“Igualada és un partit judicial amb un volum de feina elevat”
Sóc barcelonina, tinc 34 anys i en porto 11 al món juridicopenal. Vaig treballar sis anys com a lletrada i des de 2012 sóc jutgessa substituta. Sóc llicenciada en Dret, graduada en Criminologia i, tinc diversos màsters en Dret penal, tant a nivell nacional com en l’àmbit internacional. Escric llibres i articles sobre temes penals. El primer que vaig publicar tracta sobre agressions sexuals i, actualment, estic acabant el segon, sobre “child grooming”.
Quant de temps ha estat exercint a Igualada?
Nou mesos. Des de febrer a novembre d’aquest any, com a jutgessa del Jutjat mixt 3. Ara estic pendent de destí.
Quin tipus de delictes es produeixen a l’Anoia?
Hi ha la mateixa delinqüència que trobem a tot arreu: robatoris, tràfic de drogues, conflictes familiars…. però hi ha un parell d’aspectes que m’han sorprès negativament. He trobat molta criminalitat contra menors, especialment en l’àmbit sexual, i també delinqüència vinculada amb subjectes amb discapacitats psicològiques. En molts casos són malalts que no reben tractament o que no segueixen les pautes clíniques.
A Igualada -i altres capitals de comarca- hi ha molta rotació de jutges.
És un destí que en concurs voluntari no es demana, aquesta és la raó per la qual hi passen molts interins. Els titulars, donat que la majoria vénen de fora de Catalunya, quan tenen l’oportunitat, marxen per tal d’acostar-se a les seves poblacions d’origen.
Si la majoria de jutges són de fora, és millor fer els judicis en castellà per si el nou jutge no entén el català?
El justiciable té dret a utilitzat indistintament ambdues llegües, tal i com estableix l’Estatut, per tant, no se’l pot obligar a que utilitzi una o altra a criteri del Jutge.
Quina és la temàtica del seu primer llibre?
El títol és: “El fenómeno de la delincuencia sexual en España. Análisis y propuestas de intervención”. Tracta sobre criminalitat sexual, que és la meva especialitat, des d’una vessant criminològica. Al llibre parlo del perfil dels agressors sexuals, dels mites i realitats existents sobre la matèria i de polítiques de prevenció i reinserció. Finalment, vaig dissenyar un pla de prevenció de la criminalitat sexual que, pren com a punt de partida aspectes i fórmules aplicades tant als Estats Units, com al Regne Unit i Alemanya, però que en cap cas seria actualment d’aplicació a Espanya.
Els delictes sexuals es donen més al sud que al nord?
No es pot traçar un perfil geogràfic donat que ens trobem amb un tipus d’agressor molt heterogeni i tan sols comparteixen certs trets comuns, uns dinàmics i altres estàtics, és a dir, alguns que podran ser corregits o modulats i altres que romandran fixos. Un d’ells serien les distorsions cognitives que els porten a creure que la víctima volia i/o mereixia l’agressió, que els provocava o sentia plaer amb la mateixa.
El segon llibre, quina temàtica toca.
Tracta sobre “child grooming”, el que vulgar i erròniament es coneix com a ciberassetjament a menors. Encara no hi ha gaire jurisprudència al respecte i el llibre pretén ser un punt de partida.
A qui van dirigits?
El segon serà per a un públic més especialitzat en l’àmbit jurídic però el primer tindria un públic més ampli. Especialment, l’han comprat membres dels cossos de seguretat, advocats, estudiants i també ciutadans en general que volen aprofundir sobre els perfils dels agressors sexuals i els mites i estadístiques existents sobre aquest tipus de criminalitat.
Per què va estudiar Criminologia?
Volia fer una segona carrera i aquesta conjumina el dret penal i altres ciències socials que són del meu interès, com seria la psicologia, sociologia, la medicina forense o la psiquiatria.
No li seria més rendible continuar dedicant-se a l’advocacia on la seva especialització li generaria millors oportunitats de negoci?
No es tracta d’una qüestió de rendiments sinó de vocació. Amb quinze anys vaig decidir ser jutgessa i espero acabar la meva vida professional com a Magistrada del quart torn i impartint docència a la Universitat.
No parlarem dels casos que li han caigut a les mans però voldria conèixer la seva opinió respecte dels funcionaris amb els quals ha treballat a Igualada.
Són uns grans professionals, molt veterans, amb un gran domini de les tasques que els hi són pròpies i, millors persones. Els he d’agrair la manera com em varen acollir. M’han fet l’estança a Igualada molt agradable.
