El canvi a les empreses, el Barça i l’apocalipsi zombi

0
419

Xavier Morales
Economista

John Wooden entrenador de UCLA, probablement el millor equip de l’historia del basquet universitari als USA, escriu en un llibre de reflexions basat en la seva experiència: “és veritat que no hi ha progrés sense canvi, però no tot el canvi és progrés”. Si el lector em permet, em prendré la llibertat de quedar-me amb la primera part de la cita de John Wooden i usar-la per reflexionar sobre la necessitat del canvi en les empreses.

Pot ser un problema no canviar res rellevant si tens al millor jugador de la historia i un equip de jugadors que ho han guanyat tot? El 2-8 de la Champions il·lustra els efectes de l’autocomplaença i la resistència al canvi en les organitzacions humanes i les empreses. Malgrat els recurrents símptomes de degradació, el “entorno” adulador i la por han aturat qualsevol decisió esportiva estratègica per part de la directiva del Barça.

El filòsof i biòleg xilè Humberto Maturana en una analogia amb el medi natural parla del concepte de Biologia Cultural i de la necessitat, per col·lectius humans i específicament a les empreses, de canviar i regenerar-se per aspirar a la supervivència a llarg termini. Al mateix temps el pensador també remarca que la passió dels moments fundacionals és una emoció a conservar.

Així doncs els equips directius, cal que ens demanem de forma sincera i autocrítica -superant la por pròpia dels que tenim quelcom a perdre- quins canvis necessita la organització a mig i llarg termini i com ho fem tot mantenint l’energia i la positivitat dels primers moments.

Ja ho deia Brad Pitt a la peli Guerra Mundial Z, al bell mig d’un apocalipsi zombi: “jo treballava a llocs perillosos (el mercat) i la gent (el directiu) que es movia sobrevivia i la que no… El moviment és vida”.

Compartir