El Rec, una visió del passat amb ulls de present, forma part del programa del FineArt 2023, una proposta fotogràfica del fons de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, en què se’ns presenta un important capítol de l’obra del fotògraf igualadí Ramon Pallarès, mostrant el barri del Rec com a protagonista d’un valuós i testimonial document històric.
Es tracta, doncs, d’una recapitulació fotogràfica, d’inequívoca professionalitat i qualitat, que il·lustra un fantàstic recorregut historiogràfic per tot el Barri, en anys anteriors a la més recent remodelació de què ha estat objecte. De retruc, més enllà del gaudir d’unes imatges excepcionals, les fotografies suggereixen -des d’una mirada atenta- una visió amb perspectiva històrica a propòsit dels diferents canvis operats, endemés de la irreparable desaparició d’edificis i de vies i camins, en aquest cada cop més inqüestionable centre d’interès, atès el valuós patrimoni arquitectònic dels seus edificis industrials.
Així, doncs, a l’entorn del Museu de la Pell d’Igualada, de l’Adoberia Bella, de l’Adoberia i a la façana de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, algunes de les millors fotografies del fotògraf i artista Ramon Pallarès et convoquen a una mena de viatge al passat pel Barri del Rec; indrets que, en molts casos, ja tenen reservat un espai en la retentiva d’alguns igualadins.
A les darreres dècades del segle passat, la labor fotogràfica de Pallarès va encaminar-se a apropiar-se d’una successió d’instantànies de l’arquitectura i del paisatge preindustrial i industrial que havien de certificar una presència, un barri, que tenia vida des de ben entrada l’Edat Moderna. Ara, gràcies a aquestes testimonials fotografies, el passat del barri es converteix en protagonista de la vida igualadina durant uns dies.
Fill d’Igualada, nascut el 22 de març de l’any 1947, Ramon Pallarès se’ns presenta orgullosament complagut amb la seva trajectòria professional i artística com a fotògraf, i feliç per haver viscut tota la vida amb la seva família al bell mig del Poble Sec.
De petit i adolescent va ser alumne dels Maristes; i, seguidament, a la seva joventut va interessar-se en assolir la major competència en el gènere de punt; mentre començava a treballar en aquest ram, a la Fàbrica Amelior. Tanmateix, poc després de casar-se, no tardaria a manifestar-se la seva gran afecció per al món de la fotografia; raó per la qual entraria tot seguit a formar part de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. Justament, ara fa 50 anys d’ençà que se’n va fer soci. I a redós d’aquesta avinentesa -al decurs d’una molt estimable conversa- recorda amb una certa nostàlgia la primera càmera fotogràfica que va tenir: una Yashica Electro 35, àdhuc també rememora alguns passatges de quan va muntar-se el seu propi laboratori, a casa seva.
Posteriorment, va entrar a treballar a la Impremta Jorba, situada aleshores a tocar del seu carrer; una empresa en què la seva labor professional en l’àmbit de les arts gràfiques i de la fotografia va esdevenir cabdal. Paral·lelament, amb un estudi fotogràfic fora del seu domicili, va bolcar-se envers una incansable tasca com a fotògraf de temàtica social i també de reportatges d’esdeveniments i festeigs puntuals o històrics de la ciutat (els Globus, celebracions del calendari tradicional, i també treballs fotogràfics sobre moda i gastronomia per a empreses i/o entitats), quan molts revelats només es feien a Barcelona.
Consolidat com a un veritable professional de la fotografia, des de la Resclosa fins al Molí de l’Abadia, es va fer seu -amb un copiós volum d’instantànies- tot el Barri del Rec; en unes llargues i pausades caminades en caure la tarda que ocupaven les hores de lleure i bona part dels caps de setmana; i que, pas a pas, les diferents formacions estètiques i arquitectòniques entretenien la seva mirada per a apropiar-se’n tan sols amb un clic sobre la càmera.
El tema “Rec”, si es vol dir així, va ser una iniciativa personal, des del primer moment, en el sentit d’anar creant una mena d’arxiu fotogràfic d’aquest barri bo i posant en valor, sobretot, el segell de l’Arquitectura Industrial. En qüestió de temps, va fer-se seves marques que aquest estil arquitectònic havia imprès sobre els diferents edificis que aplegaven les més importants adoberies del moment. En aquest sentit, a la vegada que escalava la categoria d’honor dels concursos socials convocats per l’Agrupació Fotogràfica, ja s’havia fet seu un prodigiós material d’arxiu, que -en referència al Barri del Rec- no tardaria a constituir un veritable document historiogràfic de molts edificis i de tot un traçat urbà, als nostres dies inexistent; perquè ha desaparegut, ja sigui a causa d’un procés de deterior estructural ja sigui per programes d’actuació i reordenació urbana.
A l’actualitat, una bona part del seu fons fotogràfic ha estat donat a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, si bé moltes d’aquestes fotografies i d’altres que encara té en el seu haver han servit per a documentar determinades mostres i exposicions que pretenien presentar el Barri del Rec com a reclam. I, més enllà d’aquest recurrent bloc temàtic, hi ha un immens arxiu de fotografies que, Pallarès, s’ha anat entretenint a digitalitzar aquests darrers anys, i que servirien per a il·lustrar pàgines i pàgines d’un gran llibre d’història d’Igualada, amb altres destinacions fotogràfiques que evidencien diferents fases del creixement i expansió urbana i demogràfica de la ciutat i els seus barris.
El seu món ha estat a tothora treballar en i per a la fotografia, i s’ha servit amb un gran domini, indistintament, del monocrom i del color, en unes imatges summament memorables.
