Entrevista al candidat a l’alcaldia d’Igualada Som-hi, Jordi Cuadras
Fa alguns dies es presentava públicament en un acte a l’auditori del Museu de la Pell el socialista Jordi Cuadras com, per segona vegada consecutiva, candidat a l’alcaldia d’Igualada per Igualada Som-hi, la coalició que integra el PSC, els Comuns i el col·lectiu Igualada Oberta. La fórmula es repeteix en aquestes pròximes eleccions. Hem parlat amb Jordi Cuadras d’aquests primers quatre anys a l’Ajuntament, i, sobretot, de les seves propostes per a la ciutat.
S’hi veu, alcalde d’Igualada?
Sí, sí, si em presento a les eleccions és per ser el proper alcalde d’Igualada. És un repte i un honor immens. Primer de tot, perquè Igualada és la ciutat que estimo, i després perquè representa una enorme responsabilitat. Tenim un equip que m’acompanya per fer ho possible, i sobretot tenim un projecte de ciutat, ambiciós, per donar un nou impuls a Igualada, per fer-la avançar. Tenim el projecte per donar a Igualada uns anys de la nostra vida i fer que tots els objectius puguin ser realitat. Nosaltres sempre diem, i n’estic convençut també, que els millors anys d’Igualada estan per venir i nosaltres els volem fer realitat.
La fórmula Igualada Som-hi és hereva de l’antiga Entesa per Igualada. Creu que pot tenir el mateix èxit i pot servir ara, amb la situació actual, a aspirar a més?
Crec que nosaltres estem en la línia de creixement de cara a les properes eleccions i estic convençut que hi haurà un creixement del suport, per guanyar. Aquesta fórmula combina varis elements. Per una banda, un partit amb més de 40 anys d’història com és el Partit dels Socialistes de Catalunya, el primer partit de Catalunya en aquests moments, i amb una tradició municipalista i una vocació d’obertura. El mateix puc dir de l’espai dels Comuns, que en el seu moment era Iniciativa. Hi ha persones molt rellevants que havien tingut participació en altres moments de la política de la ciutat. L’espai d’Igualada Oberta són aquelles persones que s’involucren en el projecte i no tenen per què militar en cap partit.
Hem demostrat durant aquests quatre anys que la nostra prioritat ha estat Igualada, que la defensem Igualada i fem sentir la seva veu, que ens preocupem per donar solucions als problemes reals de la gent de la nostra ciutat. I aquesta fórmula àmplia és la que volem també portar en aquestes properes eleccions, perquè és la nostra manera d’entendre la política, de crear per Igualada un espai polític on hi càpiga molta més gent, de la que potser hi cabria en cadascun dels partits i per separat.
Jordi Aymamí sempre deia que era socialista. L’hem vist acompanyat moltes vegades d’alcaldes i càrrecs del PSC, en congressos i actes, però gairebé mai en parla públicament en primera persona. No diu mai que ets socialista.
És que hi ha coses que potser no cal dir-les, perquè jo ja ho dono per suposat. Han vingut en el darrer mes a Igualada Salvador Illa, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, l’expresident de la Generalitat José Montilla i fa pocs dies la delegada del Govern d’Espanya a Catalunya, Maria Eugènia Gay. En pocs dies també tindré una reunió amb la ministra de Transports del Govern d’Espanya, Raquel Sánchez… Jo estic orgullós que hi hagi aquesta aposta per a la ciutat d’Igualada. Una mostra també és el nostre diputat Jordi Riba, que ha tingut un paper crucial en les negociacions del pressupost de la Generalitat i dins el grup parlamentari del PSC. Per tant, Igualada torna a estar en la primera línia del primer partit de Catalunya.
Creu que el tema independència, tot l’assumpte del procés sobiranista, pot influir en aquestes eleccions municipals, en una ciutat clarament independentista com Igualada?
En el cas d’Igualada creiem que les municipals són una altra història. Nosaltres defensem un projecte on hi ha més d’un partit, i amb això ja estem dient molt perquè tothom es pugui sentir còmode i sobretot, que pugui mirar les propostes que oferim i el tarannà també d’aquelles persones que ens toca representar-lo. Creiem que això és el que pot primar en unes eleccions municipals. Sobre el debat independentista, i no ho dic només jo, sinó que ho diuen els mateixos partits independentistes, ens trobem en una situació molt diferent a la que hi havia fa quatre anys en aquest tema.
Quin és el rival a batre? Marc Castells, o bé l’abstenció?
Nosaltres no tenim cap rival a batre, sinó que tenim un repte a guanyar, que és el futur d’Igualada, i per això nosaltres ens presentem. No ens presentem en contra de ningú, sinó a favor de la ciutat. Així és com hem actuat aquests quatre anys i com plantejarem aquesta campanya electoral.
