Dido&Aeneas a la Brufaganya: una bogeria de concert

93

Dissabte passat a la nit el Concert a Sant Magí de la Brufaganya va ser una bogeria. Una bogeria de cantants i músics: eren 80, entre els músics i el Cor Jove de l’Orfeó Català, una bogeria el Concert i una bogeria la vitalitat, entusiasme, professionalitat i joventut de tots ells.

Dirigits pel director Esteve Nabona, des del 1986, el Cor Jove té cantants realment molt joves, des dels 16 anys als 25. I aquesta joventut hi és present en tot el concert, l’alegria de tots ells, la seva força, la seva entrega, la seva dedicació, i alhora el seu alt nivell i la seva professionalitat, fa que es guanyin el públic des del primer moment que comença el Concert.

Dissabte interpretaven l’òpera Dido & Aeneas d’Henry Purcell (1659-1695). Una obra barroca i la primera anglesa. El director, l’Esteve Nabona feia una mica d’història. A Anglaterra no agradaven gens les òperes italianes, el públic no hi connectava, el que els agradava era el teatre. Fins que Henry Purcell va escriure i interpretar Dido & Aeneas, que va tenir tan d’èxit, que algunes parts de l’òpera fins i tot s’intercalaven en obres teatrals. Amb els anys es va perdre molta part d’aquesta composició, fins que es va rescatar de l’oblit i se n’ha fet aquesta versió.

Com totes les òperes es canta i s’interpreta, l’obra té tres actes, en el primer hi ha l’amor entre Dido, la reina de Cartago, i Aneas, el príncep troià; en el segon les forces del mal intenten acabar amb la parella, i en el tercer acte impera la destrucció de l’amor que comporta la mort de Dido. Diversos solistes interpreten els principals personatges, els altres cantants actuen segons el que correspon a cada acte. Hi ha moments de molta exaltació, moments més tranquils i alegres, i moments de molta desesperació.

Els 80 músics i cantants van sopar a l’exterior, com moltes persones del públic, i a la sortida hi va haver xocolata desfeta amb coca per tothom, com sempre es fa. És un moment en què es crea un ambient acollidor, en plena nit i sota les bombetes que pengen dels arbres. I per sorpresa de tothom, els nois i noies del cor es posen a cantar la Sardana de les Monges i el Cant de la Senyera. Molta generositat per part dels joves, que s’havien sentit acollits tant abans com després del concert, i molta emoció per part dels allà presents. Els Concerts de la Brufaganya sempre acaben sent entranyables i amb molta emotivitat a flor de pell.