“Al llarg de deu anys he reunit més de cinc-centes peces… i continuo”
Soc nascut a Igualada, criat a Vilanova del Camí i vivint a Igualada. Casat i amb una filla. Des de fa vint-i-tres anys soc conductor d’autobús. Col·lecciono tota mena d’objectes relacionats amb La Hispano Igualadina, l’empresa on treballo.
Què el va portar a fer-se conductor d’autobús?
De ben petit, i vivint a Vilanova del Camí, havia d’agafar l’autobús per a anar a estudiar a Igualada. M’agradava veure al conductor i vaig decidir que un dia conduiria un d’aquells enormes vehicles. I així va ser.
Ha fet totes les rutes de La Hispano?
Les he fet totes. Unes més temps que altres però totes sense excepció.
Han millorat molt les condicions de conducció?
Les condicions tècniques actuals no tenen gairebé res a veure amb les que hi havia fa trenta tres anys. Ha millorat la seguretat activa, passiva, l’electrònica, les direccions assistides… El que no ha millorat són les condicions del trànsit que ha augmentat molt més que el nombre de carreteres. A les hores punta patim molt i ens generen retards.
La Hispano ha variat tres vegades la parada a Barcelona. És més fàcil entrar i sortir de la ciutat ara que torneu a ser a la Diagonal?
Molt més. Abans al carrer Europa anava molt bé i ara que estem darrere La Caixa, encara va millor. Al carrer Muntaner no hi vaig arribar a parar mai, era abans d’entrar a la companyia. He parat al carrer Europa, a Sants i ara a La Caixa. L’any 2000 ens varen enviar a Sants però la majoria de passatgers pujava a la Diagonal.
Ha tingut males experiències al volant?
Quan has de conduir amb neu és molt estressant. Una vegada un camió em va envestir pel darrere i per sort només provocà danys materials i cap ferit. Va ser una mala experiència. Per què té tan mala premsa La Hispano a Igualada? Potser perquè ningú no és profeta a la seva terra. Recordo que els quinze mesos que vaig treballar a Autocars Pallàs, a l’època que formava part de l’Alsina Graells, les queixes que hi havia de la companyia a Lleida eren les mateixes que després he vist a La Hispano.
Quin és l’origen del nom Hispano Igualadina?
La Hispano Igualadina és de 1916. En aquella època existia l’empresa Hispano Suiza que feia cotxes. Donava facilitats a la compra d’autobusos a les empreses que tinguessin el nom Hispano al davant. Així va néixer La Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense, la Hispano Illairenca…
Per a una persona que ha treballat tants anys a la Hispano Igualadina i que en col·lecciona objectes, ha estat un trauma passar a ser Monbús?
No. En absolut. Monbús és el nom del grup però La Hispano Igualadina segueix sent la mateixa empresa. Abans era d’una sola persona i ara és de una societat.
Com se li va ocórrer fer una col·lecció d’objectes de La Hispano Igualadina?
La meva il·lusió era tenir un autobús complert, però és molt difí- cil de tenir. Vaig començar amb volants, pedals, escuts…. i a base d’anys he arribat a tenir una important col·lecció. De moment és una col·lecció privada però quan tingui temps i creixi segurament la podré ensenyar. De moment tinc unes cinc-centes peces, reunides al llarg de deu anys…. i segueixo.
Quina és la peça més gran?
Un tablier de Pegaso 6009 que mesura dos metres trenta. El més petit és un bitllet antic.
Quin és el vehicle que més li ha agradat conduir?
Un Scania que va ser el primer vehicle de quinze metres que va arribar a Igualada. Era un cotxe que se sortia del normal. El conduïa molt a gust.
Els autobusos articulats són més difícils de conduir?
Vaig estrenar un dels dos primers que varen arribar. Em va costar acostumar-me perquè costa més, però un cop t’acostumes és pràcticament igual que els altres. A més de conduir heu de cobrar.
La caixa quadra sempre?
Sempre. De fet ara ja gairebé no cobrem res en metàl·lic. La gent porta la seva targeta.
Encara pugeu alguna vegada pel coll del Bruc?
Només els dissabtes i els diumenges. Ara es pugen molt bé perquè els autobusos són molt potents i tenen molts sistemes de control de tracció i fre.
Tornaria a ser conductor de La Hispano Igualadina?
Sense cap dubte. Han estat -i són- uns anys fantàstics formar part d’aquesta companyia. Fins i tot els anys que vaig estar a l’oficina. Estic content de la meva professió.
