Fa uns dies vam parlar amb Lluís Balsells i amb Albert Montes sobre el nou Casal Popular d’Igualada. Hem repassat la seva trajectòria fins ara al local de la Teixidora i sobre quin és el futur que li espera en el nou espai. Demà dissabte se’n fa la inauguració durant tot el dia amb activitats a la Rambla i al Casal.
No oblidem d’on venim, què ha suposat per Igualada i els joves el casal de la Teixidora?
La Teixidora ha estat un abans, un inici, va ser on es va començar el moviment, ha estat el pal de paller durant molts anys, gairebé 5 anys. Ara ha arribat el moment de prendre noves decisions, de fer-nos grans i de créixer també amb i per la ciutat. No ens podíem quedar en un local petit. Hi va haver la possibilitat de venir al Foment i els socis de la Teixidora, a l’igual que els del Casino Foment, en el moment que es va votar, més o menys, tothom ho veia molt gran, però es va acabar acceptant per una majoria força gran. Es va agafar amb il·lusió i ganes, sobretot pel fet de passar d’un petit casal com la Teixidora a un gran casal. Tot eren avantatges, estem al centre d’Igualada, més espai, millor comunicació, més visibilitat, més integració de les entitats que puguin venir. Serà molt més fàcil integrar entitats ara amb aquest gran Casal Popular.
L’espai pretén donar veu i lloc a més entitats. Hauran de tenir algun requisit?
Un dels requisits bàsics i que gairebé compleixen totes, és que cada entitat que es vulgui reunir o fer seu el Casal haurà de tenir un mínim de 3 socis. No hi ha cap més requisit, però sí que es demana un mínim d’ordre i calendarització d’activitats i d’horaris. Per exemple, organitzar els propis horaris per utilitzar la sala de socis. A part d’això, també se’ls demana que organitzin una activitat mínim a l’any al Casal. I totes han de passar per assemblea per ser aprovades.
Les entitats han de ser eina de vida al Casal.
Com preveieu que serà el fet de compartir lloc amb els socis assentats al Foment des de fa anys?
La convivència per sort ha estat relativament fàcil. Portem gairebé un any treballant amb l’antiga junta i uns 8-9 mesos compartint l’espai amb els socis antics. Ha estat més o menys plàcida, sí que hi hagut una mica de reticències de dir «què fan aquests joves aquí, com és que s’ho agafen a la seva manera, fan el que volen», però som els qui tenim les ganes i la força de tirar aquest casal endavant. Per tant, els socis de l’antic Casino Foment, han acabat veient que necessitaven renovar-se. No es podien quedar on estaven perquè això es tancava.
Farem que això no sigui només l’entitat dels avis que hem vist durant 30 anys, intentarem que això es renovi amb ells. Una de les parts bones és que se’ls van abaixar les quotes als antics socis per tal d’igualar-les a tots, i que poden gaudir d’un nou espai, nova energia. Cal dir que se’ls hi ha explicat molt bé, ells abans feien una assemblea a l’any ara ja en portem 3 o 4. No hi estan acostumats, però els hi agrada saber, els agrada poder saber què i com es fa, estar informats, per tant les assemblees són vàlides i vives.
S’han quedat bastants socis dels antics?
Ells eren 57 socis quan vam entrar al febrer-març i s’han quedat tots. Esperem que no marxin. La massa social és molt important per donar vida al Casal.
Era el millor espai possible per tirar endavant un projecte com aquest a la ciutat? Us havíeu fixat en altres llocs?
És un molt bon lloc, la Rambla fa anys que estava més o menys en desús. Molta gent va a Cal Font o a la plaça de l’Ajuntament, són dos punts i estem al mig. Pensem que la Rambla havia estat un gran punt cèntric a Igualada, tothom anava a la Rambla i això és el que volem recuperar. La Rambla es recupera amb activitat i amb maneres de fer. Volem generar activitat a la Rambla com a entitat i aportant gent. Hi ha gent que ja s’ha interessat per fer coses davant del Casal, que és molt important. Serà un punt on es facilitarà molt més l’entrada, a totes les activitats que ja fèiem i a moltes que es faran.
Ja sabeu qui s’encarregarà de l’espai gastronòmic?
Sí. Vam passar primer per un concurs previ que estava obert a tothom amb uns mínims requisits. L’assemblea va decidir fer més flexibles els requisits i allargar-lo durant dos mesos més fins que vam trobar la persona que ens portarà l’espai gastronòmic. Aquesta persona ha creat una empresa de zero sota el nom d’Espai Gastronòmic del Foment. Són la Laia i en Rubén, de les Borges Blanques, però amb treballadors d’Igualada i comarca. Ells no volen portar la seva empresa aquí, sinó que van crear l’empresa aquí. El que intentaran és començar a obrir el tema de cambrers i llocs de treball als socis i després cap a la gent de fora, però l’important és que sigui gent d’aquí. Han de formar part del casal, estar-ne integrats. A més la cuina serà feta amb producte de proximitat, ja que a la comarca i al país en tenim i de molt bo. No podia ser que tinguéssim un restaurant per tenir. La gràcia és que ens ofereixin els nostres productes, de la millor qualitat. Tenim una bona comarca com per presentar uns bons plats. També hi ha la idea que ells han de crear activitat: maridatge de vins, de cervesa, tast de formatges…
La campanya de micromecenatge que vau tirar endavant ha estat tot un èxit.
Es va tancar a 12.600 euros. El Verkami representa que són 40 dies, es va obrir amb una xifra de 6.000, xifra que crèiem bastant assequible. Quan hi vam arribar l’objectiu va ser arribar als 10.000 i quan els vam superar encara quedaven 5 dies i ens vam animar fins a intentar arribar als 12.000. Aquí hi ha una comissió de Verkami que s’ho ha treballat, no és fer un Verkami perquè sí, hi ha unes intencions, no només econòmiques, també socials. Però no són tants diners perquè en gastem la meitat amb recompensa, són uns 6.000 que queden de pot. La part més important de tot això són els vora 250 mecenes que hi ha hagut, dels quals un 60% no són socis. Això vol dir que dels mecenes gairebé 130 persones s’hi han interessat perquè han trobat el projecte atractiu. El tema diners era molt necessari perquè no es reforma una casa així amb 6.000 euros, il·lusiona l’interès de la gent, aquesta era la part important.
Vau pensar o voler demanar ajuda a l’Ajuntament?
Bàsicament no era una opció, ja que per assemblea, es va decidir que no es demanaria la subvenció ordinària que moltes entitats demanen, per així no supeditar l’entitat a una economia de subvencions. Però en el cas de la reforma del Casal es va optar per una subvenció extraordinària, és a dir, necessitem els diners, com hi arribem? L’Ajuntament era una eina factible i ens vam posar d’acord amb ells. Amb l’Ajuntament hi havia pendent algun requeriment, tipus reforç de façana, i manteniments, l’Ajuntament ens els va recordar, i ens va demanar de treure la marquesina de la Rambla, nosaltres no teníem al cap fer la façana nova. Llavors vam arribar a l’acord que si trèiem la marquesina, la façana es veuria molt lletja i per tant vam acordar una subvenció que va anar destinada únicament a la façana. D’aquesta manera tots hi sortíem guanyant. Els costos de les altres reformes, han estat autofinançats i hem demanat un préstec de 50000 euros a Coop57, amb l’aval dels socis. S’ha de reconèixer que possiblement el que s’ha fet com a Teixidora en 5 anys té un pes, l’Ajuntament també hi vol donar una mica de representativitat, de dir: ho estan fent bé. La Teixidora s’ha comportat sempre dins els paràmetres requerits, aquí també es farà. La filosofia de la Teixidora que ara la portem aquí és crear, crear i crear.
Quines activitats fareu?
La línia de les activitats serà la que els socis vulguin que sigui. Lògicament hi ha un caràcter ideològic molt marcat, som independentistes no ho negarem. Ens dediquem a reconèixer els Països Catalans, ens dediquem a la comarca, al nostre país. Tot això sempre estarà marcat en totes les activitats que generem. També n’hi haurà en temes socials, refugiats, d’integració… Si creem un país, creem una societat. Aquesta societat ha de quedar molt marcada per tot, per tant ens hi hem de posar en tots els àmbits. El país ha de tirar endavant gràcies a l’esforç que fem des de les petites entitats.
El caràcter independentista del Casal pot tancar portes?
No és qüestió de tancar portes o obrir portes. És qüestió de què la ideologia l’han marcat els socis, s’han votat uns estatuts, aquests estatuts marquen clarament que som de línia independentista, ens marquen clarament que no som de cap partit, per tant, som totalment transversals i independentistes.
La gent us pot associar amb partits polítics tot i així.
Sí, és molt fàcil associar partits sobretot si hi ha ganes d’associar-los. Nosaltres sempre ens hem marcat per la diferència d’idees entre diferents partits i no hem tingut problemes gairebé mai per ser independentistes. El tema partits és una de les coses que malauradament la premsa i les parladories fan més que no pas nosaltres mateixos, a l’entitat tenim gent de tots els colors polítics, l’única cosa que pot fer tirar enrere a algú, és al que no tingui la idea de país clara, un país lliure i socialment just.
Fareu activitats destinades únicament a la construcció del nou país?
Seguirem la mateixa fórmula que hem seguit a La Teixidora. Farem convocatòries, xerrades, direcció d’autobusos, col·laboracions amb ANC, amb Súmate, Omnium, amb qui calgui. La línia la decidirà l’entitat a l’hora de presentar activitats. Tenim un bagatge molt gran de la feina feta, hem fet molts actes de molta mena i seguirem. Vam fer una campanya que es deia “Voler és poder” per l’últim referèndum, potser en farem una altra pel referèndum del setembre. Ara fa temps que estem treballant amb el nou projecte i sembla que estiguem aturats, però seguim treballant. Hem de ser partícips d’aquest nou país, estem construint el Casal de la mateixa manera que construïm el país, a poc a poc però amb consciència.
Quan estarà l’activitat del tot en marxa?
Bé el 17 de desembre és la inauguració, serà el dia important. Nosaltres i la ciutat podrem celebrar que recuperem un espai que estava perdut. I a partir d’aquest dia ha d’anar tot rodat, ja hi haurà calendari d’activitats de Nadal. I serà a partir del gener quan ens hem de posar de debò a fer programa d’activitats.
Què en pots dir de la inauguració?
Es pot dir que la Rambla es mobilitzarà. Aquell dia no hi haurà portes al Casal, estarà tot obert perquè la gent xafardegi, la gent volti i s’impregni d’això. El Casal, ja no és aquell edifici tancat ni de quatre gats que era abans. Serà un dia per obrir-se a la ciutat, a les entitats, a tothom. Que ho puguin veure, que no hem fet cap destrossa, que no hem vingut a destrossar patrimoni, que hem volgut donar vida i nova forma a una entitat que s’estava morint. L’hem vingut a recuperar perquè la ciutat la recuperi a la seva manera. També serà una bona manera perquè coneguin els nous restauradors. Serà un gran festival, serà un dia zero.
