Davant la crisi econòmica i social els ajuntaments podem ajudar (si ens deixen)

59

Jordi Madrid
Alcalde de Piera

Estem en plena crisi sanitària i no hem de perdre de vista que això ens portarà inevitablement a una crisi econòmica i social de dimensions desconegudes.
Per tal d’afrontar la crisi social creiem fermament que l’Estat -qui ha de vetllar per la vida digna de tota la ciutadania- hauria d’implementar una renta bàsica universal (RBU) per a tots aquells que no tinguin feina i per tal de garantir un mínim per a sobreviure. Aquesta nova situació, fa ara més necessari que mai la RBU.

Per un cantó és necessària per poder superar aquesta crisi sobrevinguda de la Covid-19 que afectarà a molts col·lectius, i per l’altre, (i això no ve d’ara), per garantir que la gent es pugui formar per donar resposta a les noves necessitats i donar temps perquè ningú es quedi fora del mercat laboral, atesa la constant i ràpida evolució de les exigències formatives del mercat .

Mentre s’adquireix la formació necessària per tornar a reincorporar-se, caldrà invertir en formació, i ja anem tard.
L’estat espanyol haurà de prendre mesures amb ajuts directes a autònoms, comerços i empreses, i no estic parlant d’aplaçaments de pagaments ni de crèdits tous sinó que em refereixo a una injecció directa de diners.

Des dels ajuntaments haurem de complementar aquests ajuts -que esperem que surtin en breu, són urgents!- per tal de garantir que ningú quedi enrere i d’ajudar aquells que més ho necessiten. Però a més a més, els ajuntaments sanejats i amb estalvis -com és el cas de Piera- l’estat els ha de permetre poder dedicar aquests recursos a ajudar a la gent. L’estat espanyol ha de permetre que els ajuntaments puguem contractar (sense comprometre la viabilitat dels ajuntaments) i invertir en el que ens cal: arranjaments, asfaltatge, equipaments, millora de serveis…

Això es traduiria en què moltes empreses tindrien feina de manera immediata, amb un client solvent com ho són els ajuntaments per poder guanyar temps i anar superant aquesta crisi.

Una altra mesura que hauríem de prendre molts ajuntaments és la contractació de gent per poder fer correctament tots els tràmits administratius. Som molts els ajuntaments, com Piera, que estem en coeficients de treballadors per sota del que marca la Diputació. En aquests casos hauríem de poder fer contractació de forma directa. De ben segur, aquestes dues mesures ajudarien a l’economia local, a l’economia del país i a baixar la taxa d’atur.
La paradoxa rau en què les pròpies lleis estatals de limitació d’autonomia econòmica impedeixen als ajuntaments invertir i contractar, un absolut contrasentit i que encara ho és més en la situació actual. És absolutament surrealista que aquells ajuntaments que tenim superàvit no ens deixin gastar per oferir més i millors recursos als ciutadans.
El govern de l’estat espanyol modificarà les lleis i ens deixarà, als ajuntaments, poder ajudar?