El PSC, costa avall – Joan Vich

La davallada del PSC aquestes eleccions europees confirma, malauradament, la tendència a la baixa iniciada a l’any passat a les del Parlament de Catalunya. El “nou PSC” de Pere Navarro i Antoni Balmón fa aigües pels quatre costats. La manca de lideratge, l’erràtic posicionament polític entorn al dret a decidir, la proposta Federal assumida a contracor pel PSOE i sense el suport necessari per prosperar, el vells mètodes autoritaris emprats per la direcció… no han fet més que agreujar la crisi política i orgànica en què està immersa la nostra organització. Reflexió política sí, però canvis a la direcció,també. Amb urgència. A la comarca de l’Anoia s’ha produït també una davallada amb la pèrdua del primer lloc obtingut en els anteriors comicis a favor d’Esquerra Republicana, i hem passat a ocupar el tercer lloc en nombre de vots. Hem perdut a tot arreu menys a Montbui i a Vilanova. Aquí també, reflexió però canvis urgents, especialment a Igualada. I és que el PSC-Anoia reprodueix mimèticament els pitjors vicis polítics i organitzatius de la nostra organització a nivell nacional. Manca de democràcia interna, dèficits polítics, ètics i morals irreversibles que fan que no sigui avui ja un referent de l’esquerra a l’Anoia. A Vilanova del Camí, el PSC, tot i que ha aguantat com a primera força política, també ha patit una davallada d’uns quatre-cents vots. Sorprèn, en aquest escenari costa avall, la manca d’anàlisis i l’alegria de l’executiva local. Cert és que cada contesa electoral té la seva pròpia dinàmica i, per tant, no es poden extrapolar a altres eleccions com s’han afanyat a fer veus interessades. Però sí que marquen tendències en intenció de vot. No obstant, el sostre electoral del nostre partit al municipi era i és el suficientment alt com perquè encara siguem la força més votada. El treball polític i la gestió a l’Ajuntament de tants anys, que han merescut fins avui  la confiança majoritària dels vilanovins, té encara un pes important en aquest manteniment electoral, malgrat la davallada generalitzada arreu. L’altre baluard  al territori, Santa Margarida de Montbui, -on l’Alcalde és el primer secretari de l’Anoia i té altres connotacions singulars que fa que no es pugui equiparar amb Vilanova del Camí-,  també ha tingut  una forta davallada. A l’Anoia, i molt especialment a Vilanova del Camí amb el frau democràtic de  les primàries, s’ha perdut una oportunitat d’or per obrir el partit i començar a remuntar. Aquest és un exemple més de la mala praxis política instal·lada a casa nostra. El partit a l’Anoia té els pitjor dèficits democràtics del PSC a Catalunya. L’Alfredo Pérez Rubalcaba, amb la seva renúncia, ha donat un exemple que en l’àmbit de Catalunya i de l’Anoia haurien de seguir. No ho faran, no tenen l’alçada de mires ni el coratge suficient. A Vilanova del Camí hem fet el relleu  generacional a l’Alcaldia en la persona de la Vanesa González, una persona jove preparada i amb empenta que situa al nostre municipi en les millors condicions per a coliderar un canvi en l’obsolet PSC que representen els actuals responsables de l’Anoia. Joan Vich i Adzet