Diumenge, malgrat els intents de l’Estat espanyol representat pel Fiscal General, els catalans estan cridats a participar en un referèndum organitzat per la Generalitat i aprovat pel nostre Parlament, en virtut del qual es decidirà si Catalunya esdevé o no un Estat independent. La cita, històrica, ha rebut tota mena d’entrebancs, alguns d’ells certament perillosos i impropis d’una democràcia de la Unió Europea, quelcom que, passi el que passi avui, comportarà un abans i un després en les relacions de Catalunya i Espanya.
Tot i això, des de les institucions, els partits polítics catalans i les entitats cíviques s’ha animat a la població a fer del proper diumenge 1 d’octubre no només una jornada de reivindicació, justa, legítima i lícita, sinó una festa popular, en defensa dels nostres drets i llibertats, clarament explícits en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia. Drets que pensem mantenir, costi el que costi.
No agraden actituds xenòfobes que s’han divulgat àmpliament aquests dies des d’Andalusia, terra germana de molts catalans, obrint velles ferides, ni tampoc les reiterades referències a presumptes estats de violència als carrers i places del país, que no s’han vist per enlloc. Sembla que algú esperi mal, per poder-se justificar. Lleig. Condemnable.
Diumenge, tothom és lliure de fer el que la consciència li demani. Acollir-se a la convocatòria de la Generalitat, o quedar-se a casa i esperar una nova oportunitat. Hores d’ara, ningú no sap què passarà, ni què se’n traurà de tot plegat a partir de la setmana vinent.
Ha estat un llarg camí, esgotador per a molta gent, apassionant perquè, més enllà de punts de vista, formarà part d’una manera important en les pàgines de la història contemporània de Catalunya. El que vivim s’estudiarà demà.
El nostre desig és que, llavors, aquelles pàgines siguin plenes de pau, de seny, d’educació, de record d’un 1 d’octubre on tothom va poder expressar lliurement els seus somnis per viure millor. Diumenge, fem servir el cap.