En les declaracions que fa cada setmana, l’objectiu de les seves crítiques és l’alcalde.
Dotze anys de govern ens permet comparar molt i sobretot saber què és un capaç de fer o que no és capaç. O millor dit, què vol fer o què no vol fer. I hi ha certes polítiques a Igualada que no s’han prioritzat durant aquests 12 anys, temps suficient per fer una valoració en conjunt. Nosaltres fem un contrast del model de ciutat. Si la gent vol més del mateix o vol que Igualada agafi un nou impuls. La gent vol futur o vol passat, vol impuls o vol inèrcia. Vol una cosa nova, o una cosa vella. Amb aquestes paraules tothom podem ajudar a fer una anàlisi del que ens hi juguem en aquestes eleccions.
Però en canvi ha pogut sobreviure políticament quatre anys gràcies als vostres vots en l’aprovació dels pressupostos.
Només faltaria que en quatre anys nosaltres haguéssim anat a l’Ajuntament a escalfar la cadira i no arremangar-nos per aconseguir polítiques i que la ciutat avancés davant un govern en minoria. És d’una enorme miopia política quedar se de braços creuats i nosaltres això no ho hem fet. Hem aprofitat la minoria del govern per condicionar certes accions i per introduir polítiques al nostre model de ciutat, tot i estar a l’oposició, perquè creiem que eren útils per la gent. Les targetes de compra local per a les persones a l’atur, la creació de la quarta escola bressol El Rusc, la cuina del Gabriel Castellà, l’impuls de 12 pisos de lloguer assequible en un solar del carrer Sant Carles, el camp de gespa de Fàtima… i com aquests diversos exemples.
Sense Igualada Som-hi, això no s’hagués fet?
No s’hagués fet si nosaltres no haguéssim fet una oposició amb capacitat d’arribar a acords quan tocava, i amb capacitat de ser molt contundent, també quan tocava. I per tant, estem orgullosos de la nostra acció política. Què volem? Doncs que tot aquest impuls que hem demostrat des de l’oposició el puguem fer multiplicat per molt més des del Govern a partir de les eleccions del 28 de maig.
El govern sempre diu que Igualada és al mapa. Hi esteu d’acord?
Això és més un eslògan electoral que no pas una realitat. I si a vegades aquest eslògan el que fa és que no siguem crítics o siguem massa conformistes o ens mirem el melic. Per a nosaltres, el posicionament estratègic d’Igualada a Catalunya passa per quatre àmbits que no s’han afrontat durant aquests darrers 12 anys.
Un, la lluita pel tren, pel tren gran. Aquest tema s’ha de posar sobre la taula i hi ha la possibilitat que es construeixi una línia ferroviària de Cervera a Martorell, que és el tram que falta per connectar Lleida a Barcelona passant per Igualada. I aquest és un projecte que ens situaria estratègicament al centre del país i nosaltres proposem fer-ho amb aliança amb els pols econòmics que tenim a est i oest, que són el Port i Zona Franca de Barcelona i el Port Sec de Saragossa. Davant l’alta congestió de les línies ferroviàries de l’àrea metropolitana i davant el desplegament del Corredor Mediterrani amb una agenda pròpia per a Catalunya, creiem que el tren gran que nosaltres reclamem té un context propici perquè es pugui lluitar i es pugui aconseguir. Lamentem que durant 12 anys aquest tema no hagi estat sobre la taula.
Un altre és ser a la taula de decisions de l’entorn metropolità. No podem renunciar a estar vinculats amb els municipis del voltant de l’àrea metropolitana. Granollers, Martorell, Vilafranca, Sabadell van crear fa gairebé dos anys l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità. Hi ha 9 ciutats que no estan dins l’àrea metropolitana, però sí que n’estan influenciades. Igualada no hi és, i nosaltres volem que hi sigui. Li he fet arribar aquesta petició als alcaldes de Sabadell, Mataró i Granollers, perquè creiem que podem aprofitar un seguit d’oportunitats que ara no aprofitem. Aquesta associació, per exemple, ha rebut una gran quantitat de diners del Ministeri de Transports i Agenda Urbana per fer política d’habitatge.
El tercer projecte és atraure indústria al nostre territori. Sí o sí, les mercaderies no les podem veure passar per l’autovia o pel futur tren gran. Volem que les mercaderies tinguin origen i destí aquí, a la Conca. La indústria vol dir prosperitat, vol dir llocs de treball, i a això no hi podem renunciar. I em sembla que hi ha un consens majúscul en això.
I l’altra pota és com fer més gran aquest treball conjunt de la Conca d’Òdena, amb l’objectiu de poder ser més forts. Ciutat única seria un gran objectiu, però abans no s’arriba aquí hi han d’haver molts altres passos que ens facin treballar junts, perquè en un moment donat ens plantegem si podríem compartir una mateixa ciutat o no.
