Un dels factors clau per explicar una carta natal són els aspectes. Els aspectes són expressats gràficament en línies de colors que van d’un planeta a l’altre en funció dels graus que ocupen en les bandes del zodíac. Els aspectes ens indiquen la relació que hi ha entre dos planetes al cel així com en la nostra carta, entesos com a forces arquetípiques, com energies, que formen la personalitat de cada individu. L’astrologia humanista entén els planetes com arquetips primordials i així com els signes són tipologies de personalitat cíclica, de manera que tothom té alguna cosa de l’ego de Lleó, de l’entusiasme de Sagitari, de les aspiracions de Capricorn o de l’apassionament d’Escorpí, tothom té els planetes en alguna de les cases i signes del seu mapa astrològic. Si l’astrologia horària, que fa consultes sobre la situació concreta del cel per resoldre preguntes, és com una brúixola la natal és un mapa. Els aspectes ens indiquen les relacions entre les diferents parts del mapa. Els aspectes potencien i afebleixen les relacions planetàries, així com les cases i sobretot els signes que ocupen.
Per exemple, dos planetes a 90 graus estaran en quadratura, un aspecte tens, que normalment es representen en color vermell per indicar la seva maligna relació. La lluna amb Júpiter en aspecte tens porta sovint trastorns alimentaris o addicions ja que les emocions representades per la lluna no troben vies d’expansió (Júpiter) correctes o mesurades i hi ha una tendència a caure en l’excés o el defecte.
Un dels aspectes més potents és la conjunció. Si posem un exemple hauríem d’imaginar una parella ballant. La conjunció fa que cadascun dels ballarins es ressalti de manera que el resultat final sigui més gran que la suma de les parts. Això és evident quan els dos planetes tenen naturaleses compatibles. I molt menys positiu si tenen naturaleses oposades. Per exemple, la femenina Venus fa bona parella de ball amb l’ardorós i masculí Mart o amb Júpiter. Però s’afeblirà a costat de Saturn i amb Urà pot treure la seva part més capriciosa o esbojarrada.
Un aspecte molt interessant i benèfic és el trígon (normalment pintat en blau segons els programes i que implica relacions de 120 graus) i que actua com a facilitador entre energies de manera que les relacions de trígon són molt positives tot i que com tot allò que és fàcil ens acomoda en zones de confort que costen de trencar. Però vaja de cara a un anàlisi mèdic de la carta ningú amb dos dits de seny preferiria tenir un Mart ple de quadratures i oposicions a la casa 8 en comptes d’una Lluna beneficiada per trígons de Sol i Júpiter.
Probablement, de cara a una visió evolutiva de la personalitat i del paper transformador de les crisis personals, molt propi de les optimistes escoles humanistes actuals, és més fàcil relativitzar el paper dels trígons o dels sextils (60 graus). Però per un astròleg clàssic els aspectes tensos com les oposicions, quadratures o els interessants quincuncis no són bons, així com Mart i Saturn són planetes malèfics que cal tenir ben lluny en la mesura del possible.
És evident que els aspectes poden ser exactes o partils (és a dir que els planetes formen exactament aquest aspecte) o usar-se en funció d’un orb (marge de proximitat de més o menys graus escollit per l’astròleg. Cada programa i cada astròleg escullen uns orbs més o menys amplis per treballar. Generalment va per escoles o tradicions, cosa que desesperaria a qualsevol científic modern que volgués un criteri únic i estàndard per a llegir les cartes segons un mètode unificat. L’astròloga argentina Lorena Illeana recomana treballar amb orbs curts i conjuncions partils, tant en la natal com els trànsits. Richard Idemon recomanava orbs amplis per no perdre cap informació i tenir molts aspectes per treballar a la carta.
Cadascú ha de trobar el mètode que li vagi bé en funció del seu camí com a lector del llenguatge de les estrelles. Considerar significa precisament això, posar un assumpte en mans del llenguatge dels estels.
Bernat Roca
