Les dades que publiquem sobre la situació real del mercat de treball a l’Anoia, per bé que són millors que els anys recents, ens situen encara un panorama desolador. No tant pel fet que l’atur és un maldecap que sembla no tenir fi, amb una taxa de desocupació del 18,5%, perquè es veuen indicis d’una certa recuperació, tanmateix molt tímida, lluny d’aconseguir les xifres que hi havia fa onze o dotze anys però amb un bri d’esperança.
El que és més preocupant és el baix nivell de la qualitat de la contractació laboral, amb acords que, amb una majoria insultant, són de caràcter temporal. Confiem en què la recuperació sigui més sòlida en els mesos venidors, i condueixi, almenys, a una certa estabilitat que permeti millorar aquest aspecte. El millor de tot plegat és que, a l’Anoia, més de trenta mil persones segueixen treballant cada dia, i ells són la garantia que ha de permetre més producció, tant de bo més vendes i amb elles, més llocs de treball.
Això no obstant, els efectes de la crisi s’estan ja deixant notar d’una forma dramàtica. Unes cinc mil persones apuntades a l’atur no reben ni un euro, i, a la comarca, més de dotze mil anoiencs no treballen ni estan apuntats al Servei d’Ocupació de Catalunya. Altres cinc mil anoiencs estan cobrant prestacions de desocupació, la majoria, lamentablement, el subsidi que els permet ingressar poc més de quatre-cents euros cada mes.
Sabem que l’economia submergida, i altres vies com els ajuts familiars o els d’entitats benèfiques, estan evitant el que, sense cap mena de dubte, seria un desastre de conseqüències més que previsibles. Però això no pot durar sempre.
Ara que és a punt d’obrir portes la fira tèxtil BSTIM, creada precisament per donar feina a les petites empreses de casa nostra -esperem que amb èxitpotser va essent l’hora que els nostres representants públics posin fil a l’agulla, siguin més valents o, en el seu defecte, deixin pas als agents socioeconòmics. Potser tenen idees i cal escoltar-los més i deixar-los fer més.
