En la reeixida trajectòria de Mal Llamp, aquells Diables i Bestiari de foc impulsors de la gresca i la disbauxa al carrer

72

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

Una plantada de “Bèsties” de diferents punts de Catalunya a la plaça de Cal Font i una animada cercavila musicada amb aquestes Bèsties pel cor d’Igualada, a més d’un bon repertori d’espectacles amb piromusical inclòs, han servit aquest estiu de reclam per a la celebració del 30è aniversari de la formació del Grup igualadí Mal Llamp, el grup que porta el nom del drac del qual en va sortir la colla. Un festeig que va veure el seu punt i final a altes hores de la nit, després d’un participat sopar amb nombroses colles de diables grans, petits i també d’antics col·lectius; tot plegat, un espectacle de festeig per la longeva i reeixida trajectòria de Mal Llamp.

Aquesta colla va donar els primers passos el 7 de juliol de 1989, amb el bateig del Drac Mal Llamp i partint d’una iniciativa d’un grup d’amics de l’Associació de Veïns del carrer de Santa Caterina, i després del Carme entre altres, a propòsit de les seves festes. Aviat, però, va ser substituïda la indumentària originària (texans, samarreta vermella i barret de palla) per una vestimenta molt més personalitzada; en un període en què el grup també va veure’s ampliat amb la colla de diables i els tabals, endemés de l’excepcional fusió amb dels grallers. De seguida, doncs, Mal Llamp va projectar-se en la categoria de grup d’animació especialitzat en correfocs i cercaviles, amb accions que atorgarien al foc –de signe festiu- tot el protagonisme.

Als nostres dies, amb més de cent persones, el grup que disposa de quatre bèsties de foc: el drac Mal Llamp, el drac Flameus, la mantícora Voraxcis i el ceptrot Quillu, a més d’un munt de diables –grans i petits, aquests de recent incorporació- amb màscares (també elements de protecció, de disseny i construcció exclusiva); tots capitanejats per les figures del Cabró i la Diablessa, recorre la ciutat formant un seguici amb músics percussionistes i grallers, amb un ampli repertori de peces tradicionals de correfoc; una circumstància que atorga un segell propi al grup sobretot perquè aquests Diables, més enllà del referent temàtic, són els encarregats d’engrescar al públic en les seves cercaviles sota els paraigües de foc de les seves maces, provocant aquelles impressionants i radiants figuracions coreogràfiques amb colossals efectes visuals i sonors.

Quant al “Bestiari Festiu”, la denominació que reben les figures representatives d’animals reals o imaginaris exhibits en els festeigs locals, aquest troba el seu origen en les processons de Corpus Christi que, amb una marca profana han evolucionat cap a celebracions populars de tota mena, i van observar la recuperació del carrer com a espai lúdic arran de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, donant vida al fenomen del correfoc sorgit a Barcelona a les festes de la Mercè del 1979. Això és, el correfoc, a resultes de la restauració de l’antic ball de diables, juntament amb els dracs i altres bèsties de foc, acompanyats dels grups d’animació, són els grans impulsors de l’expansió dels espectacles de foc festiu.

El Bestiari
A part del Mal Llamp, eEl drac Flameus apunta a ser l’estrella, potser perquè tot ell és foc, i malgrat la seva reduïda dimensió, disposa de diversos punts de foc que, de forma automàtica, provoquen un insòlit efecte sorpresa davant el públic. L’altre, la Mantícora, segons la mitologia persa, era un monstre devorador d’homes i d’essers vius. Amb cos de lleó, rostre humà, ales de ratpenat i amb cua d’escorpí, és una nova i temible bèstia de foc. I, el Quillu és el més petit dels dracs del grup però és immensa la seva potència de foc; i sempre sol aparèixer de sobte.

Si bé l’únic dia de l’any que surten tots junts és amb motiu de la Cercavila de la Festa Major; aquest aniversari contempla una imminent exposició de material, vestits, màscares, maces, etc. relacionats amb la història de la colla, que s’anunciarà oportunament.