Entrevista a Ricard Corcelles, especialista en Cirurgia General i Digestiva
E

1 d'abril de 2018

“No entenc la medicina sense recerca”

Tinc 43 anys i vaig néixer a Igualada. Estic casat amb la meva dona Olga des de fa quasi bé 16 anys i tinc dos fills. La meva filla gran de 12 anys es diu Joana i el meu fill Bernat en té 10. Llicenciat en Medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu per la Universitat de Barcelona (metge intern resident a l’Hospital Clínic de Barcelona), i Doctor en cirurgia per la Universitat de Barcelona (tesi doctoral Honors Cum Laude l’any 2011).

Quan comença la teva experiència professional?

La meva experiència professional diria que comença a l’Hospital Clínic de Barcelona on vaig realitzar la meva residència com a metge intern resident en cirurgia digestiva. Un cop finalitzada la residència vaig a tenir el títol d’especialista i vaig assolir una plaça indefinida a l’Hospital Clínic de Barcelona. És a l’Hospital Clínic on he desenvolupat la major part de la meva carrera professional. L’any 2013 vaig marxar Estats Units, a Cleveland Ohio, gràcies a una beca. Vaig treballar a la Cleveland Clinic Foundation (Ohio) durant dos anys, del 2013 al 2015. El juliol del 2015 vaig tornar a l’Hospital Clínic on he treballat fins l’any 2017. El mes de setembre d’aquest any 2017 em vaig incorporar al Cleveland Clinic, a Abu Dhabi -als Emirats Àrabs- on treballo com a cirurgià especialista en cirurgia de l’obesitat i cirurgia mínimament invasiva de l’aparell digestiu.

Diuen que ser metge és vocacional. És així?

En part crec que sí. És una feina especial ja que nosaltres vivim constantment amb persones i les seves malalties. Aquesta és una situació anormal i el poder curar o ajudar a alguna persona et fa sentir a vegades una mica especial, o si més no diferent.

Quan et vas adonar que ho havies de ser?

Recordo que ja de ben petit m’agradava acompanyar als meus pares a l’Hospital d’Igualada a visitar algun familiar o conegut. I m’agradava l’ambient de l’hospital, els metges treballant, les bates blanques i pijames verds, les olors, el caos d’urgències…

Ho tenies clar de ben petit o mica en mica te’n vas adonar?

No és que ho tingués tan clar. Penso que va ser un conjunt de factors i molts d’ells irrellevants (amics, sèries de TV, “prestigi social”, familiars…) Ara quan miro enrere i em faig aquesta pregunta me n’adono que la decisió de ser metge no va ser tan meditada.

Quants anys has dedicat a l’estudi?

Buf, molts. Els 5 anys de carrera, dos anys per l’examen MIR, 5 anys de residència… He d’agrair el suport de la meva família, en especial els meus pares i la meva dona que ha patit els anys d’estudi llargs i vacances estudiant. Encara ara cada dia he d’estudiar doncs la medicina i la cirurgia estan en constant evolució.

Toques també el tema de la investigació?

Sí. No entenc la medicina sense recerca. La investigació és essencial per millorar com a professionals i poder oferir un millor tractament als nostres pacients.

Explica’ns una mica: com has anat a parar a l’altra punta del món?

L’any 2013 vaig anar als Estats Units amb una beca de l’Hospital Clínic de Barcelona a fer recerca sobre els efectes positius de la cirurgia gastrointestinal sobre la diabetis. Vaig estar 2 anys a l’hospital Cleveland Clinic Foundation (Ohio, EEUU), que és considerat un dels referents mundials en cirurgia metabòlica i de l’obesitat. L’experiència va ser molt profitosa des del punt de vista científic (vaig publicar 20 articles en 2 anys) i personal. Un dels meus caps a Ohio (el Dr. Matthew Kroh) es va traslladar l’any passat als Emirats Àrabs com a cap del servei de Cirurgia General a Cleveland Clinic Abu Dhabi, i em va oferir una feina al seu equip. Després de valorar-ho vaig pensar que havia d’aprofitar aquesta oportunitat.

Quantes operacions feu al dia?

En general tenim 3 sales d’operacions al dia per a nosaltres i això es tradueix en un total d’unes 15 intervencions al dia.

Són operacions privades o públiques?

La Cleveland Clinic és pública per a la gent dels Emirats. La gent de fora poden tenir-hi accés aquelles persones amb una assegurança mèdica personal o que es facin càrrec de totes les despeses mèdiques.

Quan a una persona se li pot recomanar fer una reducció d’estómac? Quan es considera que una persona és obesa?

Es considera que una persona és obesa quan el seu índex de massa corporal és superior a 30 kg/m2. L’IMC es calcula dividint el pes d’una persona en kg per la seva alçada en metres al quadrat. És un mètode indirecte i no perfecte que quantifica el grau d’obesitat d’un individu. Les societats quirúrgiques internacionals més destacades (IFSO, ASMBS) consideren que la cirurgia de l’obesitat (cirurgia bariàtrica) està indicada quan l’IMC és igual o superior a 35 kg/m2 i hi ha una patologia associada (diabetis tipus II, hiperlipèmia, hipertensió…). Quan l’IMC és per sota 35 és també aconsellable, en especial en els diabètics. La cirurgia gastrointestinal és actualment la millor eina per tractar, controlar i curar en molts casos la diabetis.

És una operació delicada? Per què?

Depèn de la tècnica que s’utilitzi la intervenció té una major o menor complexitat. La cirurgia del bypass gàstric per laparoscòpia per exemple requereix una destresa tècnica considerable doncs sovint es tracta de pacients amb obesitat extrema que dificulta la dissecció quirúrgica. No obstant, en mans expertes, té menys complicacions que una apendicitis aguda, per posar un exemple…

Requereix després ser molt curós en introduir els aliments un cop operat? Quins risc pot suposar?

Un cop operat, el pacient ha de ser conscient que ha de seguir unes pautes alimentàries concretes per tal d’adaptar el seu cos a la seva nova anatomia gastrointestinal. Els pacients que són conscients d’això, fan una vida normal i d’una excel.lent qualitat. Però això, són converses que el cirurgià ha de tenir amb el seu pacient abans de la cirurgia. Jo els demano compromís i il·lusió en el seu canvi d’estil de vida, que en molts casos s’acompanya d’una substancial millora del seu estat de salut, físic, però també mental. Veure els pacients més sans, feliços i amb una més gran autoestima és per a mi el millor de la meva feina.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta