* Aquesta entrevista es va realitzar el 8 de novembre, abans que se sabés l’acord entre JxCat i PSOE.
Hi ha una part de l’independentisme que considera que l’amnistia és “un gol en pròpia”. Què en pensa vostè d’això?
És que jo soc historiador, i veig com acostumem a pensar que l’amnistia és un gol en pròpia. Hi ha un sector que creu que l’amnistia de l’any 1977 era un gol en pròpia porta perquè la va aconseguir la monarquia espanyola que sortia del franquisme. Penso que no. Va ser una victòria, perquè és el reconeixement que alguna cosa ells no havien fet bé.
Doncs aquí passa tres quarts del mateix. La gent acostuma a confondre indult i amnistia; l’indult és que et perdonen una falta, l’amnistia és que esborren la falta perquè reconeixen que no ha existit. I, per tant, no porta a cap mena de renúncia si tu no la vols fer. L’amnistia, de per si, no és cap gol en pròpia porta.
Hi ha un sector que atribueix el gol en pròpia a què també s’amnistiaran cossos policials que van exercir una brutal repressió.
Amb una negociació no guanyes 10 a 0, perquè sinó, no et faria falta negociar. Obriríem les portes de les presons, sortiria tothom, cremaríem els expedients policials i s’hauria acabat el tema. Això no és així. La qüestió és que tu negocies amb un altre i aquest altre t’imposa les seves condicions.
Quines garanties té el poble català que l’amnistia es dugui a terme i que després l’Estat Espanyol no la reverteixi?
Aquest és el tema. Jo crec que és el més important i és el que està encallant, de fet, les negociacions entre Junts i el PSOE. Perquè podria donar-se el cas de sortir amnistiat per una porta i entrar a la presó per l’altra. Doncs, francament, aleshores sí que serien gols en pròpia porta.
Vostè és partidari que l’amnistia farà recuperar a l’independentisme l’esperit de lluitar altre cop per la República, que sembla adormit des de 2017.
Jo en soc partidari perquè soc un lector d’estrategs de la guerra, i la primera cosa que has de fer és recuperar els teus propis damnats. I si no recuperes els teus propis damnats, difícilment altra gent s’atrevirà a afegir-se a la lluita, perquè el preu que s’ha hagut de pagar per la revolta d’aquests deu anys ha sigut molt alt. Per tant, jo crec que l’amnistia és una victòria, i l’hem de llegir com una victòria; és positiva per al moviment.
Hi ha un cert desencant polític generalitzat, sobretot en el sector juvenil. Quins motius creu que hi ha darrere d’aquest desinterès?
Els que han adormit el jovent i han desencantat la gent són els mateixos polítics i els partits polítics. És a dir, la diligència política de l’independentisme amb totes les seves variants, han decebut i emprenyat a la gent. I els joves són els més fàcils de desenganyar-se, perquè el jovent actual també té unes característiques molt especials. S’il·lusionen amb un temps breu, però la constància no és precisament un dels seus trets configuratius. No ho jutjo, només ho constato.
Aquests últims dies hi estan havent manifestacions arreu de l’Estat Espanyol en contra l’amnistia. Creu que poden tenir un efecte negatiu de cara a les negociacions de Junts i el PSOE?
En el cas de Junts no, els és igual; del cantó del PSOE podria ser. Aquesta revolta espanyolista fatxa -perquè no té altre nom- crec que a l’independentisme li va molt bé perquè és la demostració exacta del perquè no pots fer un mal pacte, perquè si venen aquests cafres estàs fotut. Has de fer una cosa que realment blindi i impossibiliti que qualsevol canvi polític a Espanya sigui utilitzat en contra teva.
“És molt típic de l’independentisme buscar traïdors per totes les bandes”
Hi ha molt sentiment de traïció per part d’un sector de l’independentisme cap als líders polítics de l’1 d’Octubre; una posició en la qual vostè s’hi ha mostrat en contra.
La gent es pot haver equivocat, és una evidència que s’ha equivocat, perquè sinó, no estaríem com estem. És una evidència que vam prendre males decisions. Però pressuposar que tot ho feien amb mala intenció, amb voluntat d’engany i com un element de traïció, a mi això em sembla paranoic i exagerat. És molt típic de l’independentisme buscar traïdors per totes les bandes. Hauríem de buscar inútils, però no cal buscar traïdors.
En alguna ocasió vostè ha defensat que mai va ser partidari a la proclamació d’independència del 27 d’octubre. A què es deu això? No és contrari a la seva ideologia?
Jo soc molt polític i molt poc impulsiu. En aquell moment vaig creure que ens havíem de donar temps, anar a eleccions i tenir quatre anys més per preparar-nos. Si proclamàvem, corríem el risc que passés el que va passar. En aquell ambient es notaven les contradiccions que hi havia, les disputes entre els uns i els altres, el de més enllà, les faltes de decisió, els dubtes… Era poc madur. Per altra banda, havíem decidit que res de violència, per tant, vaig pensar que era millor anar a eleccions, donar-los un temps i tornar-ho a intentar.
A què atribueix la pujada efervescent del partit Aliança Catalana i de la seva representant política Sílvia Orriols?
Perquè la Sílvia Orriols és una senyora que té un discurs polític molt simple, amb un únic punt, que és el de la identitat catalana i el perill que la immigració comporta per aquesta identitat. Va acompanyat que és independentista, però és una mena d’element sobre “Catalunya se’ns mor”. I això és una cosa que en el món del catalanisme i de l’independentisme, és molt habitual. “La llengua se’ns mor, les tradicions se’ns moren…” Aleshores surt una senyora i et diu que tot això és culpa de la immigració. No necessita gaires arguments. Com que estem molt poc acostumats a la filigrana política, doncs t’ho empasses. Però si anem a eleccions, aquesta senyora no s’hi presentarà.
“Em sembla un dels pitjors errors que es podria cometre, l’aparició d’aquesta mena de partits”
No?
Perquè Puigdemont arrasarà. Però és a les autonòmiques que em preocupa més, hi ha tot un sector desencantat que agrupa gent que ve de l’extrema dreta i gent de l’extrema esquerra, de tot arreu, que només estan obsedits amb la idea que ens estem morint com a poble. I diguem-ho amb totes les lletres: no ens estem morint com a poble.
Però el raonament que fa servir aquesta senyora en relació amb la immigració, és el mateix que cert catalanisme feia servir contra la immigració espanyola. I tampoc ens va matar aquesta immigració espanyola, perquè depèn del projecte polític que tu donis; si és integrador o no, si fas de la llengua una cosa transversal o només una cosa d’elits, etc. El que jo no estic disposat és a viure com una minoria, tancada en un gueto, defensant-me del vent i els pirates. Això no és Catalunya, a mi m’agradaria que aquesta senyora fracassés olímpicament. Em sembla un dels pitjors errors que es podria cometre, l’aparició d’aquesta mena de partits.
Qui és Agustí Colomines?
Soc un escriptor amb base històrica. He estat un lluitador tota la vida, fa cinquanta anys estava a la “Reunió dels 113 de l’Assemblea de Catalunya” i me’n vaig poder escapar. Per tant, tinc una capacitat de resiliència bastant gran. No em desespera res del que passa en aquests moments.
