Entrevista a Joaquim Fernández Bayón, metge forense jubilat de l’Hospital d’Igualada
E

16 d'abril de 2017

“El nostre sistema sanitari és punter i referència en moltes especialitats”

Des del 1988 he estat metge forense a Igualada. Soc llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB. Entre d’altres, vaig ser metge resident de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Fa dues setmanes que m’he jubilat.

Com es viu la jubilació després de tants anys dedicant-se a la medicina?

La veritat és que encara no he tingut temps de viure plenament la jubilació. D’entrada em sembla que seran unes vacances molt llargues, que em permetran fer tota una sèrie d’activitats que la dedicació a la feina no m’ho permetia. Han estat 43 anys de professió, que la veritat és que han passat molt de pressa. Com una revolada. He gaudit molt amb la meva feina, tot i que evidentment he tingut moments d’angoixa, però la majoria han sigut alegries. Em sento satisfet de tot el que he fet.

Creu que són justificables les retallades que s’estan produint a medicina?

Les retallades no són mai justificables quan afecten directament temes socials i evidentment encara ho són menys quan poden afectar a la salut de les persones.

Com es viuen ara, des de fora, les darreres crítiques a l’Hospital d’Igualada?

La veritat és que tant dins com fora, el meu punt de vista és el mateix, el d’un professional de la medicina. Tot es pot fer millor però tothom es pot equivocar i els accidents existeixen.

Recentment s’ha anunciat una forta inversió a l’Hospital d’Igualada. Creu que això servirà per millorar el servei o hi ha problemes més profunds que necessiten uns altres tipus de canvis?

M’alegro molt que hi hagi una inversió important, ja que el que era el nou hospital d’Igualada, ara ja té deu anys i s’han d’anar renovant equipaments per deteriorament dels existents i per actualitzar-los amb noves tecnologies. La medicina actual requereix una bona gestió, que al meu parer ha d’anar canalitzada a través dels professionals sanitaris, ja que són els que estan al dia de la tecnologia i de les necessitats de salut que demana la nostra ciutadania.

En quin país creu que ens hauríem d’emmirallar per millorar el nostre sistema sanitari?

Crec que no necessitem emmirallar-nos, al contrari. Podem ser nosaltres el mirall per a molts països. De fet som punters i referència en moltes especialitats.

Com valora l’intent de Donald Trump de liquidar l’”Obama care”, que assegura la millora en l’accés a la salut a 20 milions de pacients?

L”Obama Care” era un intent d’evitar que la gent no pogués ser atesa per qüestions econòmiques. Als EEUU, el sistema de seguretat social no és ni universal ni gratuït. Allà la gent té un sou i amb aquest sou ha d’assumir la seva assegurança. Tot això fa que la gent hagi de ser responsable d’assumir la cura de la seva salut. El problema és que si no treballes, no guanyes un sou i no pots tenir assegurança. Per aquest motiu, Obama va dissenyar el seu sistema de cobertura sanitària, amb fons de l’estat per aquestes situacions. El que passa és que Trump representa el capitalisme radical.

Creu que l’actual sistema de salut pública tindrà vigència per molts anys o s’acabarà amb un sistema en què hi hagi semigratuïtat o pagament?

No sé com serà el futur, però crec que cada vegada més haurem de participar en el manteniment del sistema de salut i de pensions, d’ambdós. Per altra banda, tots el treballadors participen amb la seva quota mensual, que els és retinguda del seu sou per a fer front a les despeses sanitàries i de jubilació futures. Jo he pensat motes vegades que potser seria bo que el treballador pogués tenir llibertat per escollir la seva assegurança tant sanitària com complementària per la pensió.

Com valora la implementació de mesures que han estat molt impopulars com el copagament farmacèutic?

Sempre ha existit el copagament a nivell farmacèutic, encara que actualment inclou també els pensionistes. Crec que aporta una mica el concepte de consum responsable, és a dir, si has de pagar, només ho faràs si ho necessites. Quan era gratuït, jo havia vist autèntiques “farmàcies” domiciliàries a casa de molta gent, amb medicaments que caducaven i que es llençaven.

Quina és l’actual situació del sistema sanitari català?

Al meu parer el sistema sanitari català és molt bo com a tal. Per mitjans, professionals, instal·lacions… Està a un gran nivell, el que per a mi no està a l’alçada són els dirigents i gestors, ja que les seves prioritats no sempre coincideixen amb les necessitats reals de la ciutadania. És un tema delicat i difícil d’abraçar amb una sola pregunta.

Otger Gabarró

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?