Als americans, des de petits, ens diuen que tot és possible. Quan ens pregunten “què vols ser de gran?” no sabem què dir perquè ens costa triar. President, metge, astronauta, emprenedor, inventor, advocat, enginyer, pilot, atleta, escriptor… Sabem que podem fer-ho tot perquè els nostres pares i professors ens diuen que hem de tenir somnis, treballar per donar el millor de nosaltres i assumir riscos per arribar on volem.
Creixem pensant en Bill Gates, o Madonna. Un va crear una de les empreses més grans del món al seu garatge i l’altra va decidir que seria una pop-star encara que no fos la millor cantant. Els mirem amb admiració, perquè han arribat molt lluny treballant dur per un objectiu. I, sobretot, pensem: “si ells ho han fet, perquè no jo?”.
Quan vaig arribar a Catalunya, em va sorprendre que hi ha moltes PIMES però poc respecte per les persones que les han creat. En lloc de pensar: “mira què es pot fer!”, aquí s’atribueix l’èxit a la sort. Sort? Digue’ls-ho a Steve Jobs i Apple. I encara més: en lloc de centrar-se en l’èxit, aquí agrada més parlar dels fracassos dels altres: “ja t’ho deia que això no funcionaria MAI,” diuen amb un somriure.
Amb tant poc respecte pels èxits i tanta satisfacció pels fracassos dels altres, els nens de Catalunya creixen amb pares i professors que els diuen: “no facis això, és massa difícil per tu, no podràs!”. O “nen no diguis tonteries, no et guanyaràs la vida inventant coses”. O encara pitjor: “nena, no veus que les dones no tenen un cervell per a ser enginyeres, científiques, ni programadores, ni presidentes?”
Perquè els adults de Catalunya diuen aquestes coses al seus petits? No volen el millor per als seus fills? Doncs sí, però pensen que si baixen les expectatives i la dificultat, els estalviaran fracassos. Però així maten els somnis dels nens i creen joves amb por, sense il.lusió. I, a la vegada, maten el nostre futur. Sense joves amb capacitat de pensar per ells mateixos, de somiar i d’assumir riscos sense por al fracàs, la nostra societat no té futur. No tindrem líders, ni emprenedors, ni somnis ni il.lusió. Així que, nen, si llegeixes això, no tinguis por. Pots fer el que vulguis! Tot és possible. Només has de deixar d’escoltar els altres…
Stephanie Marko, Directora de l’empresa Stikets Membre de la Junta Directiva de la UEA
