10.3 C
Igualada
Dilluns, desembre 6, 2021

“El bon policia”, de Rusiñol, teatre en el sentit més pur de la paraula

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

El Teatre de l’Aurora ha estrenat aquest febrer amb una comèdia d’excepció: El bon policia, un dels textos menys coneguts, és a dir, menys representats del gran Santiago Rusiñol. L’obra, adaptada i protagonitzada per només dos actors, Ricard Farré i Arnau Puig, que personifiquen magníficament tots els personatges de l’auca -amb vestimenta d’època- és una comèdia d’embolics amb situacions gracioses que, a més de convidar als espectadors a riure, essencialment denuncia la iniquitat i els abusos de l’autoritat judicial mitjançant un guió punxant i ben coetani; una circumstància que li concedeix una rabiosa contemporaneïtat.

Es tracta d’una peça teatral que, en el seu debut l’any 1905, al Teatre Romea de Barcelona, va provocar un gran desori cultural en la crítica i un notable enrenou social en ser definitivament suspesa la seva escenificació. Als nostres dies, passats cent anys, aquella història sobre la supervivència de dos amics en un temps també de crisi, vivint l’amor amb un seguit de dificultats i obstacles, tornarà a posar en evidència els prejudicis socials, la repressió i l’arbitrarietat de la justícia davant dels defensors de la llibertat de viure, amb qui i com un vulgui, el que avui és una parella de fet.

Segons els seus creadors el muntatge teatral proposa “un treball artesà i acurat que juga amb les convencions teatrals” per a endinsar l’espectador en aquesta comèdia que compta amb música de Joel Riu. Una obra doncs que ens presenta a un Rusiñol més actual que mai. Així, aquella obra de 1905, que va acabar resultant tot un fracàs, aleshores comptava amb una posada en escena d’una vintena de personatges i, per a aquesta ocasió, la seqüenciació està estructurada en dos actes i cinc quadres, que la Companyia els ha volgut incorporar per a crear ambient sobre un fons versàtil que es transforma i que va es va esquitxant de retrats modernistes, elements i objectes d’abans: la ràdio, el ventilador, o bé cartells de propaganda política, a més d’homenatjar a Rusiñol. Tot i respectat el contingut del guió, les parts més carrinclones han estat un xic modificades i actualitzades. Els diàlegs, els jocs de paraules encara són si més no força actuals, en clau de comèdia divertida i àgil que fins i tot et poden frenar la respiració per la seva comicitat.

Amb la selecció d’aquesta obra, una aposta ambiciosa, es pretenia aconseguir una obra, amb tots els ingredients de la comèdia, que fos d’un d’aquells autors catalans que tantes vegades havien restat silenciades; en el sentit de fer un reconeixement a l’autor i recuperar o descobrir creacions oblidades … i més, en aquest cas, quan es tracta d’una obra que parla de dos homes que viuen junts i s’estimen, mentre planten cara a una situació de pobresa amb circumstàncies rocambolesques tenint com a nexe de connexió l’autoritat i el poder de la justícia; de fet, una història prou insòlita si es té en compte que parla d’un context històric com el de principis del 1900.

El bon policia, amb una escenografia senzilla, però molt eficaç que dona molt de joc, apunta a ser una altra producció de Casa Nostra, un bon plat fort per a la nova temporada teatral. Una retallada adaptació plena de referències a la política repressora dels nostres dies que fa riure de debò en assistir a una comèdia d’enrenous que fa mofa i posa en entredit a les forces de seguretat que condemnen les relacions de parella entre dos homes. Com en els personatges de l’auca, l’escenari se serveix d’una versàtil paret amb tota mena de recursos per a canviar de seqüència i de papers, amb discrets canvis de vestuari.

Tanmateix, independentment de qüestionar les injustícies legislatives, quin pot ser el missatge de El bon policia? Tristament, en aquest aspecte, segur que es pot concloure que s’ha de ser un xic maliciós i diabòlic per a fer carrera en el cos policial, ja que hom observa que un bon policia tendeix a perdonant qualsevol infracció. Tot plegat, representa que la bondat és mala companya per a l’exercici del poder i de l’autoritat.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Els equipaments juvenils d’Igualada presenten l’agenda d’activitats de Nadal

Amb l’arribada del fred, els equipaments juvenils de la ciutat d’Igualada obren les inscripcions de les activitats que ompliran la Kaserna i Cal Badia...

La campanya “Figues i Ous” se centra en la informació dels mètodes anticonceptius i de protecció

Com cada any, el departament de Sanitat i Salut Pública i el departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada posen en marxa la campanya de...

Carta oberta a Pablo Casado

En el seu intent d’anar encara més a la dreta, diu bajanades cada vegada que li posen un micròfon al davant. Habitualment m’hi faig...

Montbui demana la reobertura completa de l’atenció sanitària al CAP

El ple ordinari de novembre de l’Ajuntament montbuienc va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics representants en el consistori, una moció per...

La reconversió cap a les renovables necessita el lideratge del Govern

Ja fa uns mesos que a la nostra comarca, com d’altres, creix el neguit davant les notícies que una nova línia de Molt Alta...
Compartir