La situació que vam viure dimecres, arran de la filtració del document de treball de la desescalada que gestiona el govern de la Generalitat, va ser patètica i impròpia d’”un país normal”. Ja fa massa temps que la situació és insostenible. Catalunya no té un Govern, sinó dos, i les pèssimes relacions entre ERC i Junts per Catalunya, que venen de molt lluny, ara afloren sense cap mena d’escrúpol. I en el pitjor moment. Pesa més la política, les cadires, i la campanya electoral davant la imminència de les eleccions del 14 de febrer, que el país i la seva gent en un moment en què es perden vides i s’enfonsen negocis. No tenen perdó.
A tot això, cal afegir-hi una gestió poc o gens clara, amb el cas de les ajudes per als autònoms com a mostra més evident d’aquest disbarat, solucionat amb l’acomiadament de càrrecs intermedis quan, en “un país normal”, el conseller de Treball hauria presentat la dimissió en menys de cinc minuts… Sigui del partit que sigui… Perquè, com ells mateixos ens deien fins a la sacietat, “això no va de partits”, oi? És meridianament obvi que era una mentida.
Malauradament, la solució passa per les urnes, i aquestes tardaran encara uns mesos. Caldrà llavors veure com s’encamina políticament el país, i quin és el ball de cadires i, qui sap, possibles nous acords… Mentrestant, els ciutadans, les empreses, els comerços, i sobretot, els malalts i les seves famílies, necessiten serietat i claredat. És el mínim que es pot demanar a qui et governa, en un moment crític com el que vivim.
Som prop del Nadal més diferent, com a comunitat, de les nostres vides. Perquè som una comunitat, que ara més que mai, necessita missatges entenedors, instruccions clares, i un camí lliure de bestieses com les d’aquesta setmana. Ens il·luminaven amb les benaurances d’un “país normal”. És el que vol tothom. Aquest és el camí? Creiem que no.