Entrevista a Josep Romero, director de les excavacions del sireni de Miralles

180

josep-romeroEn Josep Romero Marsal és el Fundador i director de la Secció de Geologia i Paleontologia del CECI. Màster en Micropaleontologia per la Universitat de Basilea, Diplomat en Estudis Superiors Especialitzats, Màster en Geologia i Doctor en Geologia amb Excel·lent Cum Laude per la UAB. Ha participat durant 8 anys en projectes de la UNESCO de recerca i desenvolupament internacional. Va guanyar el V Premi Jaume Caresmar de Recerca i un premi CIRIT d’investigació. És professor de l’escola Maristes d’Igualada. Amb ell hem parlat sobre la troballa del sireni que estarà exposat al Museu de la pell.

Quan, on i com es van trobar les restes del sireni? Qui va fer la troballa?

El novembre de 1997, en Joan Pastor Graells, membre del CECI, estava buscant fòssils, i va localitzar les restes al Turó dels Campassos, a la Serra de la Portella, a Santa Maria de Miralles.

Quin tipus de restes fòssils vàreu trobar?

De seguida es va posar en contacte amb mi. Un cop observades les restes, les vam identificar com a vestigis d’un antic mamífer marí: un sireni. Concretament, es tractava d’un conjunt de sis costelles.

L’excavació va ser molt complicada? Qui la va realitzar?

L’extracció va ser molt costosa i lenta. Per això, es va demanar una pròrroga dels permisos d’excavació al departament de Patrimoni de la Generalitat, per acabar de extreure totes les restes. Heu de pensar, que vam excavar inclús l’endemà d’un parell de nevades per complir els terminis del departament. L’excavació va anar a càrrec dels membres de la secció de Geologia i Paleontologia del CECI: Amadeu Romero, Alfons Saumell, Joan Pastor, Josep Llansana, Fernando Pagan, Joan Mercader, Jose Antonio Valdivielso, Jaume Soteras i Josep Romero.

Quin procés han seguit aquestes restes fòssils des que van ser trobades fins a dia d’avui, en què s’allotjaran al Museu de la Pell?

Com he dit primer, descobrir i valorar el jaciment. Demanar tots els permisos per dur a terme l’excavació d’urgència. En aquest pas ens va ajudar molt en Josep Vicenç Mestre, en aquell temps director del CECI. Assumir personalment la direcció de l’excavació. Començar per extreure les restes que hi havia en superfície, per veure si n’apareixien de noves. Un cop descobertes les primeres peces, es van consolidar, extreure i etiquetar. Es va veure que el jaciment tenia continuïtat i que hi havia gran quantitat de restes. Vaig demanar la pròrroga d’excavació per continuar excavant, i la troballa no parava de sorprendre’ns. Al final es van recuperar 9 vèrtebres toràciques, 3 vèrtebres lumbars, 3 costelles senceres, 15 fragments de costelles i la mandíbula amb els molars. Es va dur tot el material a l’edifici del CECI, concretament al local de la Secció de Geologia i Paleontologia. Allà va començar la restauració de totes les peces, feina que ens portat més de 10 anys. A continuació, fer totes les cartografies situant les peces, estudi i classificació de les restes, fotografies, documentació, inventari i memòria de l’excavació. Treballar amb la gent del Museu de la Pell d’Igualada i l’equip del departament de Patrimoni per demanar i concedir la cessió de les peces al Museu. I fer la revisió, per part dels tècnics de conservació de tot el material cedit. Per acabar, dissenyar una exposició per la divulgació de la importància de la troballa per la gent de tota la comarca. I la realització d’una Jornada Científica per comunicar els resultat als professionals del nostre país.

sireni_miralles-veuanoia-museu-pell-igualadaQuè és un sireni?

Els sirenis són grans mamífers marins, com els cetacis i les foques. Un gran grup està format pels manatís, que viuen a les aigües dolces americanes i de l’Àfrica central, i l’altre pels dugongs de les costes de l’Indopacífic. Però fins al s. XVIII també van existir les anomenades vaques marines d’Steller. Tots es caracteritzen per tenir un cos cilíndric cobert per una pell molt gruixuda i acabat en una aleta horitzontal a la cua. Poden fer entre 2,5 i 4 m de llargada i pesar de 250 a més de 1.000 kg. S’alimenten de matèria vegetal captada a prop de la superfície o, en el cas dels dugongs, al fons marí.

Com és que aquesta espècie vivia a la comarca de l’Anoia?

Fa uns 45 milions d’any, l’Anoia estava ocupada per un gran mar tropical de poca profunditat. Per això, són tan característics els conglomerats, sorres i les margues blavoses de bona part dels terrenys de la comarca i freqüents les troballes de fòssils relacionats amb la vida marina.

La troballa del sireni de Miralles és molt important. Se n’han fet de similars a la resta de Catalunya?

La quantitat de restes trobades d’un mateix individu, la seva antiguitat i l’estat de les peces (aïllades totalment de la roca) fan d’aquesta troballa una de les més importants a Catalunya i surt de l’àmbit del nostre país. Per això, la secció de Geologia i Paleontologia del CECI ha cedit en dipòsit definitiu de totes les peces al Museu de la Pell d’Igualada, per tal que se n’encarregui de la seva conservació i divulgació.

Després de l’excavació i l’estudi quines conclusions en pots treure?

Un cop restaurades les restes vàrem constatar que es tractava d’un sireni del gènere Prototherium. El Prototherium era un mamífer herbívor aquàtic, que vivia en aigües poc profundes i càlides, mesurava entre 2 i 3 metres de llarg i podia arribar a pesar uns 400 quilos. Com a parents actuals té el manatí i el dugong. Es van extreure 9 vèrtebres toràciques, 3 vèrtebres lumbars, 3 costelles senceres, 15 fragments de costelles i la mandíbula amb els molars.

Aquest sireni, estava situat dins dels sediments marins del grup Santa Maria i concretament del Formació Collbàs. La Formació Collbàs, consisteix en una associació complexa de nivells arenosos, a vegades conglomeràtics, lutites i margues blaves amb fauna marina abundant. Dintre d’aquest nivell de margues, és on trobem el jaciment al qual fem referència. Això li dona una antiguitat d’uns 45 milions d’anys. Situant les restes en la part baixa del Bartonià (Eocè).

Què podran veure les persones que s’acostin a l’exposició del Museu de la Pell?

Es presentaran les restes a la ciutat i la comarca amb una exposició que posa a l’abast de tothom la importància d’aquesta troballa dins del context dels sirenis fòssils. Tot això, es farà mitjançant una vitrina amb una reconstrucció del sireni, diversos plafons i la projecció d’un documental del National Geographic, on podrem veure com viuen en l’actualitat els manatís.

Cristina Roma