Entrevista a Joan Mateu, nou president de la Unió Empresarial de l’Anoia
Joan Mateu i Castells és, des de fa unes setmanes, nou president de la Unió Empresarial de l’Anoia, substituint Joan Domènech. Enginyer químic, és el CEO de Productes Labin SL, una empresa igualadina, així com president de l’Associació d’Empreses del Polígon Industrial Les Comes.
Ja fa uns dies que és en el càrrec. Com ho porta?
Ha sigut una elecció no gens fàcil, molt meditada. M’ha costat dir que sí, però un cop dic que sí, me l’agafo com un gran repte, una gran responsabilitat. I amb il·lusió, també. Penso que ara ens ve un moment a la comarca importantíssim, sobretot pel desenvolupament del nou Pla Director. I aquí el paper de l’Unió Empresarial ha de ser important en quant a lobby, com a facilitador de que les coses puguin créixer.
Vostè ja s’ha implicat molt al polígon industrial de les Comes.
La nostra va ser la primera empresa de Les Comes. A l’avi li van expropiar i la va haver de recomprar… Tot estava envoltat de camps. A Labin represento ja la tercera generació de l’empresa. La va començar l’avi fent fertilitzants a partir de les deixalles que en aquell moment deixaven els curtidors d’Igualada… Estem parlant de l’any 48, en plena postguerra, llavors les coses començaven mica en mica a anar bé, i a les cases hi havia molta gent per alimentar, tota la família. I s’havien de guanyar la vida com fos. L’avi posava les deixalles que recollia al sòl, i n’acabava fent compost. Després ho venia als pagesos de la comarca.
Amb el temps ha anat evolucionant fins arribar justament a aquest any, que fem 75 anys. Avui l’empresa té una dimensió molt més internacional, toquem diverses línies de negoci, des d’adobs granulats sòlids, bases de nitrogen, fòsfor i potassa, fins a especialitats químiques, productes d’alta tecnologia per buscar més valors afegits en els cultius. Estem molt focalitzats en productes ecològics, ara també comencem a certificar-nos en biodinàmica. Ens hem d’anar adaptant als temps. De fet, ja tenim una certificadora que ens pot certificar productes per fer menjar per a vegans. Som l’empresa de tota Espanya i per no dir d’Europa que tenim un catàleg més ampli per a agricultura ecològica.
Avui vostè encapçala l’associació d’empresaris del polígon industrial, que ha rebut una important inversió pública per reurbanitzar-lo. Era necessari?
L’associació ja va existir fa molts anys, el que succeeix és que potser ara li he donat una empenta, s’ha professionalitzat una mica. L’he posat al mapa, com diuen alguns, i quan em poso en una cosa, com també ara amb la UEA, m’hi poso. No estic per fer bonic. Estic content del que hem fet i il·lusionats perquè amb la meva presidència hem aconseguit que després de 40 anys sense que cap administració de cap color hi posés un euro al polígon d’Igualada, ara hi hagi un compromís. Ja s’ha començat a fer i ja es pot veure.
El que ha fet al polígon ho vol extrapolar a la UEA i a l’economia de la comarca? És a dir, ajudar a posar un marc adequat perquè pugui expandir se i créixer?
Fa temps tots els ajuntaments per petits que siguin volien un polígon industrial. Però després, un cop fet, s’ha vist que ningú més hi inverteix res allà, costa moltíssim, perquè no hi viu la gent, només hi ha empreses… Però compte, que als polígons la gent hi treballa, i si mirem les hores que ens passem cada dia a la feina… Per tant és molt important que l’entorn on treballes tu, on has d’anar i tornar cada dia, sigui amable, que et posin les coses fàcils, que hi puguis anar amb cotxe, amb bici, amb patinet o a peu. El que s’ha fet a les Comes va per aquesta línia i entenc que això és el que ha de ser amb tots els polígons. El nostre és un polígon que tenim molt integrat en la ciutat. És veritat que les empreses d’avui no són igual que les de fa 50 anys, però hem aconseguit una compatibilitat molt bona entre indústria i ciutadania. El fet d’estar integrat en la ciutat té uns inconvenients, també s’ha de dir, però també té molts avantatges. I el que hem de fer és potenciar aquests avantatges.
Això d’integrar d’una manera saludable la indústria amb l’entorn és el que pretén el Pla Director que s’ha aprovat, i ha costat moltíssim… Al final ha quedat molt poquet respecte al que es presentava inicialment. És el que convenia?
És el que tenim. Hauria pogut ser millor, no? Jo esperava que fos millor. Per mi se’ns quedarà curt en breu. Penseu que un procés d’aquest, es resol molts anys després. Per tant, s’ha de tenir mirada llarga. El que hem aconseguit són poc més de 100 hectàrees reals destinades a indústries. Això permetrà assolir dos grans objectius, per un cantó empreses d’aquí que volen créixer i que es quedin aquí, que no hagin de marxar a una altra comarca, i per un altre empreses de fora que vulguin venir. Jo diria que abans de cinc anys o sis anys ho veurem tot ple.
Doncs hi ha hagut molta protesta, almenys del que se’n diu “opinió publicada”.
Jo tinc molt clar que hi ha més treballadors que empresaris. Una empresa és l’edifici, és l’empresari i són tots els treballadors que treballen, directius, empleats, etcètera. Una empresa sense tot això no és una empresa. Per tant, quan parlem d’empresa hem de tenir al cap tot això, i al final el que busquem és que la gent pugui viure bé. Ho busquem tots, qualitat de vida. I això no és anar a treballar fora a la comarca cada dia o no és haver d’acceptar qualsevol tipus de feina perquè no trobes el que busques, i t’has de quedar amb feines poc remunerades o poc valorades…
Estem en una comarca on hi ha gent que busca feina de tots els perfils. Per tant, hem de portar indústria que agafin tots els perfils. Si venen aquí empreses industrials, aconseguirem que no marxi gent a fora i també que hi hagi més riquesa aquí dintre. Seran empreses que pagaran els seus impostos aquí, i al final això porta més serveis per a la gent.
Què li agradaria que es conegués de vostè com a president de la Unió Empresarial? Quins objectius es marca?
M’he marcat tres objectius estratègics. Primer, l’atenció al soci. És a dir, la Unió Empresarial té una raó de ser, que és els socis que la formen. I aquesta atenció al soci que ja existeix, s’ha de posar més en valor, les empreses s’han de sentir més identificades i més ajudades.
El segon objectiu és el territori i l’empresa. A mi m’agradaria molt ajudar a omplir aquests polígons industrials amb empreses que donin treball de qualitat. I al mateix temps, lligat amb aquesta indústria i amb el creixement industrial de la comarca, hi ha el tema del tren gran. Primer hem de fer el tren de mercaderies i un cop les vies estiguin posades, ja hi posarem passatgers després. També s’ha de resoldre el tema de les aigües residuals…
Finalment, l’altre eix és el tema educatiu. Necessitem gent ben formada perquè puguin cobrir aquests llocs de treball i això passa per l’ampliació del Milà i Fontanals i la FP en general. Si la gent estudia aquí, encara que vingui de fora, si et trobes còmode i ho trobes bé i trobes una feina aquí, és fàcil que et vulguis quedar. També vull que quedi clar que la UEA vol donar cobertura a tots els pobles i municipis de l’Anoia. A tots.
I fer de grup de pressió, de looby? Això s’intensificarà?
És clar que també volem continuar tenint molta incidència com a lobby, en temes que ens afecten a tots. Ara parlàvem del tren gran, però també hi ha les carreteres. L’autovia s’ha d’arreglar! La nostra feina també és la de pressionar els grups polítics, siguin del color que siguin. Ja m’ha tocat fer-ho molt, pel polígon d’Igualada. L’única diferència és que fins ara per a les Comes l’interlocutor era l’Ajuntament d’Igualada. Ara no n’hi haurà prou. Ho haurem de fer a d’altres ajuntaments, al Consell Comarcal, a la Generalitat… Farem el que s’hagi de fer.
