Igualada rica, Igualada pobra. Per si alguns encara no tenien clar que les diferències socials encara existeixen avui dia, i de manera molt pronunciada, només cal donar un cop d’ull a la nova aplicació que aquesta setmana ha posat en marxa l’Instituto Nacional d’Estadística, l’INE.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha començat a publicar aquesta setmana a la seva pàgina web la secció Estadística Experimental, en la qual pretén mostrar “els avanços realitzats en diferents aspectes de la producció estadística”. El primer projecte que s’incorpora a aquesta secció és l’Atles de Distribució de Renda de les Llars (ADRH), que consisteix en la construcció d’indicadors estadístics de renda mitjana al detall a partir de l’enllaç d’informació de població de l’INE amb dades tributàries, fonamentalment de l’Agència Tributària (AEAT), però també de les hisendes forals de País Basc i Comunitat Foral de Navarra, segons ha informat l’Institut Nacional d’Estadística.
L‘Atles conté dades de renda de 2015 i 2016, combinats amb la població resident a 1 de gener de 2016 i 2017, respectivament. Aquesta informació, encara en fase experimental, s’ofereix per a municipis, districtes i seccions censals, sempre que superin certs llindars quant a nombre d’habitants.
El nou atles ofereix informació de renda mitjana (per persona i per llar) per a àmbits geogràfics de més de 100 habitants, la qual cosa implica disposar de dades per a més del 99,8% de la població resident a l’estat espanyol.
Amb la publicació d’aquest atles, l’INE també estrena un sistema que permet visualitzar en mapa les dades de renda per municipi, districte i secció censal. L’aplicació permet als usuaris triar qualsevol carrer de l’Estat per consultar les seves dades i disposa d’eines, com la cerca per nom de via o per la ubicació personal (previ permís exprés en aquest cas), l’agregació de marcadors o la possibilitat de compartir vincles per correu electrònic o en xarxes socials.
La 19a ciutat més “rica” de Catalunya
En el cas d’Igualada, la renda mitjana és de 12.161€, la qual cosa la situa en el 19è lloc de Catalunya, una posició realment bona, però això no significa que a la capital de l’Anoia tot sigui bufar i fer ampolles. D’això, res de res. Si, a més, es compara amb Montbui o Vilanova del Camí, les diferències són notables.
Així, hi ha una diferència de gairebé 6.200 euros entre el que té un igualadí que visqui en la zona est del barri de Montserrat, on la renda mitjana és de 7.766€, la més baixa de la Conca d’Òdena, i un resident a Sant Jaume Sesoliveres, la zona més cara de la ciutat, on la renda és de 13.916 euros.
Les zones més benestants de la ciutat
De tota manera, la diferència continua essent abismal respecte la renda d’un resident al carrer Capellades i el seu entorn (13.862€), del barri de les Comes (13.296€), o de la zona nord de Set Camins, la més propera a l’antiga N-2 (13.526€). També és significativa la renda de la zona de l’entorn de l’Hospital (13.681€) o el centre del Poble Sec, per damunt del Passeig Verdaguer (13.552€).
A la ciutat, no arriben als deu mil euros de renda mitjana el ja esmentat del barri de Montserrat est, la zona oest del mateix barri (9.937€), el barri del Rec a l’entorn de Sant Agustí (9.401€), i Fàtima (9.546€).
Lleuger repunt
La renda personal ha anat augmentant amb el pas dels anys després de la crisi del 2008, però de manera molt lenta. El promig de renda a Igualada va passar de 11.840 euros a 12.161, en dos anys.
La situació a la comarca
A la comarca, la renda més elevada és a Santa Maria de Miralles, amb 16.024€, seguida de St. Pere Sallavinera (15.739€), Montmaneu (15.952€) i Rubió (14.247€), i la més baixa, Montbui, amb 9.850€. A Piera, segona població de l’Anoia, la renda personal és de 10.956 euros. És curiós observar com les rendes més altes de la comarca són a l’Anoia rural, on, per línia general, no existeix un volum destacat ni d’indústria, ni de serveis.
