Entrevista a Joan Pou, president de l’Associació Dessota

302

“Les imatges festives són un gran patrimoni cultural d’Igualada”

Sóc nascut a Igualada, ciutat on visc, però treballo a Manresa. Tinc un fill de set anys. El meu ram és la investigació en temes alimentaris. Tinc afició a la conservació de races autòctones d’aviram català. Hem recuperat races ancestrals catalanes. Tenim la raça del Penedès, la de l’Empordà, la del Prat, tenim la Flor d’Ametller, que és una gallina enana…. Des de la Federació Catalana d’Aviram hem recuperat moltes races que si es vol es podrien reintroduir al medi natural.

dessota-igualada-veuanoiaQuè és Dessota?
Es una associació sense ànim de lucre que engloba tots els portadors de la imatgeria festiva que és propietat de l’ajuntament d’Igualada: gegants d’Igualada, Gegantons, Àliga, capgrossos… i també gestionem els gegants de barris Poble Sec i Sant Ignasi que per cert són a punt de complir cent anys. També tenim els gegants de la Font Vella que son a punt de complir cent vint-i-cinc anys. També disposem d’un grup de música.

Teniu prou gent per a portar totes les imatges?
Durant l’any sí, perquè cada grup de figures té uns protocols molt acurats i definits i durant l’any podem fer la gestió complerta de tot. El difícil de fer és quan arriba la Festa Major d’Igualada que volem que surtin totes les imatges. Quedem totalment desbordats i de moment no hi arribem.

Què els oferiu a les persones que estiguin pensant en unir-se a Dessota?
A Dessota hi té cabuda tothom. Des dels vuit anys fins arribar a geganters o a portador de l’Àliga. Oferim ser protagonistes de la festa i viure-la en família. La gràcia és que tota la família té cabuda a Dessota.

Es passa molta calor dins dels gegants?
Molta però no és el pitjor. El més atabalador sén els capgrossos que són com una mena de campana que amplifiquen els sorolls.

Com es va interessar en la imatgeria festiva?
No fa massa. Cinc o sis anys en que vaig començar com a portador dels gegants del barri de Sant Ignasi, perquè em feia il·lusió la festa popular i ja tenia un fill petit, en Guillem. Per la meva forma de fer feines altruistes i capacitat organitzativa em varen fer secretari i després president de l’entitat.

Actualment treballa en investigació alimentària.
Portava la botiga familiar -Cal Corona- i un grup important dins de l’alimentació em va fer una bona oferta per a investigar la millora dels productes càrnics. Amb la Fundació Alícia, Ets el que menges i el grup Llobet investigo la forma de reduir els productes químics en els embotits. No és pas que s’hi posin productes nocius, sinò que busquem la forma de reduir conservants sense perdre seguretat. Per a reduir les dosis cal treballar molt en investigació i elaborar els productes en atmòsferes quasi estèrils i temperatures molt baixes.

Troba a faltar tenir la seva pròpia botiga?  
Sí, molt. Quan portava la botiga familiar vaig aconseguir elaborar uns productes de molta qualitat i vaig investigar per a fer embotits amb molt pocs conservants. Vaig aconseguir fer embotits amb menys greix i menys sal amb col·laboració amb la Universitat de Lleida. La Generalitat no va fer la campanya publicitària que ens havien promès als deu productors que el fèiem. Vaig acceptar la proposta del grup Llobet on s’elabora aquest i altres productes d’alta qualitat. A Igualada per tamany i l’efecte de la crisi costa molt tirar endavant fent productes d’alta qualitat. El petit comerç ho té molt malament per a continuar. A Igualada hi havien molts productors d’aliments de qualitat però ara en queden molt pocs.

Tornem a la festa. És convenient treure al carrer peces centenàries?
Les imatges estan fetes per a sortir al carrer i el que cal es tenir-ne molta cura, no treure’ls massa i demanar als propietaris, especialment als ajuntament, que els conservin en bones condicions i els facin restaurar sempre que calgui amb molta cura i respecte. Un company i bon amic de Dessota, Lluís Ardèvol, està fent l’inventari dels gegants centenaris que hi ha a Catalunya encarregat per la Generalitat de Catalunya. Es pretén sensibilitzar que tenim un patrimoni cultural molt important a les mans.

Quantes persones formen part de Dessota?
Actualment unes 150. He d’agraïr públicament el treball de tots els companys de la Junta perquè sense ells no podríem fer res. No és feina per a una persona sola. És una sort immensa tenir a Lluís Ardèvol, a l’Aniol Noguera que ha fet la nova musica del ball dels gegants, que podrem escoltar aquesta Festa Major.

Jaume Singla