Si governeu, la vostra política estarà més encarada a fer obres, o tindrà caràcter més social?
Hi ha d’haver un equilibri entre tot. Obres també vol dir equipament, serveis i facilitats a la vida de la gent. Perquè a vegades la gent es pensa que darrera d’aquesta política de fer obres, no hi ha una política al servei de la gent. I no, no és així. Evidentment, s’han d’afrontar els tangibles i intangibles de la nostra ciutat.
Per exemple, les rampes mecàniques que proposem al carrer Lleida i a l’avinguda Balmes per facilitar la mobilitat a peu entre el nord i el sud de la ciutat, o petites rambles en els barris que no en tenen, perquè hi hagi un espai on fer vida comunitària, com el carrer Pau Muntades al barri Montserrat, el carrer Masquefa a Set Camins o l’avinguda de la Pietat a Fàtima. També altres mesures en política d’habitatge, que evidentment hi ha d’haver una aposta molt més ferma. Els intangibles són la seguretat, la neteja, l’atenció a totes les persones perquè ningú quedi enrere. La seguretat és una prioritat. Veiem un govern que ha menystingut aquest tema durant tot aquest mandat. A nosaltres se’ns va acusar de demagogs, a l’hora de plantejar aquest tema de manera molt educada i de manera molt constructiva.
Quines propostes més destaques, del que serà el vostre programa electoral?
Hi ha una demanda de falta de diferents instal·lacions esportives. Les Comes ha quedat ja saturat i estem treballant en una proposta en aquest àmbit, de com podem crear un altre poliesportiu en un altre punt de la ciutat. Pel que fa a l’Auditori, nosaltres plantegem fer-lo darrere l’Escorxador, perquè allà permetria fer més ciutat, i no a l’avinguda de Catalunya, amb un polígon a una banda i un supermercat a l’altre i un carrer de quatre carrils… Un altre dels grans projectes és al barri del Rec, tenim l’oportunitat de crear una nova ciutat dins la ciutat. Per a nosaltres, l’obertura al mar que va fer la Barcelona olímpica per a nosaltres és l’obertura al sud, al riu i plantegem que pugui ser el primer barri cent per cent verd de Catalunya i d’Espanya. Un lloc on arquitectes creatius, urbanistes de tot Europa puguin venir aquí a provar com han de ser les ciutats del futur amb mobilitat sostenible, amb l’energia verda, amb materials biodegradables per fer rehabilitació d’edificis, materials d’obres… Es pot donar una nova vida al barri, evidentment on la gent hi pugui viure i pugui treballar.
I de les adoberies que són en funcionament, que en fem?
Hem parlat amb alguns d’ells i que cada vegada més estan fent una industria neta, silenciosa, que pot conviure amb altres usos, mentre no tinguin un espai assegurat. A més, alguns estan invertint al barri en l’adquisició de noves naus i d’ampliació d’indústries. Tal i com està en aquests moments i com es preveu que estigui en el futur, creiem que pot conviure amb alguns usos del barri del Rec. A part d’això, tenim projectes d’esponjar certes zones de la ciutat com el barri de la Indústria, o acabar carrers que estan de terra i sense clavegueram al barri del Molí Nou, que encara passa a Igualada avui en dia, o obrir noves places, per exemple davant del museu.
Igualada ha guanyat un espai dins el marc universitari del país. Com ho gestionaríeu?
Per començar, hi ha un repte, que els estudiants que vénen a Igualada tenen dificultats per viure aquí. Si no resolem això, es perdrà competitivitat en l’àmbit universitari en els propers anys, perquè si comença a córrer la veu que a Igualada, no t’hi pots quedar a dormir, malament. La gent que ve d’altres comunitats autònomes o d’altres punts de Catalunya tenen una dificultat. Per això nosaltres tenim la proposta de convertir l’Hotel Ciutat d’Igualada en una residència d’estudiants universitària. I a més a més, que als baixos hi hagi un gimnàs i una sala d’estudis al servei de tot el barri.
Evidentment, l’aposta universitària ha de seguir i obtenir, per exemple, els graus de Medicina. Amb els reptes que hi ha i la falta de metges que hi ha a tot l’Estat, seria una pota que creiem que s’hauria de lluitar. I pel que fa a l’hospital, hi ha hagut moltes mobilitzacions aquests darrers dies i el que demostra és que un hospital que té els professionals descontents. L’hospital que necessita millorar. I s’ha de reclamar. I aquí hem de fer força tots, sense colors polítics, sinó defensant la ciutat davant la Generalitat, que és la propietària d’aquest hospital.
