4.4 C
Igualada
Dijous, 7 desembre 2023

Un article de

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

“El raconet de la Lilium”, una suggeridora creació literària i artística

Publicitat

Filla d’Igualada (1980), Lourdes Sensarrich i Roset, graduada en Educació Social per la Universitat de Barcelona, i amb una consolidada trajectòria sent monitora i directora de Lleure infantil i juvenil; mare de dos fills (Marina i Biel), sempre s’ha mostrat atreta pels universos de l’art pictòric i fotogràfic, a més a més sentir gran efusió per la música.

Tot i això, la circumstància que la fa protagonista d’aquesta pàgina és el seu lliurament envers la creació literària, l’àmbit que des de fa anys la defineix com a escriptora de poemes i sota el pseudònim de “Lilium”. I, si bé d’una pràctica literària -com a poetessa- on va venir presentant-se públicament, i per pur passatemps, en diversos espais i entitats; en dates més recents, s’ha decantat essencialment per als microversos. Així mateix, va ser precisament l’any 2017, quan va considerar viable la creació, a Igualada, de l’Associació Cultural Galàxia, una entitat orientada a la poesia i música d’autor que, en més d’un lustre, ha arribat a acollir un col·lectiu potent d’autors amb força presència pública a Igualada i comarca. Alhora, i ocasionalment, també gestiona artistes i iniciatives culturals a Galàxia Management, a partir d’un arbitratge propi.

De la seva trajectòria personal/professional se n’obté que ens trobem davant d’una dona plena de vitalitat, summament treballadora, que comparteix la seva vida laboral com a Tècnica de Joventut a l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Segarra amb un treball eficient en Arts Gràfiques, a la Copisteria Comarca; una diligent activitat que no ha vist impediment per a dur a terme el seu desig més anhelant: la presentació pública d’una laboriosa creació literària i artística. Això és, en dates recents, en el marc incomparable la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat, del passatge de Galí, Sensarrich acaba de presentar la seva primera publicació, una autoedició anomenada “El raconet de la Lilium”, impresa a la Copisteria Comarca. Pròpiament, l’acte de la presentació, amb un caràcter especialment intimista, va ser molt dinàmic i va estar conduït pel músic Raül Benéitez; al que va seguir un breu recital poètic, amb acompanyament musical, d’alguns membres de l’Associació Cultural Galàxia (A. Mula, F. Guinart, J. Ribera, T. Berzosa, V. Botana, L. Garriga, A. Penalva i el Duet Lleguaferits); concloent-lo amb una profusió espontània de microversos.

Quant a l’obra, es tracta d’un llibre singular, distribuït en quatre blocs: un primer, ple de microversos de diferent índole amb explícites fotografies; un segona, format per poemes escrits des de l’any 2003 fins avui; un tercer, recreat per unes coloristes pintures que delaten un ric procés creatiu iniciat el 1998; i, una quart, on el lector/a es converteix en actiu principal gràcies a un espai de recreació personal. Tot i això, tal com s’explicita al pròleg, de Mònica Socías i Güell, l’obra està impregnada de bells quadres cromàtics i apunta a ser tota una invocació a la Natura i a l’amor, representats com a un infinit d’esperança, on, efectivament, l’art i la paraula personalitzen la identitat de l’autora.
Una inestimable conversa amb Sensarich suggereix un internament en un món interior en què, en època de la pandèmia, es va lliurar a donar forma i contingut al que -sense proposar-s’ho- arribaria a ser un llibre abillat de lletres, pintures i fotografies; cosa que li concedeix un caràcter multidisciplinari. Inicialment, es tractava d’escriure un llibre pensant en ella mateixa, mirant-se al seu propi mirall, escoltant-se, i també despullant sentiments; és a dir, confeccionar una recopilació literària que abracés, amb tot el colorit, les impressions de la vida així com aquelles vivències més emotives. Al capdavall, aquest llibre més enllà de ser un relat d’una manera de veure el món, evidenciant l’esperit sensible i resilient de l’autora -des d’una autogestió efectiva- conté la càrrega energètica necessària per a què cada lector/a, a més de gaudir-ho, pugui fer-se’l seu, a mode d’instrument de suport a la pròpia vida. Al marge del contingut, el que sí que era inqüestionable era presentar l’obra en dos formats d’enquadernació: un, en espiral tancat amb tapa de llom i goma elàstica; i, l’altre, una enquadernació japonesa amb tapes folrades, de tela, amb el títol, en gravat de fusta.

Per la seva banda, l’exposició presentada a Llegim… llibreria reuneix disset pintures figuratives sobre allò que dona sentit a la vida de l’autora; una mostra –majorment d’aquarel·les– que denota un bon domini pictòric, i que s’acompanya d’un peu literari amb un microvers o un concepte relacionat amb cada pintura.

Al capdavall, tant el llibre com l’exposició caminen plegats; de manera que es fa harmoniosa la sintonització entre la paraula i l’art, o el que és el mateix, un reflex de la pròpia identitat de Sensarrich.

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies