23 C
Igualada
Divendres, octubre 30, 2020

Dia internacional de la dona: Berta Louise Carreño i Plasencia

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Berta Louise Carreño i Plasencia vertical - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catUn projecte industrial que va promoure l’empresa Agemac, als Estats Units, va obligar a la família de la Berta a instal·lar-se i fixar la residència a Dallas (Texas), a partir de l’any 1983; i aquest és el punt de partida per a què la Berta fos bressolada en aquesta ciutat, a quilòmetres de Casa Nostra. Ben aviat, la Berta, òbviament amb dues nacionalitats, viuria una criança en dos entorns radicalment diferenciats: aquell propi del la societat americana del sud dels Estats Units i aquell configurat per la reduïda comunitat d’espanyols que es van conèixer per raons de treball. De petita, les maneres de ser i de fer d’aquests dos mons, al costat de compartir-se amb dues realitats idiomàtiques, van contribuir al llarg d’uns anys a què el procés d’adaptació fos calmat i selectiu, ja que sobretot havia d’obeir a les necessitats més immediates. El retorn de la família a Igualada, al cap d’uns anys, ens localitza a la Berta plenament integrada en tant que alumna de les Escolàpies i de l’Escola Municipal de Música (abans emplaçada a les dependències de L’Ateneu) i com a membre de la Coral Gatzara; paral ·lelament, unes inquietuds familiars envers la consolidació de la parla anglesa van portar-la a cursos intensius a l’Institut d’Estudis Nord-americà de Barcelona. Posteriorment, va passar per l’Escola Maristes (ESO) i per l’Escola Pia on va estudiar el Batxillerat científic. Aquests anys d’adolescència i de joventut es veurien marcats per la manca d’incertesa davant de diverses perspectives professionals i d’estudi: tan aviat volia ser grangera o pianista, com metgessa –especialment, en aquest cas, tal vegada com a gratitud a la favorable recuperació d’una afecció coronària-.

Al capdavall, va decantar-se per a la carrera d’Enginyeria química, a la Universitat de Barcelona, uns estudis que van abocar-la a gaudir de les matèries relacionades amb els grans processos químics industrials. I, mentre preparava el treball de final de carrera sobre el Compostatge urbà, va ser contractada com a becària del Departament de Planificació, en una empresa familiar, de producció d’especialitats químiques, Cromogenia Units, S.A., on no tardaria a formar part de la plantilla amb la responsabilitat d’organitzar la producció de les diferents seccions. Amb el temps, tot i haver d’entrar en controvèrsia amb treballadors avesats a les rutines, va guanyar-se el respecte i el reconeixement d’aquests. En aquest sentit, no va tardar a organitzar i ser la coordinadora de producció de diverses fàbriques, a més participar de la planificació de les expedicions marítimes i dels programes d’atenció al client. Emperò aquesta experiència en la indústria química va decidir-la sorprenentment a decantar-se envers una esfera professional força diferent: l’àmbit de la Comunicació científica, mèdica i ambiental, unes competències que li exigien l’obtenció d’un Màster específic. Tot treballant a Cromogenia Units, també era becària al Departament de Comunicació del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca). I, si bé no estava a disgust a Cromogenia Units, es mantenia delerosa per a una feina en l’àmbit de la comunicació científica, a pesar de les comptades ofertes a propòsit de la crisi. Emperò, una bona proposta la venia trobar arran d’unes favorables entrevistes a TEDxCERN. Al maig del 2015, a Ginebra, va convertir-se en la persona de contacte dels setze oradors científics del CERN (Centre Europeu per la Recerca Nuclear), aquell gran esdeveniment TEDxCERN 2015, sota el paraigües dels famosos TEDTalks, que va reunir a més de sis cents assistents.

Per últim, després d’aquesta extraordinària realització professional, un retorn a Igualada, va portar-la a fer d’Educadora al Cosmocaixa, Museu de la Ciència de Barcelona, i atès que es tractava d’un treball precari va seguir buscant feina fins a aconseguir fer de becària, en aquesta ocasió a Nova York, a la prestigiosa revista Scientific American, per a la web en espanyol, que abasta tant temes científics, com mèdics o sociològics, entre d’altres. Finalment, en pocs dies d’estada a Nova York, s’hi ha adaptat prou bé malgrat els entrebancs d’exercir de periodista de cop i volta. I, és precisament això, la consecució del seu somni: escriure sobre ciència, una especificitat que desitja que sigui la seva conquesta professional. Això i tot, el preu de tots aquests reptes, és enyorar massa sovint a la família i als amics; una altra cosa és considerar la invitació a descobrir aquesta colossal metròpoli.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

27-O (tres anys) i 14-F (tornar-hi)

Acabem de fer els tres anys del 27-O, quan es va aprovar la declaració d’independència arran de l’heroica jornada del Referèndum de l’1-O. Ara...

La Gaspar fa una visita guiada al Rec de la mà d’artistes urbans

Chema-b i Ginagiore són una parella d’artistes urbans amb una llarga experiència en el món de la pintura mural. Durant el mes d’octubre a...

Als Hostalets de Pierola, ajudes per fer reformes a casa

Els departaments d’Acció Social i Urbanisme de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola treballen conjuntament en el marc del «Programa d’Arranjament d’Habitatges» de la Diputació...

El 33 emet el documental sobre l’aerogenerador cooperatiu de l’Alta Anoia

Dilluns 2 de novembre, al 33 de Televisió de Catalunya, a les 22.10, s’estrena el documental “El primer aerogenerador cooperatiu del sud d’Europa, a...

Reomplint el cistell d’esperança

Hem tornat a deixar d’estar amb els nostres. També ens hem quedat, altra vegada, sense el moment matinal llegint el diari a la nostra...
Compartir