“Si mantenen l’esperit educatiu de l’Escola Pia, poc importa si els mestres són escolapis o seglars”
Vaig néixer a Barcelona. Sóc sacerdot escolapi des de fa més de 48 anys. La meva feina ha estat sempre l’escola. He passat per Barcelona, Alella, Calella, el barri de Can Serra a l’Hospitalet, Moià i, des de fa nou anys, sóc a Igualada.
Què el va portar a fer-se escolapi?
Quan era estudiant i treballava vaig tenir contacte amb els Escolapis. El meu germà gran que havia estat al seminari em va dir que jo tenia ànima de capellà, però jo no volia viure sol en una parròquia i vaig optar per fer-me escolapi i viure en comunitat.
La seva és una vocació sacerdotal o pedagògica?
La vocació és quan sents que Déu et demana alguna cosa i tu et poses a fer-la. A poc a poc vas trobant el teu camí. En el meu cas el camí ha estat bàsicament pedagògic, però també sacerdotal.
Els darrers anys l’educació ha evolucionat molt.
Els Escolapis hem fet una bona evolució. Hem fet una escola nova que en diem Summem -amb dues emes- on apliquem les noves pedagogies.
Com funciona la barreja entre mestres seglars i escolapis?
A les nostres escoles no hi ha cap director que sigui escolapi i l’equip de gerència de les escoles és seglar. Actualment el setanta per cent dels escolapis estem jubilats i, per tant, tenim poca incidència en el dia a dia de les nostres escoles. Si els mestres mantenen l’esperit educatiu del nostre fundador, Sant Josep de Calassanç, poc importa si són escolapis o seglars.
Quin és l’esperit educatiu de Sant Josep de Calassanç?
El fundador va veure que els pobres no tenien estudis i els prenien el pèl. En aquella època només podien estudiar els rics o els que tenien un professor a casa. Va començar a ensenyar en una sagristia on hi podien anar lliurement tots els joves que volguessin, ja fossin cristians, jueus o musulmans. No es tractava de fer proselitisme, sinó de formar persones. “Si una persona sap llegir i escriure, sumar i restar, ja no els podran prendre el pèl mai més”, deia el fundador. L’escola Pia de Moià va ser la primera escola pública de Catalunya.
Hi ha prou vocacions per a mantenir l’ordre dels Pares Escolapis?
Nosaltres diem que l’Ordre es mantindrà si tenim seglars que la continuen. El que nosaltres volem és que es mantingui el sentit educatiu de Sant Josep de Calassanç.
La comunitat dels Escolapis d’Igualada la formeu tres persones que viviu a Santa Margarida de Montbui, en un bloc de pisos. Com és la vida entre seglars?
Els escolapis tenim la norma de viure en comunitat entre persones que compartim un ideal evangèlic. No volem distingir-nos dels altres veïns de l’edifici. Fins a l’any passat, jo era el president de l’escala.
Vostè diu missa cada dia?
No. Només dic missa els dissabtes i els diumenges al Santuari de la Pietat i quan ens ho demanen també a les Vedrunes.
Tenir al Santuari la imatge de la patrona d’Igualada eé un compromís?
Per a mi, que en sóc el responsable, és una il·lusió.
La darrera activitat pública que ha organitzat ha estat un concert en favor dels nens del Senegal.
Això ho organitza una entitat que anomenem Educació Solidà- ria, que va néixer per a ajudar a les comunitats escolàpies que per si soles no es poden mantenir. Al Senegal ha crescut molt la necessitat i a Catalunya cada vegada som menys els escolapis en actiu que podem enviar recursos propis per a ajudar. Octubre Solidari és per anar sensibilitzant als joves que hi ha pobles que tenen necessitats educatives i personals.
Què val tot un curs als Escolapis del Senegal?
Cent vint euros. El concert d’Igualada ens permet donar unes quantes beques a joves senegalesos que no tenen altra forma d’arribar al coneixement que anar a una escola. Aquests diners ens permeten posar-hi mestres, material escolar, menjador….
Quantes escoles teniu a Catalunya?
Vint escoles. Som un grup educatiu important a Catalunya.
