Entrevista a Arcadi Oliveres, activista i economista
E

11 de març de 2017

Parlem amb l’activista i economista Arcadi Oliveres sobre la pobresa energètica, un problema al qual hi veu culpables i els posa noms i cognoms. Als seus 73 anys es troba tot just en el seu primer any després de la jubilació. Gran pedagog, compta amb un gran reconeixement social.

La pobresa energètica és únicament el resultat fatal de l’arribada de la crisi econòmica?

La pobresa energètica ha existit sempre i en grans dimensions. Jo recordo quan era nen que a Barcelona hi havia barris de barraques i pisos en condicions molt precàries, molt pitjors que ara. Però era tan generalitzat que era normal. Després la situació es va regularitzar. Afortunadament se n’ha fet força ressò als mitjans de comunicació i malauradament hi han hagut incidències terribles que han fet posar la qüestió sobre la taula.

Creu que és suficient la manera com es tracta des de l’administració?

La legislació segurament no és suficient, però els primers culpables són les companyies subministradores. Són senzillament delinqüents! En la seva manera actuar, de tallar el llum, de fer preus i contractes terribles i de fer cobraments sobre del cost del subministrament. Per cert, moltes elles connectades per les portes giratòries amb antics ministres que ara en són els presidents. Evidentment l’administració se n’ha d’encarregar de la seguretat dels ciutadans i tenir els subministres bàsics de casa seva i per ant s’ha d’actuar amb seriositat.

Recentment hem viscut la cancel·lació de la Llei Catalana sobre la pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional. Què es pot fer davant d’això?

Es poden fer dues coses: apel·lar jurídicament, o desobeir.

Si volem fer coses a Catalunya s’ha de desobeir. Apel·lació i desobediència, però també serveis socials que assegurin que la pobresa energètica no passi. Jo sempre recordaré un cas que em va agradar molt que tenia a veure amb la pobresa energètica. A Vitòria combatien la delinqüència de manera diferent, ja que la policia agafava els delinqüents i quan li comentaven a l’ajuntament,  l’alcalde enviava els serveis municipals al seu domicili per veure per què havien comès el delicte. Llavors miraven si li faltava la llum, o l’aigua, o si era drogoaddicta, i se’l curava. Així, aquest alcalde va aconseguir que durant 22 anys Vitòria fos la ciutat d’Espanya amb menys delinqüència.

En la Declaració del Mil·lenni del 2000 es van marcar uns objectius de Desenvolupament del Mil·lenni pel 2015. L’objectiu número 1 era erradicar la pobresa extrema i la fam. Quan creus que haurem complert el primer objectiu?

Si volguéssim, ara mateix tenim les condicions per eliminar aquest problema. El que falta és la voluntat política. Amb els recursos destinats a rescatar els bancs ens donava per cobrir la fam, les malalties i el que volguéssim. Molt em temo que aquesta voluntat no hi és i els que la tenen, com la ONU, no tenen cap tipus de poder per aplicar-ho.

Com valora la iniciativa d’Ada Colau de creació en un plaç de dos anys de la seva pròpia empresa comercialitzadora d’electricitat?

La municipalització s’hauria de fer amb tot, començant per l’aigua, que ja es comença a fer a alguns llocs, i és una tasca immediata. La gran empresa catalana d’aigües és Aigües de Barcelona, i ha estat en concessió il·legal durant 100 anys. D’entrada crec que companyies com Endesa o Gas Natural haurien de ser nacionalitzades totes, no desprivatitzar-les, si no fer-les públiques directament. Les elèctriques són poders fàctics enormes i no ho faran, però s’hauria de fer. Els serveis públics han de ser de l’estat.

S’està veient que l’aigua és el nou or. Què n’opina de la municipalització de les gestores de l’aigua a algunes ciutats?

Seran les guerres de l’aigua les que el dia de demà ens preocuparan. A curt termini és difícil de fer, però a llarg termini només es pot fer en la mesura en que hi hagi una població sensibilitzada.

Per què avui a Espanya hi ha instal·lada una potència que és més del doble de la potència que necessitem a ple hivern o a ple estiu?

Hi ha un tema que és el de l’energia elèctrica, que és transportable, però amb certa dificultat. Fa uns anys es va fer una gran maniobra, horrorosa, que va generar un problema que es deia la MAT, línies de molta alta tensió, que va preocupar molt a Girona. Es volia cablejar amb cables molt potents amb una potència molt forta. Es deia que no era necessari tanta potència per les necessitats de Catalunya, i es va dir que això provenia de la voluntat de França, que té dèficit energètic, d’exportar energia del Marroc. França viu fonamentalment de les nuclears, i com que considera que són perilloses, algunes les va portar al Marroc, i després transportava l’energia a França, passant per Girona.

Els governs haurien de destinar una part dels pressupostos a reduir la pobresa energètica?

Jo sóc partidari de la creació d’un impost genèric per a cobrir la totalitat de les necessitats socials. Aquest únic impost després es podria distribuir per sectors, per assegurar el benestar social a tots els nivells.

Com es poden evitar situacions com l’esperpèntic Cas Castor per evitar encarir la factura de la llum?

És difícil perquè aquestes companyies han tingut molt poder, però la situació s’hauria de donar. L’educació és la solució a la majoria de problemes  del món. Així reduiríem la ignorància i reaccionaríem davant de coses així.

Aquest any a Finlàndia estan començant una prova pilot amb l’objectiu de poder implementar un ingrés universal a tots els seus habitants.

És possible fer el mateix a Catalunya en un futur?

Jo crec que sí, no tinc números sobre la taula però sí que en tinc sobre un tema Al 2007 es va aprovar a l’estatut revisat un dels articles que deia que hi haurà d’haver una renda, no universal, però en van dir “renda garantida de ciutadania”, que establís que cada grup familiar tindria dret a una renda garantida. En ella, la Generalitat pagaria el diferencial entre els ingressos que cobren i el salari mínim interprofessional. Això esta a l’estatut però mai s’ha aplicat. Unes 25 persones vam fer una ILP i vam aconseguir les 100.00 firmes requerides i vam presentar el projecte de llei al Parlament. Ens ho van admetre i amb el govern actual estem en un bon moment per aconseguir que ho apliquin. S’està a punt de fer. Això ho van calcular i era perfectament assumible. El poble ha d’estar apretant sempre per fer que les lleis es compleixin.

Actualment, per a poder crear una renda universal a Catalunya caldria recaptar més impostos, i per això s’hauria de pujar-los als que més cobren.

És difícil finançar-ho però amb una pujada d’impostos es podria fer.

Otger Gabarró

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta