Consells i diputacions – Jaume Singla

C

Durant 32 anys, la Diputació de Barcelona va estar governada ininterrompudament per presidents socialistes. Ininterrompudament. La llei -heretada del franquisme- adjudica els diputats a partir de la suma absoluta de vots populars a tots els municipis de cada comarca. A l’Anoia ens toca un diputat que serà designat per la direcció del partit que tregui més vots al conjunt de la comarca, amb independència del nombre de regidors que hagi obtingut.
Aquest tipus d’elecció, anomenada “de segon grau”, ja constitueix per ella mateixa una estafa al ciutadà que no té cap poder de decisió ja que, entre altres mancances, desconeix qui és el candidat a diputat per la circumscripció comarcal. D’altra banda aquest sistema dóna tot el poder a les estructures de partit que poden designar, sense ni llum ni taquígrafs, a qui els doni la gana. Amb aquests sistemes d’elecció, no és estrany que els responsables d’organització del PSC hagin tingut sempre tant de poder al territori.
Per higiene democràtica s’han d’abolir els sistemes d’elecció de segon grau i mai no ha d’arribar a la presidència d’una entitat democràtica, qui no hagi estat elegit directament pels ciutadans.
No hi ha en cap estat d’Europa, una sola institució representativa, el president de la qual no hagi passat per les urnes. Cap? Bé per a ser sincers a Catalunya tenim també els consells comarcals que són elegits de forma similar a les diputacions: en segon grau i per designació directa dels partits.
En el cas dels consells no entro a valorar la capacitat dels diferents presidents que ha tingut el Consell Comarcal de l’Anoia que, a més, han estat de diversos colors polítics, el que lamento és la forma en què han estat elegits els consellers. Molt sovint han anat al consell els candidats perdedors al seu municipi. Si al seu poble els ciutadans no els han fet confiança, no sembla el més lògic que governin al conjunt de la comarca.
Però per si tot això no fos prou lamentable, PP i PSC, presenten una gran quantitat de candidatures fantasma en desenes de pobles de l’Anoia, amb l’objectiu de tibar més diners de subvenció electoral i per tenir més representació al Consell i a la Diputació. Són tan barruts, que no dubten a deslegitimar les institucions per tal de seguir mangonejant pressupostos i exercint el poder.
Encara us estranya que els partits no es posin d’acord per redactar una nova llei electoral? Si una cosa funciona, no la canviïs, diuen ells. El dia 24 els ciutadans disposem d’una eina per a escombrar barruts i començar el camí del canvi.
Jaume Singla