“El ciclisme és cultura, igual que ho és la cuina o la jardineria”
Sóc nascut a Igualada i actualment sóc professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les meves dues passions són el ciclisme i els llibres. I a partir d’aquí va sorgir la idea de crear el projecte Cultura Ciclista, una microeditorial que publica traduccions de clàssics del món del ciclisme.
Quan i per què neix Cultura Ciclista?
La idea sorgeix durant un viatge a Austràlia, a finals de 2009. Hi vaig estar cinc mesos. Allà vaig decidir que volia fer alguna cosa pel ciclisme que tingués projecció social i en el temps. El meu petit homenatge a una de les facetes més importants de la meva vida: el món de les dues rodes.
Qui forma l’editorial?
En realitat, més que d’una editorial caldria parlar d’un editor, jo mateix, que treballa amb un seguit de persones i d’empreses proveïdores. Els col·laboradors més assidus són Jordi López i Pamela Urrutia, en el terreny logístic; Xavier Mula, en tasques de dissenyador, i Miquel López-Egea, encarregat dels comptes de Cultura Ciclista a les xarxes socials.
Quants llibres heu publicat fins ara?
A data d’avui, disset. Un rècord absolut (modèstia a banda) en el terreny del llibre de temàtica ciclista en castellà.
Són molts llibres en pocs anys! Com compagines la teva feina diària, les traduccions, i les sortides en bici (perquè també practiques ciclisme, oi)?
Sí, sóc un amant de la bicicleta, i sóc professor universitari! El secret és… no tenir fills. El temps que no inverteixo en la família que no tinc el dedico als llibres i a anar en bici.
A l’hora de seleccionar un llibre per traduir quin criteris tens en compte?
En primer lloc, ha de ser un llibre que m’agradi. Algun privilegi ha de tenir el fet de ser l’editor… Després, ha d’encaixar en el catàleg, i finalment ha de tenir unes perspectives mínimes de recorregut comercial. Cultura Ciclista és un hobby, però el meu objectiu és que s’autofinanciï.
Tradueixes en castellà, i el català?
En català no hi ha mercat suficient per sostenir una microeditorial especialitzada. Hauria de tirar de subvencions, cosa que no m’agrada i no he fet mai.
De tots els llibres aque has traduït amb quin et quedes?
Pregunta difícil, del tipus “qui t’estimes més, el papa o la mama?”. Però vaig a mullar-me: el millor llibre de Cultura Ciclista, i un dels millors que s’han publicat mai sobre ciclisme, és ‘Mañana salimos’, de Jean Bobet. Un meravellós relat en primera persona sobre el ciclisme dels anys 50, amb Louison Bobet, Fausto Coppi, Koblet, Bahamontes, Kübler…
Ens pots avançar algun títol dels llibres sobre els quals estàs treballant?
Per a finals de 2016 en tenim tres de previstos: ‘Secundario de lujo’, les memòries de Jaume Mir, el mític “bigotis”, l’auxiliar més famós de la història del ciclisme; ‘Eddy y el caníbal’, el primer llibre que es publica en espanyol sobre Eddy Merckx, i ‘Vuelta vintage’, el primer llibre de fotos clàssiques de la Vuelta a Espanya.
Veneu a través de la vostra web. I a les llibreries?
Venem a tot arreu a on podem! De fet preferiria que el gruix de les vendes es fessin a través de la web de l’editorial (cultura-ciclista.com), perquè el marge comercial és més alt, però a la gent li agrada tocar i remenar, així que la venda en llibreria és el canal majoritari.
T’has plantejat escriure un llibre propi?
Sí, de fet hi estic posat. Es tracta de la biografia de la persona més important de la història de l’esport a Espanya, tot i ser un perfecte desconegut avui en dia: Narcís Masferrer Sala (1867-1941). Però no es publicarà a Cultura Ciclista: és un projecte vinculat a la meva activitat de recerca universitària, així que intentaré treure-ho en una editorial acadèmica.
El ciclisme és cultura?
Sense cap mena de dubte, sempre i quan adoptem una definició àmplia i no elitista de la cultura. L’esport és cultura, igual que ho és la cuina o la jardineria. I el ciclisme és un dels esports més literaris. Si ajuntéssim tots els llibres de temàtica ciclista que s’han publicat al món faríem una muntanyeta.
Marta Carles, Surtdecasa centre
