“El que visc dia a dia, el que em fa riure o em fa enfadar són motius de sobra per crear qualsevol peça”

26 de novembre de 2021

Entrevista a Nadia Giménez, il·lustradora, dissenyadora gràfica i creadora de continguts audiovisuals

Soc la Nadia, il·lustradora i dissenyadora gràfica. Tinc 23 anys i soc d’Igualada.
La il·lustració ha estat present durant tota la meva vida, i tinc clar que vull seguir aprenent.

Explica’ns qui és la Nadia Giménez com a persona i artista gràfica.
Em defineixo com una persona creativa. Vaig estudiar gràfica publicitària a La Gaspar, il·lustració a l’Escola Serra i Abella i ara mateix finalitzo els meus estudis en Gràfica Audiovisual en el mateix centre. Sempre necessito estar en constant moviment i tenir sempre alguna cosa entre mans.

En quin moment vas decidir que t’agrada el món del disseny i la il·lustració?
La il·lustració ha estat present durant tota la meva vida, d’una forma o altra. Sempre anava a l’escola amb una llibreta per fer els meus dibuixos i còmics entre classe i classe. Recordo rebre alguna “reganyina” per dibuixar als meus professors en alguns d’ells. Tot i així, un d’aquests professors va ser qui em va introduir en el món del disseny i em va obrir les portes cap a La Gaspar, on vaig aprendre moltíssim.

Tens un compte d’Instagram on públiques les teves vinyetes. Com sorgeix aquesta idea?
Aquest compte va néixer durant el meu primer any dels meus estudis d’il·lustració. Tot just arribava a fer vida a Barcelona per primera vegada i volia, d’alguna manera, expressar com em sentia a traves de les meves vinyetes. Em semblava molt necessari poder crear un espai lliure on pogués donar la meva opinió sobre el que m’interessa, parlar lliurement sobre la meva sexualitat i les meves emocions del dia a dia.

Com t’inspires a l’hora de crear contingut?
Les meves il·lustracions, sorgeixen principalment de la necessitat per comunicar alguna cosa. Com em sento, què vull, què necessito, què m’entristeix o què em fa feliç… Crec que em baso molt en la quotidianitat. El que visc dia a dia, el que em fa riure o m’enfada, són motius de sobra per crear qualsevol peça.

El teu contingut és gairebé sempre feminista, atrevit i molt liberal. T’has topat mai amb problemes de censura?
Sí, constantment. M’han censurat publicacions, les han eliminat i fins i tot he rebut missatges o comentaris amenaçadors. Tot i que cal destacar, que les persones que s’ofenen amb la meva feina, solen ser homes amb poc respecte i coneixement sobre el feminisme. El meu contingut no pretén educar a ningú, simplement comparteixo les meves opinions.

Quins altres projectes tens entre mans?
Ara mateix estic molt enfocada en els meus estudis i en encàrrecs puntuals. Hi ha molta feina a fer. Tot i que estic embolicada en varis projectes creatius, de cara al 2022 aniran veient la llum un parell de projectes personals, que estic treballant amb molta emoció, tot i que encara no puc dir!

Fa poc has guanyat el premi Igualart pel projecte “Sempre vives”.
Em fa molta il·lusió dir que sí! Soc dins d’un equip creatiu super potent. Estem estudiant ampliar-lo, perquè aquest projecte cada cop es fa més gran i sumen més coses per fer. Però cal dir que estic molt orgullosa de la feina que hem fet, i de la que queda. A Igualada hi ha molt talent i crec que l’hem d’aprofitar al màxim.

Quins plans de futur tens?
Si tot va bé, aquest any em graduaré. M’agradaria poder dedicar-me al 100% al meu ofici, el disseny i la il·lustració. No sé què em prepara el futur, però tinc clar que vull seguir aprenent.

Vas fer una exposició a Igualada fa un temps amb les teves vinyetes, com va ser l’experiència? Ho tornaries a fer?
Va ser una experiència molt bonica. Les meves obres, en gran part, són digitals. Sempre les veig a través de la pantalla, és per això que fa molta il·lusió quan les veus en paper, amb una mida gran, i exposades. Repetiria sense pensar-ho!

Creus que s’hauria de donar molta més importància a la cultura i l’art?
Per descomptat. Tant l’art com la cultura són dos pilars molt importants en la nostra societat. Cal donar-li el valor i el reconeixement que mereixen. Crec que cal donar visualització a les artistes joves, amb idees noves i amb ganes. Tendim a marxar a les grans ciutats per la necessitat de créixer i donar valor a la nostra feina, però crec, que el que realment necessitem, és que tothom sàpiga valorar l’art i la cultura, no només fora.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que amb la nova normativa de lloguers s'abaixaran notablement els preus de la Conca?