La Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Patrimoni Arquitectònica (SPAL) acaba de fer els treballs de manteniment del retaule de l’església de Santa Maria de Rubió, a l’Anoia . Un retaule del segle XIV que presideix l’altar major i que està considerat obra capital de l’art medieval català.El cost dels treballs ha estat de 3.710 €, assumit integrament per la Diputació. Els treballs, dirigits per l’SPAL, han consistit en la neteja de les taules pintades a l’oli, la reparació de les esquerdes que hi havien aparegut i la consolidació d’alguns punts de la pintura que mostraven perill de despreniment. El retaule, obra capital de l’art medieval català i realitzat pel que s’ha denominat “Mestre de Rubió”, és dedicat a la mare de Déu i representa els misteris de goig, de dolor i de glòria, repartits en 14 escenes (l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, les escenes de la Passió de Crist, la Resurrecció, l’Ascenció, la Pentecosta i la Coronació de la Mare de Déu), voltades de reis i profetes de l’Antic Testament, apòstols i evangelistes. Segons valoració dels tècnics, els detalls pictòrics de la composició són de tal destresa i virtuosisme que semblen haver sortit de la mà de qui coneixia perfectament l’art i la tècnica de la miniatura dels còdexs medievals. L’església de Rubió, que es va construir entre 1275 i 1300 pels senyors de Castellolí amb caràcter de fortificació i en el més pur estil gòtic, va ser restaurada per l’SPAL entre 1986 i 1989. Aleshores no es va tocar el retaule, la restauració del qual es va fer esperar uns anys. El 1995, les seves taules van ser desmuntades i traslladades al Taller Asturiol de Barcelona, on es va fer una profunda tasca de sanejament general. Avui, 17 anys més tard, l’Ajuntament va demanar a la Diputació que s’examinés de nou la peça, cosa que va portar a fer els treballs que tot just s’han enllestit. El retaule va ser construït en l’últim quart del segle XIV, quan era senyora de Rubió Francesca de Timor, també senyora de Savallà. Aquesta dama va contraure matrimoni amb Berenguer de Boixadors, amb qui va tenir un fill, Bernat, per la qual cosa trobem com a escut heràldic posterior als Castellolí l’escut propi de la nissaga Timor-Boixadors, un cérvol.
