“Dolors” és un excepcional, i potser inesperat, itinerari sentimental per un pertinent repertori fotogràfic que evoca la Maternitat, en tant que aquell assumpte que acompanya la vida de les dones des de l’acte original del naixement fins a la pròpia vellesa, o bé la mort. Això és, es tracta d’una mirada atenta i pregonament emotiva a episodis tan potents com la concepció, l’embaràs, la nativitat o infantament, accentuant de retruc la vivència real de la maternitat en el dia a dia, i també de les incansables atencions destinades a la criança d’una criatura, i fins que es fa gran.
Unes imatges summament gràfiques i descriptives ens acompanyen en un passeig a través del qual la Maternitat és mostrada, amb viva veu o des dels silencis, en una magnífica presentació fotogràfica curosament embolcallada d’elements que magnifiquen aquesta experiència; tot sigui dit, una realització fotogràfica que només podia tenir la inequívoca empremta d’una dona, de l’Iris Muñoz i Gómez; altrament una veritable fotògrafa professional.
Amb un incontestable bagatge com a dona, com a mare i com a artista, en un transitar per la vida que no li ha estat gens fàcil; al decurs d’una inestimable conversa, Iris Muñoz se’m sincera en transportar-me per una captivadora biografia: Filla de Madrid, va viure la infantesa al barri de Manoteras, en un entorn familiar ple d’amor. Seguidament, la pèrdua del pare i un nou casament de la mare, amb la incorporació de dos germans a la família, a més d’una nova residència, van contribuir a què fos difícil de pair el que ella anomena “tot un canvi estructural”.
Una joventut en què va idealitzar el món de cinema i de la imatge va portar-la, després del batxillerat artístic, a cursar els estudis de Tècnic d’audiovisuals i espectacles. I, just, en acabar aquest grau superior es va enamorar i se’n va anar a viure a Cadis, especialitzant-se com a fotògrafa professional, a la vegada que s’iniciava en el camp de la cinematografia a l’Escola de Cinema de Puerto Real mentre treballava per una productora d’audiovisuals. Tot i això, el seu esperit curiós i inquiet van portar-la a fixar la residència a Sevilla i formar-se també com a Tècnica de vestuari teatral i cinematogràfic.
El pas dels temps, i a l’edat de 29 anys va estrenar-se en la maternitat, vivint i felicitant-se d’aquest meravellós estadi vital, un autèntic regal. Aquesta prodigiosa vivència, als 3 anyets de la seva criatura, va empènyer-la a decantar-se cap a una nova realització professional esdevenint Fotògrafa de Família, a partir de l’especialització en fotografies de parterejar i/o d’infantaments.
Més recentment, una imperiosa necessitat de canvi van portar-la, a ella i la família, a traslladar-se a Catalunya, i instal·lar-se a la població de Copons. Aquí, després del naixement del segon fill, en la seva condició de Fotògrafa de Família ha anat cercant noves formes per a seguir treballant les emocions; unes impressions que agafen força en un entorn tan primari i natural com és el món rural. D’aquest nou context, doncs, se’n deriva un ambiciós projecte professional: la idea d’exhibir la Maternitat en el món rural. El cas era i és, al capdavall, donar vida a una escenificació de la maternitat bo i incorporant la figura de la mare en un context capaç de delatar el pas dels anys gràcies a l’embolcall d’antigor que regalen les velles cases de poble. Tot plegat, s’evidencia el bon ull per a saber crear escenaris que, realment, estableixin una apropiada connectivitat entre el present i el passat de tantes maternitats i tantes maternitats. En suma, cada maternitat retratada és una intel·ligent invitació a rememorar certs capítols de la nostra història, i si cap preguntar-te o redescobrir com es vivia la maternitat en èpoques immemorials… I aquí, en aquest context, definitivament, les fotografies palesen, lamentablement, que les distàncies en el temps no són pas tantes. En conseqüència, aquest relat apassionant sobre la Maternitat en el món rural, et presenta alhora un doble vessant d’una realitat: la Maternitat, avui com ahir, necessitant d’un acompanyament i d’unes cures. Precisament, aquests actes, en un poble, encara suposen tot un problema social; perquè -tal i com ella subratlla- “En l’acte de parir, el patriarcat segueix esperant les dones sobre una taula”.
Definitivament, aquesta exposició, “Dolors”, que a més d’unes representatives seqüències fotogràfiques, també s’acompanya de la musicalitat d’uns rítmics passos de dansa, en un encertada iniciativa multidisciplinària; guanya en significació amb la localització en un espai expositiu tant fet a mida, com les dependències del celler d’Espai Gràfic. Efectivament, la calidesa i la pròpia naturalesa de la pedra, les sensuals siluetes arquitectòniques, i d’altres matèries primeres concedeixen una escenificació d’excepció a aquesta il·lustrativa col·lecció de fotografies, plenes d’història i de vida. Al cap i a la fi, una encertada experiència de vides compartides, i ben properes.
(Mostra fotogràfica que forma part de la convocatòria FineArt 2023).
