MIREIA RUBIO MOLÍN, periodista, redactora i cap d’informatius de Ràdio Nova
Primers passos al Regió 7
Filla d’Igualada, es va criar al barri de Sant Maure, un entorn que manté amb igual estima amb Vilanova del Camí. Llicenciada en Ciències de la Comunicació, exerceix el periodisme des de 1995, un camp compartit amb l’escriptura. Va començar a treballar al Regió 7, a la secció de comarques. Es tractava d’un diari dirigit per homes i gestionat des de Manresa; l’única salvetat és que va poder compartir un treball de periodisme digne i de qualitat amb una altra dona, i amb igual entusiasme. D’aquell període sosté que, el fet de ser jove, i dona, comportava doble desavantatge no en relació amb els companys però si en el tracte de les fonts d’informació; quan encara no tenia prou consciència del que era el masclisme i només lluitava per a fer bé la feina i demostrar la seva vàlua professional.
“La ràdio enganxa”. 17 anys a Ràdio Nova
Més endavant es va incorporar a Ràdio Nova, i una especial passió per la radiodifusió van portar-la a considerar que “la ràdio enganxa”. Avui, ja porta 17 anys en el departament de comunicació d’aquesta emissora vilanovina, i subratlla el seu tangible creixement i projecció com canal d’informació d’aquest municipi que ha arribant a crear un vincle d’alt valor social entre la ràdio i els radiooients; àdhuc estima que és tot un tribut haver assolit una de les grans missions de la ràdio: l’acompanyament afectiu i un saludable entesa amb el públic.
Visibilització de la Dona a la ràdio
Si bé no és precisament la professió el que determina la realització personal d’un individu en qualsevol cas, més enllà de manejar-se amb una acceptable conciliació laboral i familiar; subscriu la importància que com dona -a Ràdio Nova- hagi aconseguit donar més veu i visibilitat a les dones, tant en la redacció de programes com en relació amb un equip de treball, majoritàriament femení.
Abast de la programació
Reconeixent el pes de la digitalització radiofònica i l’ampli abast actual per a totes les emissions, celebra el notable seguiment referit a alguns programes de segell polític i social, a banda d’altres que assumeixen el repte de col·laborar amb diferents entitats. Finalment, partint de la base que queda molt per aprendre, posa en alerta que el pitjor enemic de qualsevol mitjà de comunicació és la ignorància de les persones que se’n manifesten com adversàries.
