Pot semblar que ara no ens en tornem a sortir, però hi ha una diferència. Ara hi ha urnes, i aquesta vegada les han posades ells. El resultat que surti s’haurà de posar damunt la taula. Si som majoria, al món les coses canvien. Tothom ja sap què està passant, aquí. Si guanyem, això serà imparable, potser no ho aconseguirem demà mateix, però hi arribarem. És el moment i no ens podem donar per vençuts, no només els independentistes, sinó tots aquells que creuen en la llibertat i la democràcia.

A Igualada el vostre missatge és més fàcil, ja es va veure dissabte.

La gent no va fallar, va ser un gran èxit. Volen sentir-se partícips de construir un nou país, per això molts han penjat el domàs del President als seus balcons. L’Ateneu ja no només és el símbol de la cultura igualadina, des de l’1 d’octubre també és un símbol de llibertat i de democràcia. I això ho hem aconseguit entre tots.

Jordi Puiggròs

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta