“Cordades de l’Anoia a Llum i Llibertat” a la seu d’Òmnium Anoia. La raó de ser d’unes fotografies molt potents

313

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Una extraordinària mostra de fotografies preses a propòsit de l’emotiva jornada viscuda el passat 1 d’octubre del 2019, a la muntanya de Montserrat, amb motiu d’aquell acte simbòlic dut a terme a partir de l’encesa de cent trenta-un farells instal·lats al cim de cent trenta-una agulles (en representació dels cent trenta-un presidents de la Generalitat) ha servit de pròleg per a la futura publicació d’un llibre i l’edició d’un documental, orientats a presentacions literàries i festivals de cinema, atenent que, més enllà del valor testimonial de tots els que hi van ser, un volum important d’aquestes imatges i enregistraments va ser capturat al decurs d’una llarga acció.

En paraules d’un dels promotors d’aquest acte, Francesc Bòria, membre d’Òmnium Cultural Anoia, que també va participar en l’organització tècnica del projecte, el principal motiu d’aquesta exposició rau en una voluntat de fer realitat una mostra d’agraïment a totes les persones de la comarca de l’Anoia que van voler implicar-se en aquella jornada reivindicativa. Així, totes les instantànies seleccionades per a aquesta exposició són fotografies realitzades per membres de cordades que van participar en l’acció, ja fos pujant dalt l’agulla assignada o restant a peu d’agulla, o pels voltants col·laborant en tasques de suport; en el ben entès que de les cent trenta-una agulles, per a més del 80% era necessària la pràctica de l’escalada -amb major o menor dificultat- fins a poder assolir cada cim. I, tenint en compte que es tractava d’un bon nombre de cims, moltes persones van veure’s obligades a romandre-hi tota la nit, lligades amb les cordes, per raons de seguretat, com va ser el seu cas.

Endemés, i també en nom dels seus companys, manifesta que a pesar de la complexitat de tot plegat i tractar-se d’una experiència dura -ja que no és el mateix escalar per plaer que dur a terme la culminació d’un repte tan agosarat; en aquest cas arribar al cim més alt d’Agulles, l’agulla de l’Arbret, va ser motiu d’una immensa satisfacció pel que significava una gran conquesta o si es vol la victòria d’atènyer aquells espectaculars sostres de Montserrat, i haver sentit la plenitud en mig d’una atmosfera encalmada i d’unes transparents boirines d’albirar les resplendors de tots els farells sobre els cims de les agulles. Alçàries que eren tot un prodigiós espectacle, una festa de llums disposada per a permetre que es veiessin des de totes les cares de la muntanya; una escenificació que va tenir la grandesa de ser compartida per tots els participants des de l’atenta mirada dels que estaven ben a prop, els acompanyants dels escaladors més enllà del massís de Montserrat, al voltant de la mateixa població del Bruc; i dels més llunyans que van fer un seguiment atent des d’una petita o gran pantalla.

Al capdavall, en relació a les diferents imatges d’aquesta exposició, Bòria senyala l’interès d’aquelles obtingudes a propòsit de la celebració del sopar commemoratiu, de més de cinc centes persones, a Sant Fruitós de Bages, organitzat per la Gent Gran de la República d’Igualada. De la mateixa manera que posa en valor aquelles seqüencies d’artistes i músics que, conjuntament amb Lluís Llach, van versionar la cançó “Tossudament alçats”.
Unes paraules finals de complaença, però plenes d’esperança, serveixen d’agraïment a tota la gent de la Comissió organitzadora: Artistes de la República, Assemblea Nacional Catalana, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d’Òmnium, que després de llargs preparatius van poder compartir i donar veu a un immens reclam de llibertat per al poble català, bo i dient al món: “Venim de lluny” i “Volem anar molt més lluny”.