Entrevista a Joan Vizcarra, caricaturista professional

163

“Fer conya de nosaltres mateixos és una teràpia molt saludable”

Sóc nascut a Montblanc i fa molts anys que visc a Barcelona, però tinc  família a Igualada. El 6 d’octubre hi presentaré el meu nou llibre “25 años de caricaturas, by Vizcarra”. He fet dibuixos per a les principals capçaleres, com “El Periódico de Catalunya, “Interviu”, o “El Jueves”, entre d’altres. Ja podeu veure una exposició de les meves caricatures a la Biblioteca Central.

vizcarra-foto2El proper 6 d’octubre presentaràs el teu llibre a Igualada, però jo diria que gairebé també et presentaràs tu a Igualada… Tenies molt d’amagat, això de tenir arrels igualadines…
Venir a Igualada hem fa especial il.lusió, ja que el meu pare era d’aquí, i per tant el nom de “Vizcarra” prové d’aquestes terres, i del qual em sento molt orgullós.

Com és que t’has dedicat “tota la vida” a fer caricatures?
La professió de dibuixant, i més concretament de “caricaturista” és realment molt atípica i vocacional. De petit sempre estava dibuixant… a casa, a l’escola (mentre el “profe” explicava la lliçó, jo dibuixava als companys de classe, als mateixos professors.) era molt divertit. Em sortia de manera “innata” això de fer cares, expressions. Amb el temps aquest “divertimento” es va convertir en professió. I em vaig anar especialitzant en l’Art de la Caricatura.

Quan fas la caricatura d’algú, li veus de seguida allò que ridiculitzaràs més? En què et fixes primer?
El meu procés a l’hora de fer una caricatura, és bastant “intuïtiu”. I em deixo portar bastant pel primer cop de vista…però alhora també m’agrada molt observar, analitzar les formes, volums per tal de ressaltar, de manera humorística, les faccions de la persona, i finalment intentar captar “ l’ànima” del personatge per tal de reflectir-ho en el dibuix. Tot això posat en la “coctelera”, i traslladar-ho al paper…

Has fet dibuixos per diferents mitjans d’Espanya. És veritat que aquí a Catalunya tenim més sentit de l’humor, ens afecta menys que se’n riguin de nosaltres mateixos?
Durant aquests 25 anys he treballat en molts mitjans de comunicació, tant d’àmbit català com estatal, i crec que el sentit de l’humor és bastant peculiar en cada territori. A Catalunya tenim molta tradició en el terreny de l’humor, i més concretament en el terreny de les publicacions de caràcter humorístic o crític. Ens agrada fer “conya” de nosaltres mateixos.. i trobo que és una teràpia molt saludable.

Els caricaturistes teniu més de dibuixants que de còmics? S’ha de ser “de la conya”?
La professió de dibuixant és bastant “solitària”, i els que ens dediquem a això som bastant tranquils i introspectius… però això no vol dir que no tenim sentit de l’humor… tot el contrari, tenim molta conya… i la ironia i el sentit de l’humor comença per enriure’s d’un mateix. El plantejament vital és que tot és bastant relatiu, i que estem aquí de pas… per tant anem a intentar passar-ho bé mentre puguem…

Quina és la caricatura de la qual estàs més satisfet? Algú que t’agradaria fer-li i no t’hi has posat en cara perquè “no li trobes” per on començar?
En aquests 25 anys, he fet centenars de caricatures (realment no les he comptat mai, però són moltíssimes…), he fet personatges de tota mena, actors i actrius de cinema (guapos i lletjos), mites de la música, cracks de l’esport, polítics, frikis varis, etc, etc..realment estic molt satisfet de moltes que he fet i no sabria destacar alguna en concret. Al fer tants personatges variats de formes, estils, condicions… he arribat a la conclusió que tothom té una “caricatura”, per molt “guapo” o “guapa” sempre li pots acabar trobant el punt de vista humorístic a la persona.

En quina mesura les noves tecnologies -internet, sobretot- afecten el món de la caricatura, tant a nivell professional teu, com des del punt de vista del lector?
Les noves tecnologies tenen coses interessants, i coses menys interessants. Jo crec que hi ha una saturació de continguts de tot tipus, sobretot a internet. Això ve relacionat directament amb el fet de que tot és gratuït, i la gent s’apunta, lògicament, a aquest “xollo”. Avui en dia, per tenir visibilitat, has d’oferir “exclusivitat”. En el meu cas, jo continuo treballant els dibuixos de manera artesanal, és a dir, que faig els “originals” a mà, en paper, aquarel·la, llapis, etc, per tant el resultat final és un treball que existeix físicament, no com en la majoria de casos, que són treballs digitals.

El teu llibre es pot comprar a Amazon. Explica una mica què hi podem trobar i què has volgut explicar en ell.
El fet de complir 25 anys en aquesta professió tan “peculiar”, s’havia de celebrar d’alguna manera… i vaig decidir fer aquest llibre recopilatori de més de 200 pàgines a tot color, de les millors caricatures que he fet durant tots aquests anys per mitjans de comunicació com la revista satírica El Jueves, el setmanari Interviú, el Periódico de Catalunya, Diari Avui, L’Esportiu, Diari Ara, etc… Vam fer una edició per comprar online, i una altra edició de luxe, que és el llibre que hem anat presentant durant tot aquest any de celebració.

Jordi Puiggròs