El cavall de Troia

E

Estic profundament en desacord amb Josep Antoni Duran Lleida, tant pel que fa a la seva opinió al voltant de la independència de Catalunya, com en la seva actuació al Congrés dels Diputats de Madrid. És una discrepància que es pot considerar normal entre ciutadans demòcrates i encara més quan la professió d’un és servir al poble des de l’administració i la de l’altre és escriure i opinar. Darrerament però, les discrepàncies estan anant més enllà del que era habitual fins ara. No és el mateix discrepar per la postura de CiU a Madrid respecte d’una llei concreta, que discrepar de la postura antidret a decidir que exhibeix impúdicament tant Duran Lleida com alguns dels seus homes i dones de confiança. Catalunya està travessant un moment especialment transcendent de la seva història i el Parlament de Catalunya ha iniciat una singladura difícil que requereix molta unitat d’acció i claredat en el rumb. Això és el que han d’assolir els caps dels grups parlamentaris, especialment CiU, ERC, ICV i CUP perquè tindran al davant al PSC, PP i C,s, que són grups que no s’aturen davant de res quan es tracta de seguir les ordres de les seves direccions de Madrid. Això fa que es visualitzi cada vegada més nítidament que hi ha dues formes d’actuar en política -i en premsa, investigació, desenvolupament….- on l’ètica d’uns i altres respecte de la nació catalana és absolutament diferent. Aquesta setmana però, Unió ha acceptat el delicte de finançament irregular, reconeixent que es varen desviar molts milers d’euros que anaven destinats a formació de parats, cap a les arques del partit. I ara no es tracta de “presumptes” sinó que es tracta de delictes confirmats judicialment. Si ja no m’agradava que Duran Lleida fos portaveu dels interessos de Catalunya a las Cortes de Madrid quan totes les acusacions eren presumptes, ara que s’han confirmat penso que és urgent que Unió procedeixi a una neteja a fons i a la necessària renovació interna, sinó volem que es converteixi en un autèntic cavall de Troia, situat al bell mig dels centres de decisió del govern de la Generalitat i dels grups parlamentaris de CiU a Las Cortes i al Parlament de Catalunya. El tripijoc de l’Estat -i el de la Unió Europea- el paguem entre tots els ciutadans i per tant, tenim dret a exigir transparència i honestedat. Quan encara no s’han resolt casos com el del Palau de la Música i quan hi ha dubtes en la gestió de més de quatre ajuntaments, els dirigents polítics de Catalunya han de ser irreprotxables i no confondre l’objectiu del Pacte Fiscal i el del pacte AMB el fiscal. La gent del carrer està patint retallades, puges d’impostos, acomiadaments i desnonaments, entre altres actes jurídics. Duran Lleida ha d’assumir responsabilitats polítiques -ho va prometre- si no vol comprometre la credibilitat de Catalunya. Jaume Singla