El meu personal pesar pel traspàs de tot un referent de dona, la Neus Català
E

19 d'abril de 2019

El dia anterior al de l’aniversari de la Segona República, a la Residència Geriàtrica de Els Guiamets, va expirar el darrer alè d’una de les dones que ha deixat una gran empremta en la història del segle XX, la Neus Català i Pallejà. La Neus se n’ha anat als 103 anys -a causa d’un fort refredat- havent complert amb escreix amb el rumb que va marcar tota la seva existència: … “viure per a explicar-ho”; per a explicar el perquè i de quina manera va aconseguir sobreviure als seus botxins en tant que última supervivent catalana de la barbàrie nazi, al Camp de Concentració (exclusivament de dones) de Ravensbrück. El seu activisme va portar-la a ser Presidenta de l’Amical de Ravensbrück i a ser mereixedora de nombrosos reconeixements de signe institucional com la Creu de Sant Jordi, les Medalles d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, o bé la celebració de l’any Neus Català, al 2015 (amb motiu del seu centenari).

La seva mort, potser perquè em semblava que no havia de morir mai, m’ha provocat una inesperada sotragada. Tanmateix, després del Funeral d’Estat celebrat a Mora la Nova, l’oportunitat de compartir, al cor de Els Guiamets, de manera tan íntima un darrer i testimonial comiat al costat dels seus estimats fills Margarida i Ludi, i el seu gendre, a més de la seva biògrafa personal, l’Elisenda Belenguer, i altres amistats, m’ha permès de refrenar totes les emocions en el sentit d’agrair al destí haver pogut formar part dels darrers dotze anys de vida d’aquesta dona inequívocament irrepetible. I, si bé d’entre altres, d’ella, sempre tindré presents aquestes paraules: “Per a ser demòcrata, primer cal ser antifeixista”; particularment procuraré fer-me meu el seu magnetisme a l’hora de difondre la memòria dels pobles per a caminar cap a un món millor.

El meu compromís amb tu passa, des d’ara, per a perpetuar el teu exemplar llegat; sempre amb el meu record d’aquesta teva mirada infinita al captivador embolcall -bressol i postrema morada- de Els Guiamets.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta