A les acaballes de l’hivern, en un divendres de primavera anticipada, els RUFUS i les PETRES de l’escola Dolors Martí i Badia vam viure una jornada plena d’aventures; vam anar d’excursió cap a terres de la Segarra, vestigi d’un passat llegendari de castells i de lluites aferrissades per defensar el territori.
Fent via cap a Les Pallargues vam divisar els castells de l’Aranyó i de Montcortès, preludi d’una jornada intensa que ens retornava al passat i al patrimoni bastit pedra sobre pedra. La visita al castell de Les Pallargues no ens va deixar indiferents, vam tenir el plaer de conèixer tots els indrets del majestuós castell-palau, tot ell farcit d’història a cada pas. Visitant tots els indrets, des dels serveis a les sales nobles: cuines, bodegues, cavallerisses i estances, planta noble amb la gran sala, capella i cambres, també la part alta de la torre, amb l’escala de cargol que duia la fosca i sinistra garjola i les presons. Comptàvem amb dos guies experimentats: la pròpia mestressa del castell, la Sra. Teresa, i un altre guia molt peculiar, el Sr. Armand, tot ell ben armat d’experiència, de saviesa i de paciència.
El temps fugisser va passar volant i després de gairebé una hora i mitja transportats mil anys enrere, vam tornar a l’autocar per prosseguir la ruta, aquest cop cap al poblet de Florejacs, tot ell costerut i d’essència medieval; vam recórrer la muralla coronada de merlets i ens vam plantar a la plaça d’armes, tot fent corredisses pels carrerons empedrats que han vist passar tota mena de proeses i de misèries i han bastit la nostra història col·lectiva. Cansats i amb la gana feta, vam acabar la jornada a Guissona, dinant en bona companyonia i gaudint de tantes aventures viscudes. Deia el Sr. Armand: -“Catalunya vol dir terra de castells”- heus ací d’on venim i on aviat potser tornarem ben acompanyats de les nostres famílies!
