Dilluns a la nit, va iniciar-se la campanya electoral més estranya des de la recuperació de la democràcia a Espanya. Tot plegat producte de la imposició d’un article de la Constitució, el 155, modulat unilateralment pel govern de l’Estat, amb el suport de Ciutadans i el PSOE. Més enllà de la legitimitat de l’actuació, el cert és que, avui, el món veu amb preocupació certs “tics” que es produeixen en una època molt convulsa, no oblidem, no només pel què passa a Catalunya, sinó també a Espanya, amb una monarquia demacrada i impopular, i un partit de govern imputat per corrupció, el líder del qual és qui ha impulsat un escenari atípic amb la convocatòria d’eleccions el proper 21 de desembre.
Si el Govern català ha fet en moltes ocasions un pas enrere en les seves intencions per demanar diàleg per enèsima vegada, l’espanyol en va fer dos al davant i va multiplicar la seva via d’intimidació. Amb presoners. Per fer-ho encara més punyent, el jutge del Suprem ha mantingut a la presó el vicepresident, un conseller, i els dos Jordis. Ens dol que la causa sigui el convenciment judicial que són “un perill” per la seva “probable violència”. Dues persones que lideren entitats reconegudes pel seu caràcter cívic, pacífic i democràtic. Que sempre han optat pel diàleg i per la serenitat a l’hora de perseguir els seus objectius. Que sempre han fet crides a la calma i al seny quan la tensió era gairebé irreversible. Si en cinc anys de procés els danys materials a Catalunya han estat mínims -com a cap país del món en una situació similar- ha estat, sobretot, gràcies al comportament cívic dels promotors del projecte. Entre ells, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Tots dos són els principals símbols d’aquest comportament exemplar. Potser és això el que descol·loca l’Estat espanyol. El darrer episodi ha estat el ridícul de la Justícia espanyola davant d’Europa, amb la seva reculada respecte l’ordre de detenció de Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les. Una situació que ens provoca dubtes sobre el nivell del nostre poder judicial, i, en definitiva, de la qualitat de la Justícia.
