Entrevista a Joan Canudas, bomber jubilat i president de “Salvem el Bruc”
E

9 d'octubre de 2016

“He tingut l’oportunitat d’ajudar, una satisfacció que no té preu”

Sóc veí del Bruc i bomber jubilat. Estic llicenciat en Geografia i Història i en Prehistòria i Història Antiga. Vaig sortir al programa de TV3 “Emergències” en una actuació de quan era cap del parc de bombers de la Vall d’Hebron. Actualment sóc president de l’entitat mediambiental “Salvem el Bruc”.

joan-canudas-bomber-veuanoia
Captura d’imatge de l’aparició de Canudas al programa “Emergències” de TV3.

Sempre has estat bomber?

Abans de presentar-me a les oposicions vaig treballar en un taller ocupacional de disminuïts psíquics.

El Joan és llicenciat en Geografia i Història, i en Prehistòria i Història Antiga. Va ser bomber des del 1978 fins el passat 2015, que es va jubilar. Explica’ns aquest itinerari fins arribar a Cap de Parc.

L’any 90 vaig tenir l’oportunitat de presentar-me a les oposicions de caporal, abans no hi va haver convocatòries, i vaig aprovar. Al 94, les oposicions per sergent i al 97 d’oficial. Després va haver-hi un canvi estructural i es van crear els caps d’àrea i caps de Parc. A partir del 2010 vaig ser cap d’Àrea de risc químic i cap de pràctiques al col·lectius de bombers, i ja el 2012, cap de Parc de la Vall d’Hebron.

 
I ho explica com si res… M’imagino que deus haver viscut episodis complicats…
Recordo que al poc d’entrar a bombers… era un diumenge al matí, estàvem de servei i ens van trucar perquè hi havia foc a un edifici al costat del port, on hi vivia el personal en aquells anys. Un cop dins, vam trobar dues criatures mortes. Va ser el meu primer xoc. Hem d’intentar que no ens afecti però quan hi ha nens i no s’ha pogut fer res, es fa molt difícil.

 
És una professió perillosa… Quantes vegades has estat en perill greu? 
Tots els bombers estem en perill. Quan entrem a un foc d’un edifici no es veu res. S’ha d’avançar però no saps si hi ha una escala, un forat, una paret… He tingut un parell d’ensurts. Recordo un incendi a un soterrani, tot era un laberint de portes. Quan finalment vàrem trobar el foc no em quedava massa aire a l’equip que portem. Se’m va disparar l’alarma… vaig haver d’endollar-me a l’equip del company, i a les fosques i amb una calor insuportable, vàrem sortir tots dos. Va anar molt just. Un altre episodi que recordo va ser a un magatzem de fustes, amb bombones de butà pel terra. Quan les vaig anar a posar dretes, perquè el líquid no sortís, va cedir el terra. Vaig quedar literalment penjat d’un ferro. Els companys em van poder treure.

 
Després d’una intervenció, què feu l’equip?
Després d’un servei important es fa un judici crític i cadascú explica què ha vist per poder valorar el propi desenvolupament, per millorar i corregir, sense ànim de criticar als companys, sempre amb l’objectiu d’estudiar les decisions preses i parlar sobre els encerts, errors i aspectes que no s’hagin pogut tenir en compte. Per exemple, entrem a un foc i preguntes si en aquella casa hi ha gas, però, i a la del veí? No ens podem oblidar cap aspecte que ens aporti seguretat.

 
Què ha representat per a tu ser bomber durant tots aquests anys?
Una gran oportunitat que m’ha donat la vida! No sabia que això era tan potent. Al principi no sabia que m’hi passaria tot la vida. He tingut l’oportunitat d’ajudar, una satisfacció que no té preu.  I quan reps cartes d’agraïment… se’t posa la pell de gallina, quan t’expressen el seu sentiment perquè has salvat a un familiar… (es fa silenci).

 
I com va anar la gravació del programa? Per què tu?
Doncs bastant casual. Hi havia un equip de TV3 cobrint l’incendi de la Vall d’Hebron i jo era el cap d’intervenció. Buscaven una explicació dels fets. Els vaig dir “aquí no podeu estar. Si voleu venir amb mi, veniu i us vaig explicant”. I així va anar tot. Després aquestes gravacions han servit per muntar els programes.

 
A nivell local, has estat col·laborador de l’ADF del Bruc i actualment ets president de l’entitat cívica i mediambiental Salvem el Bruc. Des de sempre has estat bruquetà?
La meva família està arrelada al Bruc des del segle XIX. Els primers “Canudas” es van instal·lar a la zona de les masies de la Guàrdia, a la masia que actualment s’anomena “Cal Massana Xic”. Visc entre Barcelona i el Bruc. Aquí s’hi està molt bé!

Conxita Costa

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta