L’historiador Ferran Soldevila arrenca el seu article “La mort de Ferran d’Antequera a Igualada”, al primer número de la Miscellanea Aqualatensia, amb el següent paràgraf:
“Entre les efemèrides d’Igualada, poques n’hi ha que li adjudiquin tan unànimement un lloc dins les històries generals de Catalunya com d’haver estat l’indret on va morir el primer rei de la dinastia castellana entronitzada per la Sentència de Casp: Ferran I, cognomenat el d’Antequera”
En aquestes línies ho diu tot, però no deixa de ser una visió trista i poc lluïda de l’efemèride que ha calat en l’imaginari igualadí: realment Igualada hauria de commemorar haver estat el lloc fortuït de la mort d’un rei? Amb aquest article volem defensar fermament que sí, però proposant una visió més àmplia, més localista i un gir en positiu. Anem a pams.
Visió àmplia. Presentar l’efemèride com a un fet puntual –la mort de Ferran d’Antequera a migdia del 2 d’abril de 1416– reforça la imatge aleatorietat. Per contra, és més interessant observar el conjunt de 21 dies que Ferran va passar a Igualada abans de morir -als quals caldria afegir els 4 més abans que en marxés la caravana fúnebre amb destí a Poblet. Durant aquestes setmanes, Igualada va ser el centre de la Corona d’Aragó, s’hi van prendre decisions de govern i hi va haver contactes amb emissaris i ambaixadors d’altres regnes. En comptes del dia de la mort, val la pena commemorar tota l’estada a la ciutat.
Visió localista. Al paràgraf citat de Soldevila, es posa l’accent en la significació de l’efemèride dins el conjunt de la Història de Catalunya. Però Igualada no sembla més que un escenari de cartró pedra en aquests fets. Fins i tot apareix així a la Història d’Igualada de Mn. Segura, que relata excel·lentment els fets però des de la perspectiva exclusiva del seguici reial. Plantejat així, de nou sembla que aquests fets “aliens” a la dinàmica interna d’Igualada no mereixen ser una data assenyalada per a la ciutat. En canvi, resulta més suggeridor pensar en l’impacte de l’estada en una petita població d’uns 500 habitants que, obligada per les circumstàncies, va haver d’allotjar, alimentar, vestir i entretenir el seguici reial durant tants dies.
Gir en positiu. La mort per malaltia d’un rei no és un record gaire alegre per commemorar. Ni tan sols té el toc èpic de la mort en batalla –si és que les guerres són un fet gaire digne de ser celebrat. A més, Ferran d’Antequera –no ens enganyem- no és un dels reis més carismàtics de la nostra història medieval: va morir als 35 anys, després de tan sols 4 de regnat. Fins i tot té la incòmoda pàtina de ser recordat com el primer comte-rei no descendent per línia paterna de Guifré el Pilós, per més que la seva mare fos filla de Pere el Cerimoniós. Possiblement és difícil de revertir la imatge poc carismàtica de Ferran d’Antequera, però tenim davant dels nostres ulls el fet realment rellevant de tot plegat, el fet que singularitza Igualada davant d’altres llocs: Igualada va ser el lloc on va començar el regnat d’Alfons el Magnànim. I no és un fet menor, perquè Alfons va començar a utilitzar en la correspondència oficial el títol de rei des del mateix 2 d’abril, trencant el protocol habitual d’esperar a ser coronat a Saragossa. Alfons el Magnànim no va ser un rei menor: va conquerir el Regne de Nàpols, on es va instal·lar fins a la seva mort esdevenint un dels reis més poderosos del Renaixement italià. En el camp de les arts, va comptar a la cort amb homes com Ausiàs March, Joanot Martorell o Lorenzo Valla. I sí, aquest rei decidit i ambiciós s’entreveia en les decisions preses durant els primers dies del seu regnat. El Magnànim es va començar a forjar a Igualada.
Per tot plegat, per l’excepcionalitat del moment i el seu impacte a Igualada, és més que justificada la celebració de l’efemèride. I els actes organitzats (la visita guiada per part de l’Ajuntament, la conferència de l’AUGA, l’exposició encara en marxa a la Biblioteca Central i la taula rodona que s’hi ha de celebrar) commemoren dignament aquest sisè centenari.Amb una vocació molt humil, però amb la intenció de posar èmfasi en tota l’estada, en la visió i reaccions dels igualadins de l’època i en donar protagonisme a la figura d’Alfons, qui us escriu va posar en marxa el compte de twitter @Igualada1416. No és la primera experiència que utilitza aquest mitjà per retransmetre fets històrics, però ens va semblar una forma directa i planera –i esperem que també amena- de fer una petita contribució a la commemoració.
XAVIER BERMÚDEZ, historiador a iPAT Serveis Culturals i autor del compte de twitter @Igualada1416
